El coronavirus també ha passat factura en el Congrés, on va contagiar almenys a 10 diputats el mes passat.  En la Càmera baixa hi ha 700 treballadors i en els dies de plenaris poden arribar a congregar-se en el recinte fins a 1.500 persones. El Congrés debat esta setmana la pròrroga de l’estat d’alarma fins al 26 d’abril proposada pel Govern de Pedro Sánchez.

 
¿Què planteja el PP per a recolzar la pròrroga de l’estat d’alarma?
El president nacional, Pablo Casado, ha estat molt clar: donarem suport a Sánchez per a salvar vides però no per a arruïnar Espanya. Li exigim que exercisca d’una vegada les seues funcions amb responsabilitat, eficàcia i transparència. La pròrroga la aprovarem sense les limitacions a les llibertats ni a les restriccions econòmiques que volen imposar els seus socis comunistes. Sánchez ha confós estat d’alarma amb estat de silenci, menyspreant a la premsa, a l’oposició, i tancant el Parlament perquè no controlem al Govern.

 

¿Què va pensar quan es va enterar dels primers casos positius de coronavirus entre diputats del Congrés?
-El primer pensament va ser de dolor pel que se’ns vindria damunt si es complira el pitjor dels escenaris veient el que ocorria a Itàlia i Xina. Lamentablement, a Espanya ja hem superat el nombre de morts de la Xina. Em vaig assabentar a la seu del Comité Olímpic Espanyol abans d'iniciar una reunió de treball amb el seu president. Eixa informació va influir en el contingut de la reunió on ja parlarem del necessari ajornament dels Jocs Olímpics de Tòquio. De tornada al Congrés ens informaren que la presidenta havia decidit suspendre el ple a poc més d’un hora del seu inici.
 

¿Es pot treballar a distància sent diputat, o inclús votar, si el Congrés implantara mesures telemàtiques i tecnològiques?
-Es pot votar telemàticament, de fet, en el ple del 25 de març, el de la primera pròrroga, va ser la primera vegada que he exercit el vot des de casa pel confinament al que estem sotmesos tots. A nivell de Grup Parlamentari mantenim el ritme de treball amb un protocol establit, ens reunim per Skype o Zoom, els diputats de les Comissions de les que sóc membre i estem presentant iniciatives i propostes prioritzant en estos moments tot allò relacionat amb l’emergència nacional que vivim. El contacte amb els col·lectius també el mantenim via telefònica, electrònica i a través de videoconferència. La tasca d’elaboració de propostes legislatives, no legislatives i fiscalitzadores al Govern estem realizant-la però la de control i interpel·lació als membres del Govern ha minvat en tancar el PSOE i els seus socis l'activitat del Parlament en un moment d'emergència nacional on el Congrés, amb les mesures de seguretat oportunes, hauria de funcionar per a eixir amb les millors iniciatives abans d’esta crisi sense oblidar a ningú, entre ells, als autònoms.
 

¿Els polítics també són un ‘col·lectiu de risc’, en la mesura en què passen bona part del dia en actes públics, parlant, saludant...?
-Tots tenim risc, ara reduïts pel distanciament social, però permeta’m que expresse l’admiració i gratitud a tots els professionals sanitaris, als membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i a la resta de ciutadans que segueixen en primera línia garantint amb el seu treball la tranquil·litat i el proveïment alimentari i de serveis bàsics. Per a risc el que pateixen ells així com els familiars dels malalts que han de conviure amb el seu ser estimat aïllat en una habitació del seu domicili.
 

