Els Premis FAES s'han lliurat per tercer any amb el sistema de presentar candidatures. ¿Com està funcionant este procés?
–La gala ha evolucionat perquè en un primer moment cada associació proposava un premiat, després es van agrupar per àrees i des de fa tres anys, efectivament, les empreses poden presentar la seua candidatura, d’acord a unes bases, i que després puntua un jurat, format per membres de cada associació, tot de manera anònima. Trobe que és un procés més transparent, i que anima a que tingam més empreses, i més diverses, en cadascuna de les edicions.

¿Què li va semblar la gala?
–Trobe que va ser una gala més dinàmica, i vam quadrar el «timing» previst. Un dels moments més emotius va ser el reconeixement als presidents que ha tingut FAES en estos darrers 20 anys.

¿A grans trets, com valora estos 20 anys de FAES?
–Trobe que hem aconseguit una unitat empresarial modèlica, de fet hi ha associacions i federacions empresarials d’altres comarques que ens han demanat que els aconsellem, ens han preguntat sobre els estatuts… De vegades és difícil consensuar postures, perquè representem a 20 associacions de sectors econòmics molt diferents, i una empresa adherida, que és Vicky Foods, però ens hem convertit en un interlocutor clau amb les administracions, perquè som el 90% del teixit empresarial de la Safor. La força de FAES també es demostra en la representació i poder de decisió que té dins de la Confederació Empresarial Valenciana. D’altra banda, en FAES hem canviat les comissions per grans àrees, amb la Industrial, que presideix Guillermo Mayor; la de Turisme, amb Vicente Frasquet; la de Comerç, presidida per Pedro Izquierdo, i la de Formació, amb Inmaculada Roche al front. Aleshores ixos són els grans pilars de FAES. 

Per primera vegada a Gandia, amb el Pla d’Acció de Polígons 4.0 l’Ajuntament i les associacions empresarials han dissenyat un “full de ruta” de prioritats d’inversió en les àrees industrials de la ciutat, especialment per a les dos més potents, Alcodar i Benieto. 
–Així és. Crec que consensuar estes prioritats és important, per no anar cadascú per lliure i canalitzar les subvencions que vinguen, com per exemple les europees, d’acord amb eixes pautes. Volem que les empreses que vinguen a Gandia a invertir tinguen uns polígons en condicions. Segons la nova llei valenciana d’Àrees Industrials, al polígon Alcodar li faltarien alguns requisits per a ser àrea avançada, i per a ser un àrea consolidada, al polígon de Benieto li faltaria crear una entitat gestora i un Pla de Mobilitat Sostenible, però són tràmits que van per bon camí.

Sanxo Llop continua sent l’assignatura pendent. ¿S’estan perdent o demorant inversions en esta zona per no acabar la urbanització o el projecte d’electrificació?
–Hi ha avanços en la subestació elèctrica. És la primera peça  del Pla Director Energètic que també va consensuar FAES amb la Generalitat. S’han de connectar les subestacions de Sanxo Llop, Oliva i Vilallonga. Des de FAES no entrem en quina empresa ha d’acabar les obres, o el seu procediment, sols volem que l’Ajuntament l’execute el més ràpidament possible. Per a nosaltres la qüestió més urgent és la subestació elèctrica.

Uns altres municipis també tenen polígons. Alguns es van construir en els anys del “boom” immobiliari, sense una visió comarcal, i ara costarà més ocupar-los i posar-los al dia…
–Sí, trobe que la Llei d’Àrees Industrial vé precisament a posar ordre en estes qüestions, per a millorar els seus servicis. Necessitem un mapa industrial comarcal ben definit per a poder oferir-lo als inversors.

¿És més fàcil ara la relació entre empresaris i institucions públiques, com els ajuntaments, en tant que proveïdors?
–Sí, poc a poc van millorant, reduïnt el seu periode mitjà de pagament. Però ens hem donat compte que per aconseguir coses hem d’anar tots de la mà, necessitem la colaboració pública i privada.

A la Safor hi ha molta empresa familiar. ¿Creu que es pot ser competitiu amb esta fórmula? ¿Com haurien d’abordar el relleu generacional?
–Tot passa per una bona estructuració, feta a temps. Fa 15 o 20 anys, la tendència era que els familiars entraren en la plantilla. Però no tots no poden cobrar el mateix sou. Com a socis poden tindre el seu paper i remuneració en el consell d’administració, però després han de cobrar d’acord amb les seues funcions. Si això està ben dissenyat, pot continuar avant. També està comprovat que si hi ha un CEO extern a la família en la gestió, l’empresa té menys problemes. I eixa és la tendència en molts casos d’èxit, també ací en la Safor. És fonamental consolidar la segona generació. Des de 2016 en FAES tenim un conveni amb l’Institut Valencià de l’Empresa Familiar, per a unir sinèrgies.

¿Les empreses estan dissenyant bé els plans de Responsabilitat Social Corporativa?
–Jo sempre dic que les empreses han de ser un model per a la nostra societat. Un treballador ben remunerat se sent més a gust, no està pensant en anar-se’n, activa el consum, i aporta estabilitat a la comarca.

¿El ferri entre Gandia i Balears ha generat alguna oportunitat de negoci? 
–A finals d’abril vam viatjar a Eivissa per a conéixer als membres de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa d’Eivissa i Formentera (PIMEEF), i sí que ha propiciat alguna relació comercial a nivell particular. Ens van prometre que tornarien la visita. El ferri és una gran oportunitat per a Gandia, no sols per als passatgers, també per a les mercaderies. Els empresaris hauríem d’aprofitar-ho més. Ens agradaria que la naviliera ampliara els horaris i les freqüències, però, d’altra banda, és lògic que no ho faça mentre que no hi haja un volum de negoci. 

L’atur a la Safor continua pujant, fins i tot en agost, en una comarca turística. ¿Què està passant?
–Alguna cosa estem fent malament tots, i trobe que té vore amb la formació. Perquè, mire, malgrat este atur tan elevat, sobretot el juvenil, les empreses de la Safor moltes vegades no trobem als professionals que busquem en determinats perfils. Des de FAES estem treballant en un projecte de formació, junt amb els centres d’FP, Labora, i la inspecció educativa de la Generalitat per a adaptar els mòduls formatius de la Formació Professional a les necessitats de les empreses de la comarca. També estem treballant per a atraure més indústria, amb llocs més estables i millor retribuits, i en un pla estratègic de turisme. Necessitem que el talent es quede en la Safor.  

¿Estan preocupats els empresaris de la Safor per eixos anuncis de ralentització de l’economia?
–Sí, però trobe que estem millor preparats respecte de la situació anterior, sabem què no hem de recórrer tant al crèdit bancari… No obstant, si hi ha algun bac, en la Safor eixa caiguda no es notarà tant, perquè durant estos anys la comarca no ha crescut tant com la resta. Hem d’acostumar-nos a un mercat volàtil, inestable, amb llocs de treball canviants...  

En la seua opinió, ¿quina és la principal infraestructura viària que necessita la Safor per a millorar la competitivitat?
–La principal és el corredor mediterrani, i tindre en la comarca els seus enllaços. Per exemple, tindre L’AP-7 gratis és important, però també és fonament la unió entre la CV-60 i l’autopista. També el Tren de la Costa, amb la prioritat del Gandia-Dénia, i completar l’accés sud al port de Gandia, que es va inaugurar en abril però continua sense arribar al port i els camions passant pel Grau de Gandia.