El Teatre Serrano de Gandia va acollir la nit del passat divendres, la gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, que van recaure en Ramon Boixeda, LVII Ausiàs March de Poesia, David Castillo, el XLI Joanot Martorell de Narrativa, Jaume Pérez Montaner el III Premi Roís de Corella a la trajectòria literària. La gala va comptar amb l’espectacle teatral “Tirant”, basat en el clàssic de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Els premis els convoca i gestiona l’IMAB, Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques, organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia. El Premi Ausiàs March de Poesia està dotat amb 8.000 euros; i el Joanot Martorell de Narrativa amb 20.000 €, tots dos a més amb la publicació de l’obra per Edicions 62 a principis de 2020.

David Castillo és autor d’El tango de Dien Bien Phu. Des de la sortida de les columnes llibertàries per la frontera el 1939 fins a la desfeta francesa a Vietnam el 1954, és una novel·la coral que explora en les biografies de personatges anònims tots els accents dels lluitadors que no van tenir por a la derrota. A través de les investigacions de Dani Cajal el relat reconstrueix, a partir de testimonis directes, llibres de memòries i documents d’arxius militars, tota la peripècia d’una generació que va patir la Guerra Civil, els camps de concentració francesos, la Segona Guerra Mundial i, en molts casos, la continuació en els conflictes de la postguerra.

L’excusa de la recerca de la lletra d’un tango de Gardel, que va ser l’himne d’Argelers, li serveix al narrador per revisitar escenaris i moments gairebé oblidats d’alguns dels episodis més sagnants del segle XX, que van tenir com a protagonistes molts dels nostres ascendents. Sense cap voluntat de revenja, la novel·la desfà les interpretacions heroiques i, sense jutjar, ofereix un retrat dels combatents sense aspiració de glòria.

Poeta des de la infantesa, David Castillo (Barcelona, 1961) ha combinat la creació literària amb el periodisme des de finals dels anys setanta. Ha publicat tres antologies, dues biografies de Bob Dylan, la novel·la en vers “El llibre dels mals catalans” (2010) i quatre novel·les: “El cel de l’infern” (premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999), “No miris enrere” (premi Sant Jordi del 2001), “El mar de la tranquil·litat” (2010) i “Barcelona no existeix” (2014). La seua obra poètica inclou, entre altres, “La muntanya russa” (1992), “Tenebra” (1994), “Game Over” (premi Carles Riba 1997), “El pont de Mühlberg” (2000), “Downtown” (2006), “Esquena nua” (premi Cadaqués a trajectòria 2006), “Doble zero” (2011) i “El túnel del tiempo” (2016). Per una antologia de la seua obra, li van concedir el Tratti Poetry Prize al millor poeta estranger traduït a Itàlia el 2006, i els poemes de joventut van obtenir el premi Escriduende de la Fira del Llibre de Madrid i el premi Cartago dels hispanistes àrabs.

El jurat, format per Pilar Beltrán, Xavier Aliaga, Miquel de Palol, Víctor Labrado i Ignasi Mora (president) es va reunir l’11 de juliol passat a la seu d’Edicions 62, Grup 62, a Barcelona. Hi va actuar de secretari Àlvar Garcia, director de l’IMAB, en representació de l’Ajuntament de Gandia. 20 van ser les obres presentades.

Respecte de Ramon Boixeda els 56 poemes de “Les beceroles succesives” es proposen al lector com una seqüència multicairada. Cadascun d'ells és un poema autònom, però no costa veure-hi capes diverses de sentit, que apunten motius que es van desplegant al llarg de tot el llibre. Aquests motius recurrents són una de les fibres que tesen el conjunt; els relliga una mateixa perplexitat davant la persistència elemental i quotidiana del nostre viure, davant del fet que el nostre pas pel món no deixa mai de ser un aprenentatge. La força de les imatges i la potència de l'expressió poètica afiancen les virtuts d'esta obra de Ramon Boixeda.

Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981) viu a cavall de Barcelona i Sevilla. En termes acadèmics és arquitecte tècnic, llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i màster en Filosofia i Cultura Moderna, títols que en el seu cas han tingut una mala traducció laboral. Fins ara, de llibres de poesia n'ha publicat dos que compten: “La pell fina” (2013, XXXVII Premi de Poesia Josep Maria López-Picó) i “El sedàs” (2015). Dels seus poemes, a cada moment li interessen els que està escrivint, si és que n’està escrivint, i els vells, com més vells, millor. Ocasionalment també escriu crítica literària.

El jurat, format per Jordi Cornudella (president), Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, i Rubén Luzón es va reunir a la Diputació de València el 5 de juliol passat. Hi va actuar de secretari Àlvar Garcia, director de l’IMAB, en representació de l’Ajuntament de Gandia. El jurat va destacar “la qualitat i alt nivell literari, en general, de les 42 obres presentades.

D’altra banda, el Consell Executiu de l’IMAB va decidir el 6 de novembre passat que la persona guanyadora del III Premi Roís de Corella a la trajectòria literària fora Jaume Pérez Montaner (L'Alfàs del Pi, 1938). El poeta valencià ha fet de la seua obra l’expressió d’un testimoni íntim i decidit, alhora que compromès, sobre una consciència del món que busca humanitzar-se. El poeta ha sabut emprar amb lucidesa i depuració els recursos de la millor poesia del segle XX, per elaborar, des de la dissidència, uns versos sempre seductors i compromesos.

Va ser guanyador del premi Ausiàs March de Poesia l’any 1995 amb “L’oblit”. És autor de 9 poemaris que van de 1976 amb “Adveniment de l’odi” fins al 2014 amb la “Casa buida”, passant per “Museu de cendres” (1980), “L'heura del desig” (1985), “Màscares” (1992), “La mirada ingènua” (1992), “Fronteres” (1994), “L'oblit” (1996), “Solatge” (2009). La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València li acaba d’editar la seua obra completa que inclou tres poemaris més encara inèdits.