¿És Bellreguard un poble fester?
Àlex Ruiz–Bellreguard té un ADN festiu molt particular. A la gent li agrada participar de les festes i la singularitat amb la qual viuen la festa de Moros i Cristians crec que no es dóna en cap altra localitat. A les cabiles, qui participa dels Moros i Cristians passa els dies de festa, i no tenen per què ser concretament d'una filada. Ja des de ben jovenets es lloguen el seu espai i gaudeixen junt amb les seues amistats de l'ambient festiu.

Les festes de Moros i Cristians són molt populars també fora del municipi.
–Els Moros i Cristians tenen tal protagonisme que, en certa manera, les festes del poble s'havien centrat bàsicament en ells. Potser també perquè l'Ajuntament s'ha “relaxat” un poc. Nosaltres pretenem dotar de contingut les festes perquè hi haja una programació compatible i alternativa al que són les festes religioses i de Moros i Cristians, aportant el vessant més «civil» a la festa. Sempre, però, fent-les compatibles amb els Moros i Cristians, que és el que ha donat a conèixer les Festes del Poble fora de la comarca.

¿Podrien deslligar-se unes de les altres?
–Hi ha un debat en el carrer i nosaltres volem crear un procés participatiu perquè el poble diga la seua respecte d'esta qüestió.

¿Per què l'Ajuntament ha d'aportar eixe factor diferenciador a les festes?
–No tot el poble viu la festa de la mateixa manera, tal vegada perquè no li agrada o no veu alternativa. Eixe és el buit que l'Ajuntament ha d'omplir. Estes són les primeres festes que com a Compromís organitzem. Enteníem que el model de revetles estava esgotat, i que havíem de donar una alternativa musical perquè la música té un efecte crida i és un element molt important en la festa. L'envelat, on al voltant del qual s'han centralitzat les festes els darrers anys, és un altre aspecte que nosaltres posem en qüestió, així que enguany treiem dues revetles com a concerts al carrer per així escampar la festa i, per què no dir-ho també, “democratitzar” les molèsties i que no siga sempre el mateix veïnat qui en carregue. Alhora, que més espais públics acullguen espais festius perquè tot el poble puga gaudir de les festes a prop.

Des de Bellreguard realitzeu un esforç per recuperar certes figures tradicionals del poble.
–Igual que a Gandia està la figura del Tio de la Porra, a Bellreguard tenim els Pedacets. És un personatge tradicional de les nostres festes, documentat gràficament des del 1931, que va pels centres educatius traient, granera en mà, les xiquetes i xiquets al carrer. Té la peculiaritat del seu vestit, fet a base de pedacets de tela, d'on trau el seu nom. És una figura pròpia de Bellreguard a la qual volem donar el pes específic que li correspon. En eixa línia, enguany la Casa de la Cultura acull fins l'11 d'octubre l'exposició “Pedacets, 1996”, del fotoperiodista Ximo Ferri. Dimarts 24 de setembre s'estrenarà el conte “Pedacet i la seua carraca” i dimecres 25 Toni Espinar ens presentarà el mural “Somni de Pedacets”, que pintarà sobre el llenç de la Llar dels Jubilats. Volem potenciar este tipus de polítiques per valoritzar el nostre patrimoni, també històric i cultural.

El Govern municipal vol posar atenció en aconseguir unes festes on tothom al poble se senta còmode i hi participe. 
Lorena Peiró–La iniciativa de fer unes festes participatives on tothom les puga disfrutar és un dels compromisos que adquirírem en el nostre projecte electoral, on hi proposàvem evolucionar cap a un model de festes més participatiu i inclusiu. Com a exemple significatiu podem destacar la variada programació d'estils musicals que oferim al nostre poble en les festes d'enguany i els diferents actes dirigits a tots els tipus de públic, així com de diferents edats. Durant estes festes la ciutadania podrà elegir entre una més àmplia oferta d'actes festius.

¿Quins són els actes centrals de les festes de Bellreguard? ¿Quin en destacaria?
–No considere que hi haja actes centrals a les festes del nostre poble, sinó que tots els actes formen un conjunt variat de programació per a tots els públics i edats. Hi ha actes de Moros i Cristians, actes per a nens, per a persones majors, per a adults i per a joves, actes religiosos, etc.

Al poble existeix el dilema de separar la festa dels Moros i Cristians de les festes patronals.
–Hem aconseguit introduir una programació complementària a la gran festa dels Moros i Cristians que predomina en el nostre poble, perquè les persones que no participen en la mateixa puguen gaudir d'unes festes variades. Personalment i com a participant activa de la festa de Moros i Cristians no considere que hi haja cap impediment en mantindre-la dins de les festes locals.