El passat 15 de juny va recuperar l’Alcaldia amb una incontestable majoria absoluta. ¿Què significa per a vosté aquest càrrec?
–És una cosa que hem lluitat des de 2011 perquè va ser el primer viatge que em vaig presentar a les eleccions, vam estar en una majoria simple per molt pocs vots. En 2011 vam guanyar, en 2015 també ens vam quedar a molts poquets vots de l’absoluta; però enteníem que si no era amb l’absoluta, no era guanyar amb solvència perquè sabíem que hi havia un pacte dels altres dos partits. Este viatge han votat, si no recorde mal, més del 52% de l’electorat, i això ha fet que puguem portar a terme el nostre projecte. Un projecte que vam començar ja en el 2011, que mos il·lusiona no només al partit sinó a moltíssima gent del poble que tot i ser de diferents ideals polítics han apostat per la nostra candidatura indiferentment dels ideals. 
 

¿Quina valoració fa d’aquestos primers cinc mesos de legislatura?
–És un poc complicat, són temps nous totalment diferents als de 2011, quan la crisi, perquè una de les coses més reconfortants i diferents d’aquella època és que la major part de la gent està treballant. En el 2011, quasi totes les reunions i visites que tenia a l’ajuntament era gent demanant faena perquè tenien uns casos sagnants, estaven en molt mala situació amb famílies que estaven tots parats. I això feia un estat mal per a les persones i al mateix temps per a nosaltres, els polítics, perquè volíem ajudar a tots i no podia ser. Però d’aquell temps vam fer una cosa bé, l’equip del PP, que va ser negociar amb les empreses del poble perquè contractaren sempre a gent del poble i les noves incorporacions de les empreses foren del poble. Això és una cosa que ens va vindre molt bé. Este viatge no ha fet falta i així i tot el meu equip i jo lluitem molt perquè les empreses locals es queden a treballar en el poble i que la gent del poble treballe en el poble. És un compromís que havíem adquirit com una promesa electoral que nosaltres sempre miraríem pel poble, i en estos cinc mesos estem complint-la.
 

A diferència de les anteriors legislatures, ara és diputat provincial del PP pel partit judicial de Gandia. ¿En què beneficia aquest fet al seu municipi i a la comarca?
–En este cas, al ser diputat, porte dos comarques com és la Vall d’Albaida i la Safor. Ho faig amb moltíssima il·lusió, amb molt de compromís amb els altres municipis. Jo sóc un fidel creient del municipalisme, la base principal de la política jo entenc que és el municipalisme, els pobles. I des d’esta posició vaig a treballar, per tots i cadascun dels pobles, pels més menuts i pels més grans, perquè hi ha que entendre que tots som germans. Cada poble té la seua peculiaritat però necessiten a la Diputació, i tot i estar en l’oposició en la Diputació, tenim el compromís d’ajudar a tots els portaveus i alcaldes i regidors de les dos comarques.
 

¿Com estan els comptes municipals? ¿Deute? ¿Pagament a proveïdors?
–És any electoral i s’entén que s’ha gastat més del que tocava... però després ve el que ve. Tinc problemes perquè hi ha coses que no puc fer perquè estan les partides pressupostàries esgotades, una cosa que lamente enormement perquè m’han passat casos molt greus. Dos casos molt seriosos dignes de nomenar, per exemple, el que no pot ser és que no tinguem partida pressupostària per a renovar el contracte del manteniment d’extintors, hem estat mesos amb els extintors caducats. I un altre és la caldereria de les escoles. Hi ha que tindre un contracte per llei amb una empresa de manteniment que el porte la caldereria pels kilowatts de les calderes. Les escoles, ni una ni l’altra, ho han estat fent i hem tingut que negociar amb empreses per poder-ho fer d’una manera que no és la que toca. Han fet el manteniment a expenses de cobrar l’any que ve perquè no hi ha partida pressupostària. Són casos puntuals però podria contar-ne un fum. 
 

Responsabilitza, aleshores, a l’anterior Govern d’aquesta situació.
–Jo els entenc. Ha sigut un any electoral i han reballat de braç per a fer coses i és el que passa. Supose que si hagueren estat governant ells ho hagueren capejat d’una altra manera o hagueren donat altres excuses, però nosaltres hem arreplegat el que hem arreplegat i no vaig a queixar-me. Vaig a gestionar-ho com puga i de cara a l’any que ve, que els pressupostos seran nostres, assumiré els errors que ens corresponguen. Però estos, evidentment, no. 
 

El proper 1 de gener es produirà l’alliberament de l’AP-7. ¿Com ho valora vosté?
–Ho valore positivament. Però els veïns de Xeraco han d’entendre  que amb l’alliberament de l’autopista l’Ajuntament deixa d’ingressar 120.000 euros. I això farà que es vegen restringides algunes despeses o hi haurà que incrementar alguns ingressos. Està molt bé per als que fan ús de l’autopista, però per al poble de Xeraco minven els ingressos. Jo espere que l’alliberament de l’AP-7 tinga l’accés en Tavernes per als que vénen de la Ribera, per la part d’Alzira, i els que vinguen per la part de Favara que també tinguen un accés en Tavernes perquè no creuen per Xeraco. Perquè jo agraïsc que alliberen l’autopista, però agrairia més encara que hagueren desdoblat el poble amb un vial que anara per fora. Així ens quedaríem tranquils, que és el que estem demanant des de fa molts anys perquè hi han hagut morts en Xeraco. 
 

