«La nit transeünt» és el darrer poemari de l'oliver Joan Navarro. Uns versos sobre la muntanya. Els jardins portables dels llocs inexistents. La calma d’aquell instant entre el temps i el temps, com ara, extraviats en el llamp de la pregunta, els peus sense terra, les aigües buides, la nit transeünt del cervell, dalt la coma, la veu trasbalsada que s’interroga, que se’ns endú, on la retina, darrere. Navarro va ser Premi Vicent Andrés Estellés en la dècada dels anys 70 i va guanyar un Premi Ausiàs March de Poesia en l'edició de 2014.