Pablo Casado va dir que quan passe l’emergència sanitària, el PP demanarà una comissió d’investigació sobre la gestió de la pandèmia. A priori, ¿el Govern ha fet alguna cosa malament per a arribar a este nivell de contagis?  
-Pablo Casado amb lleialtat està liderant una oposició que el PSOE mai ha fet en crisis sanitàries de menor calat com la de l’èbola, on ens organitzaren 25 manifestacions anomenant-nos assassins a tot el PP pel sacrifici d'un gos. A diferència dels dirigents socialistes, els populars no utilitzem les desgràcies com sempre han fet ells. Som lleials amb el Govern, per això li hem atorgat els màxims poders donant suport a la pròrroga de l’estat d’alarma, però no còmplices de la seua inacció i per això li exigim a Sánchez eficàcia i immediatesa en la compra de material sanitari com equips de protecció individuals, màscares, guants o respiradors. Ara és el moment de la responsabilitat, quan finalitze esta situació d'emergència sanitària, social i econòmica serà el moment de dirimir les responsabilitats i la negligència del Govern de Pedro Sánchez per la seua inacció ja que coneixent des del 2 de febrer la perillositat de la pandèmia i sent alertat per l’OMS i Europa a primers de març perquè prenguera mesures no les va prendre fent tot el contrari al que ens recomanven animant a la participació massiva en les manifestacions del 8M.


Canviant d’assumpte, la repetició d’eleccions en novembre li va vindre bé per a entrar en el Congrés. És també un símptoma de com es va recuperar el PP, a Espanya, en pocs mesos, i en particular en la Comunitat Valenciana. ¿A costa de Ciutadans?
-La repetició de les eleccions va ser un car capritx de Pedro Sánchez que ens va costar més de 200 milions d'euros a tots els espanyols per acabar governant amb l’extrema esquerra, de la que no volia saber res a l’estiu per problemes de la conciliació del seu somni. La repetició electoral no li va eixir gratis a Sánchez que va perdre la majoria absoluta al Senat, tres diputats al Congrés i 800.000 vots. Per contra, els populars vam convéncer a més ciutadans amb un programa moderat, d’unitat i de desbloqueig polític. A València varem pujar 60.000 vots més i un diputat, cosa que me va permetre accedir de nou a la Cambra baixa. La supèrbia és una mala companya de viatge en qualsevol àmbit de la vida, molt més en política. Els electors van penalitzar als líders de la supèrbia: al que volia governar en solitari i al que no va entendre que mai anava a ser president per permetre amb les seues declaracions que triomfara la moció de censura contra Rajoy en 2018.


El partit li ha designat portaveu adjunt en la comissió d’Esports i Cultura, portaveu en la de Seguretat Vial, i vocal en la Comissió Mixta per a l'Estudi dels Problemes de les Addiccions. ¿Quins temes estava tractant abans de la declaració de l’estat d’alarma?
-En la d’Esports fins ara estàvem reunint-nos amb les entitats esportives nacionals treballant per impulsar un projecte estratègic de l'esport amb un model de finançament públic just a més de desenvolupant iniciatives per a la posada en marxa d'una estratègia contra el sedentarisme; per a promoure mesures per a l'envelliment actiu i una reducció del tipus impositiu de l'IVA per a l'accés a l'activitat física i hàbits de vida saludables. Unes mesures que passen a un segon pla, en aquests moments, per l'actual situació. L’esport como eina transversal ens ha de servir per construir una societat competitiva, integradora i generadora de valors.

 
Canviant de tema, este estiu en el Congrés començaran, previsiblement, unes obres perquè Pablo Echenique puga arribar al seu escó, una reforma que en el futur beneficiarà a qualsevol persona amb discapacitat. ¿Què li sembla?
-Paco Vañó en 2004 pel Partit Popular va ser el primer diputat amb una discapacitat física severa. Això ja suposà un abans i un després en l’eliminació de barreres en els edificis del Congrés. Dotze anys després, Nacho Tremiño també pel PP, en el 2016, va ser el segon diputat amb discapacitat que va accedir a l’escó. Vaig tindre, per cert, l’honor de coincidir amb els dos en la XII Legislatura i li puc assegurar que van exercir la seua activitat com qualsevol altre parlamentari. Echenique és el tercer diputat amb discapacitat física del Congrés i el primer en exigir reformes a la carta per la mera obstinació de seure’s en un determinat escó. Són els privilegis de la nova casta podemita.
 

