En juliol va assumir l’Alcaldia després que Jordi Juan fora nomenat secretari autonòmic d’Innovació i Transformació Digital. ¿Alguna vegada es va imaginar que seria alcalde?
–La política sempre em va atraure, Jordi em va proposar entrar en la llista, vaig acceptar i anava de número 3, però és cert que no pensava que les coses després es desenvoluparien així, tan prompte.  

¿Estan preocupats davant una eventual moció de censura?
–Jo crec que una moció no és massa viable, almenys per afinitats ideològiques, no tindria massa recorregut. Que puguen coeixistir quatre partits d’ideologies tan diferents ho veig pràcticament impossible, i en qualsevol cas eixiria perdent la ciutat de Tavernes. 

¿Té la sensació que l’oposició «governa» el plenari, en el sentit que volen debatre els temes a través dels precs i preguntes?
–És cert que en els darrers plenaris l’oposició està fent un marató de preguntes. Les contestem a totes, però no sóc partidari d’esta fórmula, perquè allarga les sessions i la informació es difumina. No obstant, continuaré sent flexible en els plenaris i que cadascú pregunte el que vulga.

¿El Partit Socialista ja ha descartat entrar en el Govern?
–No està del tot descartat. M’haguera agradat arribar a la investidura amb un pacte amb el Partit Socialista. No va poder ser, però els contactes no s’han perdut. Trobe que com passa a Gandia o Oliva, hem de seguir la filosofia del Pacte del Botànic, i ens hem d’entendre. Per tant, la porta està oberta.

La primera fricció ha vingut a comptes del cap de premsa. ¿És possible que els cinc partits consensuen un nom? 
–Estem treballant perquè una persona de consens faça les funcions de premsa i protocol, i la informació torne a fluir a tota la ciutadania.    

A propòsit de Jordi Juan, hi ha molts polítics de la Safor en alts càrrecs del Consell, especialment de Compromís. ¿Este ‘poder saforenc’ hauria d’assegurar, almenys, una major comunicació i comprensió cap als problemes de Tavernes en particular?
–Sí que facilita la tasca a l’hora d’aconseguir reunions amb càrrecs del Consell que d’una altra manera seria difícil o més lent.

¿Com estan els comptes municipals? ¿Deute? ¿Periode de pagament a proveïdors? ¿Com es va liquidar el pressupost de 2018?
–Feia temps que no els teníem tan bé. S'ha reduït molt l'endeutament. Amb les dades de setembre de 2019 podem dir que el deute amb els bancs és de 4,6 milions d'euros i el periode mitjà de pagament als proveïdors és de 16,79 dies. El romanent de tresoreria obtés de la liquidació del pressupost de 2018 va ser de 4 milions d'euros, aproximadament. L’Ajuntament té l’oxígent suficient en quant a recursos econòmics per a afrontar qualsevol projecte que li puga sorgir. Per tant, estic molt satisfet perquè he heretat un Ajuntament molt sanejat. Ja estem treballant en el pressupost de 2020, i voldríem portar-lo al ple de desembre. Compromís no té majoria però haurem de buscar el recolzament d’un altre partit.

La peatonalització de la plaça Major és un tema que ha alçat polèmica. ¿Continuarà el Govern endavant amb este projecte?
–Tot açò respon a la implantació del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, i a la intenció de prioritzar al vianant front al vehicle a motor. Però no volem quedar-nos sols en la plaça, sinó atacar també el passeig del País Valencià, sense que siga problemàtic per als garatges i comerços. Hi ha diverses opcions; pivots mòbil, semàfors… i estem evaluant-les. Són conscient que estes decisions sempre són traumàtiques, però a la llarga són beneficioses; també hi hagué queixes quan es va semipeatonalitzar la plaça Major, o a la placeta del poliesportiu, i ara tots estan contents.

Algunes empreses han anunciat la seua intenció d’establir-se en el polígon El Golfo. ¿Què necessita este àrea industrial per part de l’Ajuntament? ¿En quines fases s’acabaria?
–Iberdrola ha de completar l’electrificació perquè es puguen donar llicències municipals d’activitat. La compra de terrenys de Clave Denia per a instal·lar un punt logístic és una gran notícia.

