L’ús d’espècies autòctones en el jardí va creant una major aproximació dels ciutadans als ecosistemes que l’envolten, reconeixent i valorant la gran quantitat de plantes amb que compta la nostra flora. A més, les plantes autòctones proporcionen aliment i refugi a un major nombre d’animals, entre ells, nombrosos rèptils, aus i insectes. Com anem veient en aquestes pàgines, la flora al·lòctona o exòtica dels nostres jardins pot ésser substituïda per plantes saforenques amb les mateixes característiques funcionals, però sempre millor adaptades a la sequera, l’atac de plagues i malalties,etc.

SALICÀRIA (Lythrum salicaria).

 També anomenada trencadella i flor de braçal, és una planta vivaç que passa l’hivern conservant únicament la part subterrània i en arribar la primavera trau unes tiges de més de 2 m d’alçada. Les flors, d’un color roig viu, s’agrupen en espigues molt cridaneres. La trobarem florida durant tot l’estiu, sempre sobre sòls humits, en vores de sèquies, ullals, rius i llacunes. Les espigues florides, en tisanes, s’utilitzen com antidiarreiques en xiquets.

 La utilitzarem al jardí en vores d’estanys, piscines o fonts, sempre en llocs amb elevada humitat, on donarà un toc de color durant tot l’estiu. Resulta molt senzilla la seua reproducció, només cal recollir les espigues florals durant els mesos d’octubre o novembre, conservar-les fins la primavera i desfer-les per a continuació sembrar el conjunt, donat que les llavors són molt menudes i difícils de separar. La germinació és molt alta i molt ràpida: en 4 o 5 dies apareixen les plantetes.

LLENTISCLE (Pistacia lentiscus).

 També anomenat mata, és un arbust de 2 a 3 metres,  que pot assolir fins a 8 o 9 amb condicions idònies i amb l’ajuda de poda. Té fulles fosques i brillants, flors poc vistoses i fruits menuts de color rogenc. És un dels arbusts més abundants de les nostres muntanyes i resisteix sòls molt secs i pobres. Entre altres usos medicinals, poden emprar-se els seus brots com a hipotensors. S’ha utilitzat sovint en floristeria com a verd en rams i també per escampar en carrers, en festes i celebracions religioses, acompanyada de la murta.

 El podem emprar en el jardí sobretot per fer bardisses ja que suporta bé la poda. Per reproduir-lo, cal recollir els fruits a partir de novembre, deixar-los macerar en aigua una setmana i separar les llavors fregant-los amb les mans. Se sembra i en passar un mes començarà la germinació.

HEDRA (Hedera helix).

 És una planta enfiladissa que pot assolir desenes de metres, de fulles coriàcies, llustroses i fosques, amb flors poc vistoses i fruits de color negre. La trobem en les zones més ombrejades, enfilant-se pels troncs dels arbres i per les roques, de les muntanyes comarcals.

 Al jardí, la podem fer servir per cobrir murs i parets, tanques metàl·liques o per a que s’enfile pels troncs dels arbres. És molt útil com a planta recobridora del terra, en substitució de la gespa, sobretot en llocs on es trepitge poc. Pot reproduir-se per llavors, però és més ràpid i eficaç fer-ho tallant trossets de tija d’un pam i posar-los a arrelar.