Se sol descriure el màrqueting com un conjunt d’estratègies i ferramentes que permeten posicionar favorablement una marca o un producte en la ment dels ciutadans. Aquesta definició aplicada a l’ecologia ens portaria al concepte d’ecomàrqueting: accions proposades pels diferents organismes, públics o privats, amb la intenció de promocionar-se des del punt de vista ambiental per tal que l’opinió pública siga favorable. És clar que l’ecomàrqueting moltes vegades beu de les fonts d’aigües poc clares de la publicitat, que, ja sabem sol ser enganyosa.

A la nostra comarca les activitats en les quals l’ecomàrqueting és un component fonamental són diverses:

EL RECICLATGE

Reciclar no és llençar el residu al contenidor, siga del color que siga aquest contenidor, això en tot cas seria el primer pas de l’acció.

Els responsables polítics municipals sovint presumeixen d’haver reciclat milers de quilos d’aquest material o d’aquell altre, entrant fins i tot en competicions a veure quin municipi recicla més. La realitat és què, qui més recicla, segurament també és qui més consumeix (malbarata, realment).

Moltes vegades s’organitzen accions amb l’excusa de la solidaritat per tal de recollir objectes de plàstic per traure diners per a ONG’s o associacions diverses, o es realitzen tallers organitzats per alguna regidoria local amb el suport o patrocini incondicional d’empreses interessades (ecoembes, ecovidrio,...) per donar utilitat a ampolles de plàstic, llaunes, etc. Així es construeixen diferents objectes més o menys decoratius com ara arbres de Nadal i altres. Totes aquestes accions pretesament educatives i sensibilitzadores, produeixen en realitat l’efecte contrari: creen el les persones, especialment en els xiquets, la idea de que no és tan greu comprar envasos de plàstic o altres material si aquests tenen un ús tan “trascendental”.

L’exemple més recent i simptomàtic d’aquestes contradiccions el van vore a la Biofira celebrada a Gandia, l’objectiu de la qual era conscienciar sobre la problemàtica ambiental del planeta Terra. Per a tal menester, desenes de xiquets realitzaven un taller consistent en la construcció d’una maqueta representativa de l’efecte hivernacle. Per a això feien servir làmines de plàstic, cartó, un got de plàstic i una bola de porexpan (poliestirè expandit o suro blanc). La paradeta del costat, en canvi, ens advertia dels perills del plàstic...

DECLARACIONS D’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

Al llarg de les darreres setmanes diferents municipis saforencs s’han sumat a manifestacions diverses per defensar el nostre planeta davant l’amenaça del canvi climàtic. Molts plens dels ajuntaments han aprovat per unanimitat la dita Declaració d’Emergència Climàtica en la qual es proposen una sèrie de compromisos fonamentats sobretot en la reducció de les emissions de CO₂ i en la seua reducció.

La realitat diària, però, contradiu aquest suposat interès i sensibilitat ambiental. La promoció de l’ús d’energies alternatives és inexistent a hores d’ara, així com les accions i campanyes que afavoririen una reducció del consum d’energia. El concepte d’autoproducció elèctrica resta encara molt lluny a la nostra comarca. Pel que fa a les emissions ocasionades pel transport tampoc es fa gaire en el sentit correcte. Ans al contrari, es continua afavorint els desplaçaments amb automòbil privat construint noves carreteres per ací i per allà, es compren solars immensos i caríssims per crear aparcaments, etc.

Com és sabut, una de les formes principals de combatre el canvi climàtic ha de passar per la plantació massiva d’arbres (i en el nostre territori, d’arbustos) que són els veritables segrestadors del temut CO_2. Tenim a la comarca nombrosíssims llocs on es podria plantar: carrers i places urbanes, rotondes de carreteres, marges i talussos de l’autopista i altres carreteres, marges de rius i dels nombrosos barrancs, etc.

Però, com altres anys, sembla que tot quedarà en la simbòlica celebració del dia de l’arbre, a partir del 31 de gener. Es realitzaran diversos actes mediàtics de plantació d’arbrets, provinents d’altres territoris (el que suposa una contaminació genètica) i la introducció d’espècies inadequades en llocs inadequats. Però el principal error continuarà sent la data de plantació. En el clima mediterrani litoral (el nostre) s’ha de plantar durant la tardor per aprofitar les pluges pròpies de l’estació i que la planta tinga temps per arrelar de manera suficient per tindre possibilitats de superar l’estiu, sempre sec i calorós. Per això pense que el resultat educatiu d’aquestes accions és de poc valor (aprendre a fer malament les coses no és educció) i el resultat ambiental s’aproxima al zero (la immensa majoria de plantes moren en arribar l’estiu).

Per no parar-ne de les freqüents accions d’eliminació d’arbres justificades amb diversos motius com ara l’ampliació d’una rotonda, la creació d’un bulevard, la neteja per sota de línies elèctriques o el maltractaments als arbres urbans amb podes que s’assemblen més a mutilacions que a tècniques de millora arbòria.

El punt àlgid d’això que diguem el podem trobar en la cimera sobre Canvi Climàtic que se celebra ara mateix al país europeu que més ha incomplert les resolucions de caire ambiental i en la ciutat que més se’n fot del medi ambient i de la contaminació atmosfèrica.