AGRICULTURA CONVENCIONAL

Els plaguicides sintètics (insecticides, herbicides, fungicides i acaricides, entre altres) s’utilitzen massivament en l’agricultura industrial o convencional de tot el món des dels anys cinquanta del segle passat. Els plaguicides o productes fitosanitaris, suposadament, augmenten la producció agrària en protegir les plantes de les plagues i malalties. També s’empren per millorar l’aspecte de les fruites i verdures així com per allargar la seua vida comercial. Però, tots aquests productes generen residus o petites quantitats de plaguicides o els seus productes de degradació que romanen i s’acumulen en els aliments, de manera que en ser ingerits poden afectar a la salut.

En els darrers anys, ha augmentat els estudis que revelen les relacions entre exposició a plaguicides i l’augment en la incidència de diferents tipus de càncer (pròstata, pit i pulmó, entre d’altres) i malalties neurodegeneratives com Pàrkinson i Alzhéimer. Existeixen, d’altra banda, proves que suggereixen que alguns plaguicides poden alterar el funcionament normal del sistema immunitari i de les glàndules endocrines.

Per altra banda, per augmentar les produccions, els conreus s’adoben. Entre els diferents elements que necessiten els vegetals per a la seua nutrició, el nitrogen està considerat el fonamental. Les plantes prenen el nitrogen en forma de nitrats, que actuen com a precursors de proteïnes i altres molècules nitrogenades essencials. Les plantes però, no metabolitzen tots els nitrats, sinó que també n’emmagatzemen. D’aquesta manera nosaltres els anem assimilant a través dels aliments. Les diferents plantes comestibles presenten diferents concentracions de nitrats, que depenen sobretot del tipus i quantitat d’adob utilitzat. Així, els espinacs, encisams, bledes i carlotes n’acumulen grans quantitats. Els nitrats es poden metabolitzar a la forma de nitrits, que inhibeixen el transport de l’oxigen a la sang (metahemoglobinèmia), sobretot en xiquets. A més, poden combinar-se amb amines del cos i donar nitrosamines, substàncies considerades cancerígenes. Aquestes són les raons per les quals la ingestió de nitrats s’hauria de reduir al màxim.

Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, els fertilitzants agrícoles contenen isòtops d’estronci provinents dels minerals a partir dels quals es fabriquen. Això suposa l’existència de metalls pesants i elements radioactius. A més, l’estudi posa de manifest que la concentració de cadmi d’alguns d’aquests fertilitzants superen els límits fixats. D’igual manera apareixen concentracions d’urani, arsènic i crom molt superiors al que seria desitjable.

AGRICULTURA ECOLÒGICA

La producció ecològica es basa en el respecte als equilibris naturals i en el rebuig a l’ús de substàncies químiques tòxiques. Per això els aliments obtinguts estan lliures de residus contaminants, tenen una composició nutricional equilibrada i completa i ofereixen unes característiques organolèptiques de qualitat.

Els aliments ecològics tenen un contingut més elevat de matèria seca (acumulen menys aigua), són més rics en vitamines i estan més equilibrats en proteïnes, oligoelements i minerals.

Així, s’ha comprovat que en agricultura ecològica les hortalisses acumulen entre un 15 i un 25% menys d’aigua. També s’ha demostrat que les concentracions de minerals (potassi, calci, ferro i fòsfor sobretot) són superiors entre un 15 i un 30% en els productes ecològics.

Per altra banda, els aliments ecològics presenten una major composició vitamínica i antioxidant. Així, els fitoquímic (com ara polifenols, carotenoides, antioxidants,...), substàncies existents en els vegetals relacionats en els pigments i que intervenen en el retard de l’envelliment i en la reducció de moltes malalties, es troben en concentracions molt importants en fruites i verdures ecològiques. De fet, per exemple, el suc de taronja ecològica conté un 30% més de vitamina C i un 245 més d’olis aromàtics.

També resulta bastant evident que els aliments ecològics tenen més sabor i millor aroma que els aliments convencionals, això es deu tant al menor contingut en aigua com a la superior concentració de matèria seca i de substàncies aromàtiques, sucres i nutrients en general.

Els aliments ecològics d’origen animal presenten major contingut en proteïnes i menor contingut en greixos. Així, els ous de gallines criades a l’aire lliure i de manera ecològica, contenen major percentatge de proteïnes i d’àcid oleic. A més, estan lliures d’hormones afegides i sobretot d’antibiòtics i altres medicaments que contribueixen a l’augment de la resistència microbiana als antibiòtics per part de les persones.