En 2019 va complir dues dècades al capdavant de l’Ajuntament de l’Alqueria de la Comtessa amb unes incontestables majories absolutes. ¿Quina valoració fa de tot aquest temps com alcalde del seu poble?
–La valoració és súper positiva, senyal que el partit socialista de l’Alqueria de la Comtessa ha sabut formar un bon equip que a la llarga ha sigut un equip de govern, encapçalat per ‘Voro’ Femenia. Totes les promeses que vam fer, tot el que hem considerat que era bo per al poble, hem estat executant-ho amb les seues dificultats, però les hem tirat endavant. Per això, legislatura darrere legislatura, la gent ens ha donat la confiança amb el vot. 

¿Com han evolucionat les formes de fer política als municipis?
–Quan vaig entrar feia dos o tres hores... algun cap de setmana. Després de vint anys, faig moltes hores dins l’ajuntament. Antes eixien poques subvencions i era l’Ajuntament qui gestionava uns diners per a donar qualitat de vida als teus veïns. Després de vint anys com alcalde i quatre de concejal, perquè estic des de l’any 1995,  hui en dia, a banda de l’obligació de donar qualitat de vida, l’ajuntament és una oficina de contestació de totes les persones del poble. Ací fas de tot, des de buscar-li ajudes d’àmbit particular a les famílies, assessorar-los en problemes que tenen dins les seues cases, problemes de convivència... Tot això ho atens tot i que no és competència nostra. L’ajuntament és ja una empresa pública per a donar qualitat de vida.

A estes altures, ¿que li queda per fer que no haja fet ja?
–Queden per fer les coses grosses que econòmicament són les més elevades. Sé que no ho aconseguiré, però m’haguera agradat fer una residència de la tercera edat. És molt costós, s’ha intentat de forma pública i privada però no ha pogut ser. Em queda per fer un bon pavelló. L’Alqueria sempre ha sigut pionera en avançar: quan ningú tenia centre social, mosatros ja el teníem; quan ningú tenia pavelló en els poliesportius, teníem dos ja menudets. Però ens ha faltat fer un pavelló de mil metres quadrats, com a centre de concentració on totes les associacions puguen estar. Ens falta un gran pavelló multifuncional. 

Es compleix el primer mes des de l’alliberament de l’AP-7. ¿Quina repercussió ha tingut aquest fet en un poble creuat per la N-332?
–Ara vinc per la carretera nacional i està buida, està molt buida. En estos moments la N-332 pareix un carrer interveïnal o intermunicipal entre varios pobles. El trànsit que creuava la comarca per anar a la Marina Alta ja no passa per ací, va per l’autopista. Estic completament satisfet. I econòmicament no ens ha afectat en absolut perquè no tenim terme afectat per l’AP-7.

És president de la Mancomunitat de la Safor després que PSPV i Compromís acordaren compartir el càrrec dos anys cadascú. ¿A quins reptes s’enfronta la Mancomunitat?
–La Mancomunitat de Municipis de la Safor és la primera mancomunitat de serveis socials. Ara tenim el repte d’introduir-nos en la rama turística. Amb la nova llei de mancomunitats que al final la justícia espanyola ens ha donat la raó, recurrida pel PP, esperem poder obtenir algun ingrés, perquè les mancomunitats no tenen ingressos sinó aportacions voluntàries dels ajuntaments. I a partir d’ací executar coses que fins ara ens les podien prohibir o no ens deixaven. Poder actuar més en programes d’un poc més de color polític...

L’Ajuntament de Gandia va manifestar la seua voluntat de reincorporar-se a l’ens comarcal sis anys després d’haver-lo abandonat. ¿En quin punt es troba? 
–Per part de tots els concejals de l’ajuntament de Gandia, de tots els partits polítics, volen entrar. Però pareix ser que la desfeta econòmica va ser gran en el seu dia i tenen una sèrie de complicacions administratives per la ‘regla del gasto’ que no poden entrar. Ells m’han expressat en diverses ocasions la seua voluntat de voler entrar, però són qüestions administratives a nivell de Madrid que els dificulta poder participar.

Algunes veus són partidàries de suprimir institucions com les Mancomunitats o les Diputacions. ¿Què li diria a tot aquell escèptic amb la utilitat d’aquestes administracions?
–Es pot transformar la Diputació en el que és, una conselleria d’administració local i d’assistència als pobles. No desapareixen els seus objectius, que a fi de comptes és l’assistència als pobles amb els bombers, Divalterra, obres i serveis, inversió i programes... I la Mancomunitat és un nucli amb tres aspectes bons. En primer lloc, els serveis els pots fer més barats. En segon lloc, pots transmetre experiència perquè allí estem els 31 alcaldes de la comarca i no hi ha color polític. I per últim, és l’únic puesto més propet on pots discutir de les teues polítiques de coordinació.

La seua trajectòria personal ha convertit a l’Alqueria de la Comtessa en un bastió del PSPV i a vosté en un baluard del seu partit. ¿Quin és el secret per a guanyar-se durant tantes legislatures consecutives la confiança dels seus veïns?
–A tu el vota un 50%, però quan eres alcalde has de tindre dos coses molt clares. Qui entra per la porta és un veí, per a parlar-li en tota la confiança i ajudar-lo si pots; tens que dir la veritat i intentar ajudar, tots els veïns són iguals perquè tu eres l’alcalde de tots. I la segona cosa és prendreu com una faena, si ho prens amb sentiments estàs mort. T’afecta des del punt de vista de la faena, si ho fa moralment, quan venen les crítiques estàs mort. Tots són iguals, és una faena i jo sóc el gestor polític que intente donar-li qualitat de vida al meu poble en companyia de les associacions. I sempre tindre la maleta baix la cadira.