Fa unes setmanes es va reunir amb l’alcalde de Tavernes per a buscar una solució al tancament d’un tram de la via pecuària del Camí Reial per part de la Generalitat. ¿Què ens pot contar d’aquesta reunió?
–Si tot va com cal, i el compromís que es va adquirir en aquesta reunió és ferm, entenc que anem en bona direcció perquè la intenció tant de l’Ajuntament de Tavernes com el de Xeraco –independentment del color polític- és que el vial estiga en condicions; i ara mateix acabe de rebre la notificació de quins són els vehicles que poden accedir i a quins es poden autoritzar, i evidentment les bicicletes poden circular per la via pecuària sense inconvenient. En eixe sentit, contents i il·lusionats. Ara mos queda, antes del 10 de gener, una reunió a tres bandes –Conselleria, Diputació que entenem que és qui pagarà la carretera, i els Ajuntaments afectats- per tal de vore si podem planificar la construcció d’este vial, amb una carretera segura i que ajude pel que fa al turisme. Hi ha que entendre que és la Natzaret-Oliva, una carretera molt important, i no pot ser que Xeraco i Tavernes estiguen tan discriminats. 
 

L’acord entre el consistori i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer suposarà una major implicació d’aquest organisme en la neteja dels barrancs. 
–De moment encara no hem rebut l’esperada visita. Hi va haver un compromís que visitarien la zona per vore quines són les zones d’actuació per tal de netejar els barrancs i les zones afectades per la Confederació per tal que tinguem el menor risc possible d’inundacions i a l’espera estem. De moment està tot paralitzat, esperem que complisquen el seu compromís.
 

Els límits fronterers amb Gandia van generar un conflicte entre ambdós municipis. ¿Han aconseguit posar-se d’acord?
–Sí, en les formes, però el fondo continua el mateix. En Xeraco entenem que si la platja, històricament, és nostra, serà de Xeraco. I si és de Gandia, demanarem disculpes per les accions del Govern anterior. Però si és nostre, ho volem. El que passa que nosaltres no entenem les formes bel·ligerants que va tindre el Govern anterior de Xeraco, tot i que en Gandia estan governant un pacte similar al que hi havia ací la legislatura passada amb Compromís i el PSOE. Jo entenc que els veïns són veïns, i que hi ha que estar a bones perquè sempre els podem necessitar. I jo vull portar una relació cordial amb els meus veïns de Gandia, Tavernes i Xeresa. No m’agradava l’actitud que hi havia en el consistori de Xeraco i les relacions s’han reconduït d’una manera més cordial.  
 

Una de les principals novetats respecte a l’anterior legislatura és la representació institucional del consistori en actes religiosos. ¿Creu que és necessària la seua presència en les processons?
–És precís que vaja a una partida de pilota? O a una final de futbol? O a tants altres esdeveniments? Jo entenc que si se’ns reclama, hem d’assistir. I jo sóc de conviccions tradicionalistes, els meus ideals són de mantindre les nostres tradicions i sempre millorar-les. Però no vaig a deixar de fer unes accions perquè ens les recriminen. Jo em vaig comprometre amb els meus veïns que jo aniria als actes com s’havia fet en anys anteriors i com havien fet els governs que m’havien prohibit a mi fer-ho. I ara hem revocat este acord plenari i podem anar en la tranquil·litat perquè ja no em posaran sancions com aquell viatge. I si me les tornen a posar les pagaré tranquil·lament però continuarem anant com hem fet sempre. Perquè, per exemple, jo he anat a les processons des que era xiquet, he estat d’escolanet, sóc costaler de Sant Cristòfol. Continuaré amb les meues tradicions i el poble de Xeraco continuarà en la seua línia. 
 

En les eleccions generals del passat 10 de novembre, Xeraco fou un dels pocs municipis de la comarca on va guanyar el PP. ¿Quin grau de responsabilitat té Avelino Mascarell en aquestos resultats?
–Crec que més que Avelino Mascarell, és l’equip d’Avelino Mascarell, perquè jo sóc un més. Crec que hem treballat i hem demostrat que sabíem fer la faena, i és de veres que l’única virtut que tinc, personalment, és la perseverança i l’actitud de no rendir-me mai. Però entenc que és un treball d’equip que ha fet que Xeraco estiga on està, amb el reconeixement que tenim. Perquè el fet de ser diputat possiblement ve per estos resultats electorals a nivell local. I entenc que és el treball i la consistència de tot un partit a nivell local. El que han de fer en les altres institucions el Partit Popular és mirar els municipis com Xeraco, on ens hem recuperat en un temps en els que s’ha perdut gran part del partit. Crec que s’ha de reconéixer l’equip que hem fet el Partit Popular de Xeraco de cara a les eleccions de 2019.