¿Quines conclusions va traure de les eleccions municipals del passat 26 de maig?
–Trobe que l’electorat va apostar per la continuitat d’un govern progressista. Vam fer un esforç d’unitat amb la coalició Compromís Més Gandia Unida, tot i que érem conscients que hi havia una tendència estatal forta a favor del Partit Socialista. Però en conclusió estic content, perquè  vam fer bo el lema de campanya, de ser decissius i entrar en el Govern.  

El dia 9 va començar el curs escolar i ha decidit compaginar el seu càrrec amb el treball de professor a l’institut Ausiàs March.
–Sí, ho he meditat molt, però crec que no suposarà cap dificultat. La llei prohibeix cobrar del càrrec si ja tens una plaça pública, com és el meu cas. Han sigut uns mesos molt intensos en el departament d’Urbanisme, però he pogut comprovar que hi ha un equip tècnic molt competent, i he nomenat un director general d’Urbanisme, Joan Garcia.

Parlant del seu institut, de l’Ausiàs March, l’AMPA ha decidit confiar en la Conselleria i no protestar per a demanar la rehabilitació del centre. ¿Arribarà?
–La rehabilitació i ampliació està contemplada en el pla Edificant i va per bon camí. Hem presentat el projecte a la comunitat educativa, i no haurem d’esperar massa perquè l’Ajuntament, com en la resta dels projectes de l’Edificant, té totes les competències en licitació, adjudicació i execució. El que haurà de decidir la comunitat escolar és si les obres s’han de fer durant el curs, compaginant-les, o bé traslladar a alumnes i professors a aules prefabricades.

El Pacte del Serpis va separar Urbanisme, que va recaure en Compromís Més Gandia Unida, i Vivenda, per al Partit Socialista. 
–Urbanisme és un àrea molt gran i potent, i no hi ha cap problema, perquè també impulsem qüestions d’habitatge. Des d’ací també treballarem perquè isquen endavant els ARRUs del Raval, Beniopa o Benipeixcar. Tenim intenció de promoure més habitatge públic, en la línia del residencial de Simancas, que ha tingut una gran demanda. Per això estem treballant en els sectors de Santa Anna i Les Foies, per a poder cobrir ixa llista d’espera. A Santa Anna, junt amb Entitat Valenciana de l’Habitatge i Sól, estem impulsant una cooperativa de vivendes, especialment a la gent jove. En qualsevol cas, l’Ajuntament i la Generalitat tenen solars, i fer més promocions és una objectiu de la legislatura. També volem signar convenis amb la Sareb per a la cessió d’habitatges en règim de lloguer social. La coordinació del Govern és total, com es va vore en la primera convenció que vam celebrar a Marxuquera. 

¿Des que està en l’Ajuntament ha hagut d’intervindre per a apagar algun foc amb el Partit Socialista?
–Bé, no hi ha focs, el Govern local funciona molt bé, però en qualsevol cas José Manuel Prieto i jo som els qui portem la coordinació, i estem en contacte permanent.

¿Serà esta una legislatura amb més càrrega ideològica que l’anterior, on va primar la gestió, i es mirava de no molestar massa a Ciutadans?
–La gestió ja és ideologia. Busquem és el bé comú, i amb eixa premisa es trien unes opcions, i es bandegen unes altres. S’accepten un tipus d’inversions, i altres, no. Si em pregunta per una qüestió identitària o de símbols, com per exemple en la pròxima festivitat del 9 d’Octubre, continuarem amb el mateix consens sense problema. 

Però ara els socis de Govern tenen major llibertat per a aplicar el programa.
–Sí, perquè no hem de pactar amb un tercer, encara que els consensos sempre són benvinguts, sobretot en temes de ciutat. Trobe que la legislatura serà un reflex de com van ser les negociacions postelectorals, molt fluïdes i fàcils. Gandia pot ser un exemple de pactes per a altres instàncies de Govern.

¿Els regidors de Compromís mantindran la línia de no participar en actes religiosos en tant que càrrecs públics?
–Sí, d’acord amb el Codi Ètic que vam signar les tres forces de Compromís Més Gandia Unida.

Recentment va visitar les obres d’enderrocament del vell hospital. ¿El nou Espai Sanitari suposarà per al barri el mateix motor econòmic que era l’hospital?
–El flux serà més local i és clar que especialment el comerç necessitarà uns altres estímuls, com per exemple continuar amb el mercat semanal. També hem de pensar ja què fer amb l’edifici dels Jutjats quan es traslladen a Santa Anna, que és una altra oportunitat per a revitalitzar el barri de Roís de Corella, i desbloquejar el Trinquet. Des d’Urbanisme ja hem donat llicència ambiental al projecte de l’Espai Sanitari i la intenció de la Generalitat és que siga una realitat en 2022, sense que hi haja demora entre l’enderroc del vell hospital i la nova dotació.

¿En el sector Sanxo Llop no tenen cabuda grans superfícies comercials?  
–No. La línia en este sector és mantindre el que ja estava autoritzat, pel que fa al sòl comercial establiments  lligats a l’àmbi sociosanitari. Esperem que la gestió directa per part de l’Ajuntament agilite les obres. Hem de decidir si continuar amb la mateixa constructora que tenia Aprusa, l'UTE de Castelló Simó-COMSA, o traure-ho de nou a un concurs públic. Però sí puc dir que serà un procés urbanitzador dialogant amb totes les parts. Però s’ha d’acabar, el polígon Sanxo Llop no pot ser un fre a la inversió i el desenvolupament econòmic.

Gandia aplicarà la sentència de la ZAS en la plaça Castell de la platja 15 anys després que sorgiren les primeres denúncies veïnals pel soroll i quan la majoria dels pubs estan tancats.
–Sí, l’expedient està ja complet amb totes les garanties, i ho hem presentat a les parts implicades. La idea és que la ZAS s’aplique en els periodes d’estiu i Pasqua, i anirà associat a una sèrie de mesures correctores. La situació ideal seria que els pocs que queden oberts, trobe que en són tres, anaren traslladant-se progressivament a la zona d’equipaments, un altre sector que hem de reprendre en esta legislatura.

Canviant de tema, ¿l’Ajuntament està en condicions de promoure les instal·lacions esportives que van prometre els Socialistes en campanya; piscina de 50 metres i pavelló per a 5.000 espectadors front al Campus de la UPV?
–Des de Compromís apostem per millorar les instal·lacions esportives municipals existents. No pensem que un pavelló per a 5.000 persones siga necessari, hi ha unes altres prioritats.