Hui ho necessitava com l'oxígen que respire. El soroll templat de la mar, les ones menudes trencant contra les pedres de "la platja Varadero" i el silenci interromput per les colles de xicons i xicones que ja no poden aguantar més estar tancats a casa i s'arrimen a buscar entre canyes de pescar la distracció de la conversa i el traguet de cervesa o de gintònic, que per això han vingut al Grau. Tots i totes tenim la necessitat de mirar la mar però més encara quan naixes a la costa i et cries amb pales i poals plens de sorra, amb bolquers plens de sorra i com no, records plens de sorra de la mar.

Hui, ho necessitava. Demanar una hamburguesa per emportar, agafar el cotxe, llevar la capota, percebre la llibertat entrant com a vent que bufa fort per quasi tots els racons de la meua sensibilitat i aparcar davant del passeig nou i front als tinglaos del port de la nostra benvolguda ciutat. La llum no s'ha apagat.

L'estampa és gratificant i encisadora. És un dels racons més reconeguts i recorreguts de la nostra geografia gandiana. Ara, que sembla que està recuperant-se la vida i l'activitat, també sembla que la por no escampa, la irresponsabilitat de propis i forasters ens acompanya i tot i que la gent que vol seguir vivint a mans plenes, tornem a passejar, sense mascaretes i sense memòria del que acabem de viure fa a penes unes setmanes. Tinc familiars, com molts i moltes també coneixeu, que per la seua condició de població d'alt risc, estan "reclutats" a casa des de mitjans de febrer.

I quan veig que hi ha gent (jove i no tan jove) que es pren a conya totes les mesures i prevencions que ens recomanen (cada vegada tinc més clar que en este país sols funcionem a base de garrot, sancions i multes) arreu de tota Espanya, m'entren uns suors fredolins que em provoquen a parts iguals d'impotència i pena. Encara no sabem el futur que ens espera, però crec que el "reconfinament" està més a prop del que pensem si no posem trellat a la nostra conducta individual i col·lectiva. Ens donen la punta del dit i ens agafem braç i tot.

L'esperança radica en la ciència i en trobar prompte una vacuna contra la COVID-19 (perquè contra l'estupidesa humana d'alguns/es poca esperança hi ha) i els seus efectes secundaris. Mentrestant, cal viure i aprendre a treballar, fer esport i gaudir de les nits d'estiu amb distància social i la mascareta dels nassos.

Espere que la "vertadera" nova normalitat arribe ben aviat. I ens permeta gaudir  d'escoltar la mar i el soroll tranquil de l'aigua en constant moviment, sense por a viure, ni riure. Que amb por es viu i es riu a la meitat del podem i mereixem, alguns i algunes.