¿Com porta, en l’àmbit personal i professional, la quarantena?

-Amb serenitat, responsabilitat i dolor. Dolor, per les pèrdues humanes que esta pandèmia està provocant i totes les situacions de patiment amb què la malaltia està castigant-nos. Amb responsabilitat, de tot el que hem de fer com a ciutadans per frenar el contagi amb el nostre confinament i com a responsable polític amb totes les gestions que fem per a pal·liar i previndre els efectes del desastre des de l’Ajuntament. I amb serenitat, perquè és la millor manera de donar als altres el millor de nosaltres mateixa per superar entre tots esta crisi inèdita en les nostres vides. També, és clar, intentant donar estima als més pròxims.

¿Com s'està coordinant l'acció de govern a Gandia en aquests moments?

-Cada u amb la seua funció i en continu contacte per prendre les millors decisions i fer que la nostra gestió servisca perquè ningú patisca i ningú es quede arrere. En eixe sentit, primer s’havien de garantir la subsistència i l’allotjament dels més vulnerables, així com col·laborar amb les autoritats sanitàries perquè hi hagueren les màximes mesures de prevenció. També estudiàrem disposar d’altres espais per si feren falta per a necessitats hospitalàries i que, afortunadament, no han calgut. Paral·lelament, hem actuat i planifiquem mesures de benestar social i polítiques econòmiques, que són els dos àmbits on s’han de dirigir les mesures de xoc per aconseguir pal·liar els efectes socials i econòmics de la crisi, amb la mobilització dels 4 milions del romanent de tresoreria per ajudar a nivell assistencial i de reactivació de l’economia de la ciutat. A més, cal assenyalar la bona gestió que des del primer moment està fent-se des de les Conselleries d’Igualtat i Benestar Social i d’Economia Sostenible, que han estat i seran imprescindibles per poder atendre totes les necessitats que este desastre està ocasionant.

Les obres formen part dels treballs que estan desenvolupant-se. Respecte a estes tasques en l'àmbit municipal, ¿En quin estat es troben? ¿Quines precaucions s'estan duent a terme?

-En l’última setmana d’abril s’han représ ja totes les obres que estan duent-se des del Departament d’Urbanisme, que no ha parat de treballar des de casa durant tot este període d’alerta sanitària. Així, ja estan en marxa de bell nou les obres del Castell de Bairén i de la Nevasca de Marxuquera, fites patrimonials de la nostra ciutat. També les obres de condicionament del parc Ausiàs March, que serviran per a prolongar el passeig a l’altra banda del riu i, dins del Pla Edificant, les obres del CEIP Benipeixcar, que són les úniques d’este pla que estaven a hores d’ara amb les obres licitades i pendents d’executar. No cal dir que en tots els casos s’han hagut d’incorporar Annexos als Plans de Seguretat i Salut existents per adequar-los a les noves directrius que l’alerta sanitària exigeix per poder continuar-les amb total garanties per als treballadors.

El govern central prepara mesures on diversos establiments com l’hostaleria hauran d’obrir amb aforament limitat. ¿Planegen, com a Ajuntament, augmentar l'espai disponible en la via pública per a terrasses als nuclis urbans o limitar la quantitat de gent que puga estar-hi?

-La suspensió del cobrament de taxes de les terrasses des del 14 de març ha estat una de les primeres mesures que s’han pres, i també s’ha contemplat l’ampliació de l’espai destinat a eixes terrasses, de tal manera que es puga mantenir l’aforament existent amb les mesures de distanciament social que es concreten després de l’obertura dels establiments d’hostaleria.

Esta situació ha demostrat la fragilitat que suposa dependre econòmicament del turisme i serveis associats al sector. ¿Pot suposar un impuls de la ciutat en altres àrees com la indústria o la sanitat?

-La importància del turisme i el comerç per a la nostra economia és indubtable. I per això les mesures d’ajuda directa i indirecta al sector són prioritàries perquè no estem parlant de números sinó de persones que hi estan vinculades i que, per tant, en depenen per al seu benestar. Ara bé, les crisis també ofereixen oportunitats i Sanxo Llop pot convertir-se en eixa oportunitat, atesa la seua vocació de clúster sociosanitari. En eixe sentit, des d’Urbanisme no s’ha deixat de treballar per reprendre les obres enguany amb l’Ajuntament com a agent urbanitzador, de tal manera que servisca de revulsiu per a la nostra economia i siga un factor generador d’ocupació compensant el patiment de tants anys dels propietaris afectats. Durant el temps de confinament s’han emés informes necessaris perquè les obres de la subestació elèctrica que ha de construir Iberdrola no es retarden, i s’han redactat projectes de 9 centres de transformació inclosos en el polígon que estaven pendents de fer per l’anterior agent urbanitzador.

