A mesura que ens acostem a l’hivern, els dies són més curts i les temperatures més baixes (enguany potser no?), el que fa que es produïsca un alentiment en el desenvolupament vegetal. No obstant això, durant la tardor les collites poden ser variades i abundants en els nostres horts. Podem encara anar collint els darrers fesols, pebres, albargines i tomaques conreats durant l’estiu.

   Caldrà netejar les parcel·les en les que hàgem arreplegat les collites d’estiu, recordant que tots els residus vegetals (restes dels conreus i plantes adventícies) els haurem de reciclar tot incorporant-los al munt de compost, a la mateixa terra o bé a través de l’alimentació d’animals herbívors. A continuació prepararem la terra per als conreus de tardor-hivern. En cas de que no anàrem a plantar res, seria interessant no deixar el sòl nu i sembrar adobs verds a base de lleguminoses i crucíferes que s’incorporaran a la terra en febrer o març, incrementant així la fertilitat d’eixe sòl.

   La tardor és l’època ideal per a incorporar el fem i/o compost al sòl per tal que els microorganismes comencen la seua tasca de descomposició i mineralització de la matèria orgànica i que els nutrients estiguen disponibles per a les plantes a la primavera, l’època de màximes necessitats.
   Per a previndre atacs de fongs podem fer tractaments amb coa de cavall. Agafarem 3 kg de planta fresca (té forma de canutets i és molt abundant en les terres fresques i humides de les nostres marjals) i la farem bullir en 20 litres d’aigua durant una hora. Deixarem que es refrede i ho filtrarem. Diluïda al 20%, la decocció es polvoritza sobre les plantes per  reforçar-les i previndre atacs de malalties.

   Per Tots Sants és tradició plantar les faves. A la comarca, el costum indica no treballar la terra i sembrar amb saó (la terra està humida, però no excessivament). Marcarem la línia de sembra i anirem obrint clotets separats uns dos pams on dipositarem 3 o 4 llavors; a continuació ho taparem amb 3 dits de terra. Recordem que les lleguminoses com la favera incorporen nitrogen atmosfèric a través de bacteris que viuen en simbiosi amb les arrels, i per tant necessiten poc adobat. Un adobat excessiu, fins i tot orgànic, afavoreix atacs del poll o pugó.
   Altra lleguminosa és la pesolera; les sembrarem de manera semblant a les faves, en tot cas, els clots estaran més pròxims i a cada pam colgarem 3 o 4 llavors.
 Les penques i les carxoferes estaran en ple creixement (encara estem a temps de plantar-ne) i caldrà rascar-les per tal d’eliminar les herbes competidores.

   Podem sembrar i plantar bledes, api, cols, espàrrecs, espinacs, encisams, porros, raves, naps,... Aquestes sembres podran ser fetes directament a la terra de l’hort o bé en safates de cultiu o recipients reciclats que podem posar a cobert d’un plàstic en forma de petit hivernacle. També és possible  comprar les plantetes ja desenrotllades.
   És hora també de plantar les cebes, a les quals caldrà tallar les puntes de les fulles. Es tracta d’un cultiu senzill que no ens donarà cap problema. Recordem finalment, que podem conrear a casa en jardineres, testos, pots o bidons reciclats. Ànim i sort.