Escoltar la Praga Camerata és traslladar-se de sobte al cor de la millor tradició musical centreeuropea. Músics que han compartir faristol amb les grans figures musicals, que coneixen de primera mà la tradició, que toquen amb instruments singulars, com és el violí de Pavel Hula, un Matias Albani (1690) que va pertànyer a Jaroslav Kocian, o el de Lucie Hulova, violí italià del XVIII copia de Guarnieri. I el que al principi comença sent un torrent de bellesa sonora, finalment és transforma en una experiència estètica, on els sentiments brollen rítmicament mentre la Praga Camerata no deixa de sonar.

Tot s’enceta amb Vivaldi, “La Primavera”, una peça quasi introductòria que ens endinsa en la “St. Paul’s Suite”, peça farcida de música folk irlandesa i escrita per a una orquestra femenina pel compositor de Los Planetas. Després vam sentir en la pell  l’obra pòstuma del americà G. Gerswhin, “Lullaby”. Sens dubte, el punt climàtic el posava la “Serenata” del compositor txec A. Dvorak, una de les obres que millor reflexa l’alegria del jove compositor en aquells anys i que la Praga Camerata, liderada per P. Hula, toca de manera excepcional. La interpretació del conjunt txec va aportar un so càlid, expressiu i versàtil dins d’uns conceptes interpretatius ben fonamentats en la tradició pròpia, tradició com a contrapunt al desarrelament i la superficialitat actual. El Moldava ja passava per Gandia.

Desprès de llargues ovacions -en una Casa de Cultura que se quedava curta-, escoltarem com a segon bis la polca “Pziccatto” de Straus. Amb esta màgia finalitza una temporada musical  plena de fites inoblidables, amb dos concerts especials, -Nadal i Primavera-, que han estat possibles gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Gandia. La pròxima temporada més sorpreses amb el 25é aniversari de Pro Música.