És moment de collir els darrers espinacs, bledes, faves i pèsols i de triar les millors mates  i  guardar les llavors per l’any vinent. També anirem acabant de recollir les cebes i creïlles sembrades pel febrer i març.

Les tomaqueres creixeran sense problemes si el sòl és fèrtil i no els falta l’aigua. Haurem de  realitzar un entutorat amb canyes i lligar les tomaqueres amb un cordellet sense prémer, procurant fer-ho per sota de cada ramell de flors o fruits, ja que és la zona que suporta més pes. Hem de traure els brots o ulls laterals per tal que les fruits siguen més grossos. Estem encara a temps de plantar tomaqueres més tardanes, recordant-nos-en de colgar bona part de la tija.

De fesols en trobem de mata baixa i els més populars de mata alta o d’enramar; també distingim entre varietats per consumir tendres o seques. Podem encara sembrar-ne. Haurem de fer 2 solquets paral·lels separats uns 70 cms. i amb el sòl en saó (és a dir, humit però no moll) anar disposant 3 o 4 llavors en clotets separats poc més d’un pam. En pocs dies germinaran i caldrà construir una barraca de canyes per on s’enfilaran les tiges volubles. Recordar que com llegums que són , fixen nitrogen atmosfèric i no necessiten adobat, en tot cas escampar una miqueta de compost madur.

Si hem plantat albargines i pebres els mesos anteriors en túnels de plàstic, segurament ja estaran florint i caldrà anar obrint el plàstic per a que no patisquen un excés de calor. Són plantes exigents i necessiten de 3 a 5 kg per metre quadrat de bon fem o compost abans de plantar-les i anar fent aportacions menors durant el temps que dure la collita. Durant aquest mes podem plantar encara tant pebres com albargines, ara ja sense la necessitat de recobrir-les amb plàstic.

És temps també de plantar algun solc de dacsa: posarem 2 o 3 llavors en cada clotet a una profunditat de 3 o 4 cms. Necessita bastant aigua, alguna rascadeta i algun aporcat (aportar terra a la base de la tija). A l’hora d’aconseguir les llavors posarem cura que no siguen transgèniques.

Si tenim suficient superfície podem plantar, si no ho hem fet ja, melons, melons d’Alger, carabasses, cogombres i carabassons. Un avantatge de plantar ara és que no caldrà utilitzar plàstic per a la seua protecció.

I en general, tant a l'hort com al jardí caldrà:

-Regar regularment en les hores de menys calor, a poqueta vesprada o pel matí.

-Controlar les herbes competidores mitjançant una rascada o cavada que en trencar els capil·lars del sòl eviten, a més, l’evaporació de l’aigua.

-Procurar que la terra no quede nua mitjançant recobriments o encoixinats amb restes de poda triturada, fulles seques, gespa segada, compost, palla, escorça d’arbres, etc. Així evitem l’evaporació de l’aigua i el naixement d’herbes no desitjades.

-Controlar l’aparició de malalties criptogàmiques com el mildiu o l’oidi que combatre’m amb sofre o “caldo bordelès”. El poll, la mosca blanca, caparretes, mosca de la fruita i altres paràsits no solen ser molt preocupants si conreem biològicament. Contra ells podem recórrer al sabó potàssic, l’oli blanc d’estiu, altres insecticides naturals, mosquers i paranys enganxosos.

-Sembrar i plantar varietats ornamentals anuals com ara calèndules, caputxines, gira-sols, etc.

-Eliminar les flors seques d’arbusts i mates per afavorir la continuïtat en la floració.