Ja estan instal·lats en la nova seu de Gandia, al número 9 del carrer Marquesa de Jura Real.  
–Sí, després de molts anys amb locals cedits per l’Ajuntament, per fi tenim un local propi. Estem molt contents. Portem ací des de fa uns mesos però encara no l’hem inaugurat perquè ens falten elements de retolació amb la imatge de l’associació. Tampoc tenim encara un horari d’atenció al públic, no obstant, solem estar dins dilluns i dijous pels matins. En qualsevol cas, estem atenent als usuaris, especialment la psicològa-oncòloga, Raquel, i la treballadora social, Zaira. Fem tallers de manualitats, d’aprenentatge d’anglés... Tenim molts projectes en ment. És un local ampli i totalment adaptat, sense barreres arquitectòniques. 

¿Es pot considerar com un premi de l’AECC al treball que sempre han fet, tant en atenció com a recaptar fons per a la investigació? 
–Així és. Un altre reconeixement a eixa tasca és que l’AECC ens ha triat com a seu per a impartir tallers de teràpia grupal per a pacients i familiars.  És un servici que en la província sols tenen a Xàtiva, València, Sagunt i Almussafes. 

‘Llámalo cáncer’ va ser la campanya que va llançar l’AECC amb motiu Día Mundial contra el Càncer, amb diversos testimonis. ¿Què li va semblar la iniciativa? ¿Posar-li nom a la malaltia ajuda a afrontar-la millor, o a sentir-se menys assoles?
–Em sembla una campanya molt valenta, perquè són  testimonis de superació, però també realistes. L’AECC sempre ha estat al costat dels pacients. La informació és clau per a trencar l’estigma. Fa 30 o 40 anys fins i tot alguns pensaven que el càncer es contagiava. Però hem de posar l’èmfasi en els casos de la gent que el supera, o per als quals és una malaltia crònica, gràcies a la investigació. Parlar obertament de càncer és una manera de normalitzar-lo i perdre moltes pors.

Afany de superació, acompanyament, i investigació són els tres pilars en la batalla contra el càncer...
–Sí. Tot va unit, però jo posaria per damunt de tot la investigació, que es fonamental per a la curació, i molt complexa, perquè hi ha molts tipus de tumors.

¿Com va el projecte de voluntariat de l’agrupació local per a acompanyar a pacients en l’hospital?
–Tenim ja a persones formades, però continuem esperant que es formalitze el conveni entre la direcció de l’hospital i l’AECC. És la única manera que ens faciliten permisos d’accés com a voluntaris de l’AECC. Són tràmits burocràtics que estan demorant un servici d’acompanyament que podrien tindre els pacients ingressats, i que ja tenen en altres centres, com l’IVO. D’altra banda, molts pacients que han passat per la nostra associació després s’han quedat com a voluntaris, perquè han vist el paper social que fa l’AECC.

Continua reivindicat que hi haja una unitat de Radioteràpia a l'hospital de Gandia.
–Sí, perquè anar a València o Alzira tots els dies durant un mes als pacients se’ls fa molt pesat, i a més suposa una despesa econòmica per a moltes famílies. Trobe que l’Àrea de Salut té el potencial suficient de pacients com per a tindre esta instal·lació.  

¿Com va anar la gala «Voces para la salud» en el Teatre Serrano?
–Molt bé, la veritat és que va ser una gala molt emocionant amb molts cantants, tant amateurs com professionals, de totes les edats i estils, tots amb ganes d’ajudar. Van vindre de Castelló, de València... Una d’elles, Montse Bermúdez, canta també en hospitals per a amenitzar als malalts oncològics ingressats. 

Durant tot l'any no paren a promoure activitats per a recaptar fons. En este sentit, ¿quin és el pròxim projecte solidari que posaran en marxa?
–Cal recordar que recentment Adriana Serlik va organitzar l’exposició «El ojo cósmico», on ja es van subhastar les obres d’art que es van exposar al Palau Ducal, amb   ilustracions, fotografies i gravats. En maig tenim la qüestació solidària, aprofitant la Fira del Motor, i un torneig de pàdel a Xeresa. 

¿I pel que fa a campanyes preventives o d'hàbits vida saludables?
–Fem eixides de «marxa nòrdica», amb Pepa, una monitora, especialment adreçades a dones operades pel càncer de mama, que els va molt bé moure’s. També heu de saber que l’AECC ofereix gratuïtament teràpia psicològica per a deixar de fumar, encara que la persona no estiga diagnosticada de càncer. I continuem fent xarrades en col·legis i portant-los material didàctic per a ensenyar als xiquets a gestionar les seues emocions. En estiu també vé una unitat mòbil per a detectar possibles casos de melanoma.

Malgrat la cobertura de la sanitat pública, el càncer també suposa una despesa econòmica important per diversos conceptes. ¿Ajuda l’AECC a persones que tenen dificultats en este sentit?
–El càncer deixa unes seqüeles que des de l’associació intentem minorar, i fer que els pacients se senten millor. Per exemple, l’associació té convenis amb perruqueries que faciliten gratuïtament perruques, amb òptics, podòlegs... I la gent ha de saber que són servicis totalment gratuïts per al pacient, no és necessari ser soci ni pagar cap quota. També subvencionem, segons una baremació justa, el transport a les persones que han de viatjar a València per a la ràdioteràpia. En el cas de l’ajuda psicològica, també s’ofereix als familiars o als cuidadors. De vegades els familiars necessiten més ajuda psicològica que els pacients, perquè vol acompanyar i animar al pacient i no sap com. D’altra banda, continua funcionant l’Espai Motiva’t, que porta l’hospital de Gandia.

La Fundación Iñaki Nogueroles i Alma de Acero són dos entitats a Gandia que també estan vinculades a la lluita contra el càncer. ¿Tenen relació amb elles?
–Sí, sí, hem participat en alguns projectes. En el cas d’Alma de Acero, per exemple, ens vam quedar uns quants llibres sobre Águeda per a vendre, i els vam acompanyar en la Matinal Motera. També hem fet activitats amb el moviment Strong People, que organitza el concert anual  en la Casa de la Cultura. També anem de la mà amb AFA-La Safor, de vegades nosaltres i ells hem sigut beneficiaris de colectes.