Moltes veus consideren que el món al qual tornarem després del confinament serà diferent, no tan sols en l'àmbit econòmic, sinó també respecte a com ens relacionem. Com pot afectar este hipotètic futur a l'urbanisme?

-La crisi ens ha mostrat de manera evident que som uns sers socials i que les nostres accions influeixen el nostre entorn i en les altres persones. Cal una nova manera d’entendre la ciutat. En eixe sentit, cal plantejar un urbanisme amable, un urbanisme en què el benestar de les persones siga l’objectiu prioritari, un urbanisme feminista en què les relacions personals siguen més importants que el guany econòmic d’uns pocs. Això necessita una altra concepció, i molts dels habitatges existents necessiten rehabilitació i adequació a les noves necessitats que han sorgit. També és fonamental la planificació d’espais pensats per a la vida en comunitat i respectuosos amb el medi natural com, per exemple, l’ampliació de les zones per a vianants, els corredors fluvials o l’anella verda, que són ara plenament vigents. I a nivell general, cal evitar una nova bambolla immobiliària i fer que moltes inversions s’encaminen a la investigació, a la salut, a l’educació i al benestar social.

En el sistema educatiu s'ha apostat per la docència en línia, i en moltes feines s’està implantant el teletreball. ¿Són signes del que ens espera en un futur?

-Ara ens hem adonat de la necessitat, en la nova societat que està naixent, de la combinació del treball en línia amb el treball presencial. No només en l’ensenyament sinó en gran part dels treballs, com el que està desenvolupant-se en moltes àrees de l’Ajuntament. Necessitem estar preparats per a treballar d’una altra manera que siga més eficient, més eficaç i, sobretot, més flexible quant als horaris per conciliar la vida laboral i familiar. La docència en línia és possible com està demostrant-se i tant professorat com alumnat està adaptant-s’hi amb esforç però també considerant-ho com un aprenentatge que serà essencial per a la nostra vida futura.

Des de la Conselleria d'Educació es va anunciar la compra de tauletes tàctils amb accés a Internet integrat, per a pal·liar la situació de molts alumnes que no tenen accés a un ordinador o a la xarxa. ¿La bretxa digital és un dels reptes del segle XXI?

-Cada volta menys perquè l’accessibilitat a Internet és molt majoritària segons les dades existents. Més que bretxa digital existeix el problema de l’educació digital i en això, malauradament, la clau explicativa té massa a vore amb les desigualtats socials. Per això, la inversió en educació és més necessària que mai. I esta crisi ens ha mostrat que estem en bones mans perquè la Conselleria que dirigeix Vicent Marzà ha sabut respondre, primer, a les necessitats dels més vulnerables amb els bons de menjador per a l’alumnat que s’havia quedat sense i ho necessitava i, després, amb el repartiment de 14.000 tauletes tàctils que passaran després del confinament als respectius centres educatius. Perquè necessitem, més que mai, invertir en educació per formar ciutadans crítics que sàpien detectar l’engany per tindre una opinió pròpia, no influïda per la propaganda, i que exigisquen als governants que els recursos vagen a on és necessari i no consentisquen el malbaratament i l’enriquiment immoral d’uns pocs amb els diners de tots.

¿Com valora la gestió del Consell en esta crisi?

-De manera molt positiva perquè, a pesar de l’infrafinançament que patim els valencians, hem pogut comprovar ara que quan es parla d’esta qüestió no s’està parlant de xifres abstractes sinó de recursos que mereixem igual que qualsevol per a poder destinar-los a sanitat, educació, benestar social i totes les àrees en què la Generalitat té competències. El que ha demostrat esta crisi és que els valencians sabem autogovernar-nos i la gestió del Consell de Botànic ha sabut aprofitar amb prudència i eficàcia els recursos insuficients que tenim. Només cal fer una ullada i comparar què ha fet cada administració per comprovar-ho. I també s’ha demostrat que els governs plurals amb cooperació lleial entre els seus membres i buscant el bé comú són els que millor funcionen.