¿Com valora els resultats electorals de les passades eleccions municipals?
–Ens sembla que la ciutadania ha validat a les urnes les decisions preses pel govern anterior en una situació molt complicada, amb una crisi econòmica però també de reputació de la ciutat, i on es van prendre decisions difícils però responsables. Creiem que s'ha avalat també una altra manera de fer política des de l'honestedat, l'humiliat, la sinceritat, la claredat i l'honradesa. Però no sabíem fins a quin punt havien entés al carrer la nostra gestió. Considerem superada eixa avaluació: de 12 regidors que sumava el govern hem passat a 15, el nombre de regidors més ampli que ha tingut un govern a Gandia. Ens reconforta per a seguir treballant pel mateix camí.

¿Quins factors considera determinants per a estos resultats?
–No hem tingut com a horitzó les urnes, sinó que hem fet el que tocava fer en cada moment. I considere que això la gent ho ha premiat. Gandia necessitava un canvi d'època i de paradigma polític.

¿Què implica el canvi de paradigma?
–Per a nosaltres, curiosament, ha sigut revolucionari que l'Ajuntament tornara a comportar-se de manera normalitzada i respectuosa amb el ciutadà. Això ha generat pau social i estabilitat en una legislatura on el govern actuava en minoria, però practicant el diàleg, el consens, i posant-nos del costat de les solucions i la responsabilitat, hem pogut donar estabilitat i traduir-la al carrer.

Sembla que la formació del govern d'esta legislatura ha sigut relativament senzill, on el PSPV ha donat espai als seus socis de govern.
–A les urnes els ciutadans decidiren que volien continuïtat, i que eixa continuïtat la devia liderar de nou el Partit Socialista. Hem exercit el poder deixant de costat les coses que ens separen per a trobar un espai comú que es traduïra en benefici de la ciutadania, i ara ho hem tornat a fer. Hem buscat que els quatre regidors de Compromís Més Gandia Unida estigueren còmodes, que se sentiren part d'un govern on tots en formem part. Tenen una presència sòlida i contundent a la Junta de Govern i mantenim el compromís de la legislatura anterior, on no passarà a la junta allò que no estiga abans consensuat al govern. No és lleialtat d'un partit a un altre sinó a la ciutadania, i això es veurà en un govern més fort, més ampli i més estable.

¿Com és la seua relació amb Josep Alandete?
–L'herència que arreplega Josep Alandete és molt bona, com ho és la relació que establim ara, així que podem augurar el mateix bon camí de la legislatura anterior. Amb Lorena Milvaques vaig aconseguir una gran sintonia, que es va traduir en el fet que governàvem juntes sense distincions d'àrees. No hi havia cap lluita de poder, ans al contrari: els problemes eren de tots, igual que els èxits.

¿Per què en altres àmbits no resulta tan senzill arribar a pactes, com al Govern central?
–Se m'escapa el perquè. Des del meu àmbit, el municipal, sempre he tractat de fer política d'altura perquè no podem donar el missatge a la ciutadania de què han votat mal. No podem dir-los que tornen a votar fins que es done el resultat que ens agrade per donar-lo per vàlid. Això no és política.

¿Què és, per a vosté, fer política?
–És crear espais de consens i de diàleg per a construir de manera conjunta. No conec què passa en altres àrees, però entenc que la lògica dicta que Pedro Sánchez ha d'aconseguir els suports necessaris per a poder governar i acabar amb l'estat d'incredulitat, incertesa i inestabilitat. L'impuls que des de Madrid es va fer contra l'amenaça de la ultradreta ha sigut molt beneficiós. Crec que ha sigut una fita important perquè després als municipis es desunflara l'efecte VOX. I espere que allò que ens va donar força a les eleccions continue al govern. M'agradaria que s'aclariren, perquè els polítics servim de poc si ni tan sols podem estar d'acord.

¿Creu que la ciutadania està preparada per a unes altres eleccions?
–Considere que la gent ens prendria com un estat de pandereta on se'ls convoca, ells exerceixen el seu dret d'anar a votar, i després els polítics no som capaços de fer política. Això només fomenta la distància de la ciutadania amb els polítics.

En el repartiment de delegacions de l'Ajuntament, no ha continuat a Turisme però ha arreplegat Smart City. ¿És una manera de continuar una vocació acadèmica?
–Vaig exercir Turisme des del convenciment que és un assumpte que afecta a tota la ciutat. Però des de Turisme, potser per la meua formació, l'havia encaminat cap al factor intel·ligent. Em vaig adonar que així només treballava des d'esta àrea, i crec que Gandia ha de ser una ciutat intel·ligent on tots els seus sectors productius treballen de manera intel·ligent. D'esta manera, Smart City és un concepte encara més global i que necessita tocar totes les branques de l'Ajuntament. Arreplegar esta funció i seguir a Turisme era impossible, així que l'he soltada un poc però continuaré treballant-hi des del vessant smart. He agafat este repte per fer de Gandia una ciutat més competitiva.

Al respecte, ¿Quins projectes li agradaria desenvolupar a Gandia?
–La ciutat ha de ser cada vegada més intel·ligent en els serveis i informació que ofereix al ciutadà. D'esta manera podria conéixer les vies que, en temps real, estan més descongestionats de tràfic; saber quins carrers de la ciutat són més inconvenients en una determinada època si eres al·lèrgic; o on hi ha places lliures d'aparcament. I als serveis municipals, la recollida de fem podria fer rutes més òptimes d'arreplegada segons detecte l'estat dels contenidors, o que la lluminària s'adapte a la quantitat de llum que detecta en un determinat moment. Tot eixe tipus d'informació fa que el ciutadà tinga més qualitat de vida gràcies a la sensorització. És també determinant ajudar en este sentit a què l'espai comercial urbà de Gandia oferisca serveis més competitius, així com la indústria i la resta dels sectors productius. Hi ha molt que fer i no estaríem complint amb la nostra obligació si no ho férem. Som Ciutat de la Ciència i la Innovació i el gran repte d'esta legislatura és convertir-nos en una Smart City.