¿El compromís amb Valldigna Accesible de què el pròxim estiu no hi haja barreres arquitectòniques en platja és ferm?
–Es queixen molt sobretot del tram entre el final de l’avinguda i el llac de la Goleta. El projecte del nou colector de pluvials contempla la millora de carrers, voreres, i esperem que abans de l’estiu estiguen acabats estos problemes. 

El Festivern controlarà enguany els accesos a la zona d’acampada, cobrant un suplement per a pernoctar. ¿Significa això que els anys anteriors ha estat descontrolada?
–No, en absolut. Jo entenc que és una mesura per a millorar la qualitat del festival, arran de la bona acollida que està tenint en els darrers anys. Però sempre s’ha vigilat la zona, i el mateix passa amb l’Iboga i el Mediterránea.  

¿Tenen ja finançament les obres del futur centre d’interpretació de Bolomor?
–Encara no ho tenim clar, però estem buscant-les, a través d’altres administracions, o fins i tot aportacions privades. 

¿Quina valoració fa del funcionament de la ràdio pública, Valldigna Ràdio? 
–Trobe que és una ràdio que creix en audiència, i es una bona ferramenta de comunicació. A més, és una concessió que no li costa diners al contribuent, l’adjudicatària ens paga un cànon pel servei cada any, d’uns 5.000 euros.

La licitació del pas soterrani de les vies i remodelació de l’estació per part d’Adif està en marxa…
–Sí, contempla una estació moderna, puntera, i accesible. Hem recordat que el projecte tinga en compte, com així esperem, la futura duplicació de la via entre Cullera i Gandia.   

¿Com es veu des de Tavernes que l’AP-7 quede lliure de peatge en 2020?
–El municipi perdrà 242.000 euros a l’any en concepte d’ingresos per IBI, però entenem que els beneficis per a la comarca són majors.

¿Per a quan el mur de defensa del riu Vaca en el Vergeret, que permeta ‘legalitzar’ la urbanització? ¿Es pot assumir amb recursos propis?
–Tenim un projecte redactat, però m’agradaria esperar a vore si podem abaratir el pressupost inicial, que és de vora 900.000 euros.   

¿Tavernes continuarà al marge de la Mancomunitat de la Valldigna?  
–El problema és que Tavernes té una dimensió major que la resta de municipis de la Valldigna, i això dificulta mancomunar serveis, per això ens vam eixir. Ara bé, això no implica que trenquem totes les relacions, perquè  des del punt de vista turístic, per exemple, podem colaborar, amb acords entre institucions.

Recentment es va reunir amb responsables de Costes per a abordar el problema de la platja de la Goleta, i no va eixir massa content de la cita…
–Va ser una sensació agredolça. Per una banda serà lent trobar una solució definitiva, i això és el que em decep, però per altra Costes li dóna a esta platja prioritat en quant a manteniment i reposició d’arena després dels temporals, i els de les platges valencianes que més recursos s’emporta.

La DANA o gota freda del passat mes de setembre va arrossegar moltes canyes a la platja vallera que l’Ajuntament va netejar en els dies posteriors, amb recursos propis. ¿A qui se li passa la factura en estos casos?
–La Diputació ens va cedir maquinària i brigades de Divalterra, i nosaltres també vam posar recursos propis. El volum de treball amb les canyes ha sigut molt gran, per tant calia un poc de paciència.

¿Està garantida la construcció del colector de la platja i del vial, malgrat la baralla judicial?
–Sí, sí, s’acabarà en els terminis previstos.  

¿La piscina coberta s’obrirà en esta legislatura?
–Tenim dues opcions sobre la taula, una d’elles és que l’empresa que es quede la concessió finance l’import que falta per a acabar-la. També podem fer una gestió directa. Estem estudiant els pros i els contres i decidirem en breu.

La Generalitat ja té la memòria del nou institut.
–Sí, la intenció és que les obres comencen a mitjans de legislatura, amb l’enderroc de l’actual edifici i la construcció del nou. L’actual edifici té més de 50 anys i té molts problemes de suministres. Mentrestant els alumnes estaran en aules prefabricades, bé en un terreny privat pròxim o en una parcela dels Sequers. L’execució de les obres serà 18 mesos, però abans s’ha de licitar i adjudicar el projecte. A Tavernes el pla Edificant contempla 17 milions, dels quals uns 12 milions seran per a l’institut.