Volia preguntar-li pels projectes de l’Estat pendents a la Safor, però després de la devastació econòmica que ens deixarà la crisi del coronavirus, estos quedaran, molt més lluny encara, per tant, no hi ha massa raons per a ser optimista, ¿no creu?
-El tren a Oliva dins del projecte del Tren de la Costa és irrenunciable. Vorem en quina situació eixim però una connexió ferroviària contemplada al Pla de Rodalies de 2017 no la podem deixar perdre.
 

El temporal ‘Glòria’ va obrir el debat sobre si reconstruir o no els passejos marítims, com el de Bellreguard. ¿Què en pensa al respecte?
-Van ser unes declaracions poc afortunades que es van realitzar sense un criteri tècnic i que causaren una gran preocupació als veïns amb residències a les platges. Aquells que les van formular els van corregir inmediatament, Bellreguard no volia cap experiment.
 

En desembre de 2019 van presentar la primera bateria de preguntes sobre el Tren de la Costa. ¿Han tingut resposta?
-Respostes hem tingut però inconcretes i imprecises que demostren una clara voluntat del Govern del PSOE de no construir el baixador de l’hospital ni el de Bellreguard. Esperem que la imminent crisi no contribuïsca a què el PSOE desmantelle l’estació de Gandia per a construir-la en el polígon, com tenien previst en una de les alternatives plantejades.
 

Denuncien l’incompliment del Pla de Rodalies presentat en desembre de 2017.
-Nosaltres, i tots els usuaris de les Rodalies. Sánchez porta dos anys en el Govern amb un valencià com responsable del transport ferroviari que serà recordat per la seua parsimònia i inacció i que ha empitjorat la qualitat del servei de les Rodalies amb més retards i cancel·lacions de trens que mai. El Govern del PP els va deixar un Pla de Rodalies que intencionadament han incomplit. Només li demanem a Ábalos que els valencians deixem d’estar en la cua de les seues prioritats.
 

En matèria de carreteres, la gran fita per a la comarca ha sigut l’alliberament de l’AP-7. ¿Com ho valora?
-No s'ha produït cap alliberament de l’AP-7. El PSOE no ha alliberat res. El que s’ha produït és la finalització del contracte de concessió amb la concessionària i no es cap novetat ja que la ministra de Foment, Ana Pastor, en el primer Govern de Rajoy ja es va comprometre a no prorrogar la concessió de l’autopista. Ara l'objectiu que tenim és evitar que el Govern ens fique el nou peatge Ábalos per circular per les autovies. Un botó de mostra més del cinisme dels dirigents socialistes que al carrer defensen la gratuïtat i als despatxos els peatges de les autovies.

 

La pandèmia allunya el congrés del PP a Gandia, però és una cita que encara està pendent…
-La pandèmia ho allunya tot. Ara les nostres forces com liders de l’oposició a nivell nacional i com a governants en les administracions autonòmiques, ajuntaments i diputacions és traslladar tot el nostre suport, afecte i solidaritat als malalts i els seus familiars així com a les més de 4.000 persones que ja han mort pel coronavirus. Frenar la corba i ayudar a tots els afectats per la crisi del coronavirus és la nostra prioritat absoluta. Ara el repte vital es salvar vides. Temps haurà de celebrar-ho però abans celebrarem tots el retrobament amb els familiars, els amics i els veïns perquè junts eixirem d’esta crisi.
 

En la seua opinió, ¿com hauria de treballar el PP de Gandia en esta legislatura per a ser una alternativa de Govern en les pròximes eleccions?
-Resten més de tres anys per a les eleccions municipals, temps més que suficient per a forjar una alternativa potent als socialistes de l’Ajuntament. El PP ha d’enfortir-se organitzativament en la província i a Gandia i els regidors han de continuar fent com fins ara una molt bona oposició a nivell institucional.