L’agricultura i la jardineria actuals fan servir grans quantitats de productes químics per tal de combatre les plagues i malalties de les plantes. Eliminant l’ús d’aquests productes es minimitza el risc de residus en els aliments, augmenta la seguretat dels llauradors i jardiners, s’elimina el risc de contaminació ambiental i s’anul·la la possibilitat d’intoxicacions en els jardins públics o privats. Tot açò pren especial rellevància en el cas dels productes hortícoles, ja que les verdures són un component important de la nostra alimentació i sovint es consumeixen en fresc.

 Amb la jardineria i l’agricultura ecològiques s’intenta fer compatibles els nostres interessos amb la naturalesa de les plantes i la fauna associada a elles. Es busca l’objectiu de que el jardí o l’hort, s’aproxime el més possible a un sistema natural. Això deixa fora de tota consideració qualsevol pràctica o productes agressius que interfereisquen en la dinàmica dels seus equilibris.

 En agricultura ecològica no es pretén eliminar totalment les plagues i malalties, sinó mantindre els danys causats a un nivell econòmicament acceptable. No es freqüent, però en determinades circumstàncies poden aparèixer forts atacs i ser necessària l’aplicació de mètodes específics de control. 

1. Tractaments amb productes vegetals.

Es coneixen moltes plantes amb propietats insecticides i es comercialitzen extractes d’algunes d’elles. Les més utilitzades són:

-Piretrines: Provenen de les flors d’uns crisantems africans. Actuen per contacte, provocant una paràlisi ràpida de l’insecte. Es descomponen en presència de llum, per la qual cosa s’aconsella tractar a poqueta nit.

-Nim: S’extrau de l’arbre del nim. És un bon insecticida i el seu ús només es farà en cultius florals i plantes ornamentals.

 Aquests productes esmentats els trobem als comerços especialitzats i són útils en grans conreus o quan l’atac siga intens, però, per a cultius menuts o jardineria domèstica, podem fer servir preparats casolans amb vegetals fàcils de trobar:

-Purí d’ortiga: Agafarem 10 kg de planta fresca de les conegudes ortigues o picamatos i les deixarem en un bidó no metàl·lic amb 100 litres d’aigua. Ho deixarem fermentar durant 13-14 dies removent-lo diàriament. Aquest macerat, filtrar i  diluït al 10% l’utilitzarem com adob foliar per estimular la resistència de les plantes.

-Decocció de coa de cavall: Bullirem durant una hora 3 kg de coa de cavall fresca amb 20 litres d’aigua. Ho deixarem refredar i ho filtrarem. S’utilitza diluïda al 20% mitjançant polvoritzacions per previndre malalties.

-Maceració de llavors de mèlia: Agafarem llavors de Melia azederach, arbre comú als nostres jardins, les xafarem i les posarem amb el mateix volum d’aigua. Als 2 dies ho colarem i afegirem el doble d’aigua. L’utilitzarem contra erugues i insectes en general.

2. Lluita biològica.

 Consisteix, bàsicament, en el control de les plagues i malalties mitjançant depredadors, parasitoides i patògens.

 Els depredadors es desenvolupen consumint més d’una presa. Els parasitoides, en canvi, s’alimenten d’una sola presa. Tant uns com els altres solen aparèixer de manera natural en deixar d’utilitzar productes químics, però, quan es tracta d’atacs importants o de plagues importades d’altres països, podem fer servir depredadors i parasitoides criats en insectaris.

 Els patògens són fongs o bacteris que produeixen malalties en els insectes plaga. El més utilitzat és el Bacillus thuringiensis, el qual el trobarem als comerços en diferents varietats per controlar erugues, larves de mosquit i escarabats.

 Existeix una amplíssima varietat de depredadors i parasitoides que controlen les plagues dels horts i jardins; a manera d’exemple ressenyem els següents:

Pugó o poll: Coccinella septempunctata (la coneguda marieta o gallineta cega), Aphidoletes aphidimyza  (una mena de mosqueta), Chrysopa carnea (semblant a un  parotet).

Mosca blanca: Encarsia formosa (una vespeta ), Cales noacki (vespeta).

Cotonet: Cryptolaemus montrouzieri (un escarabat), Leptomastix dactilopii  (mena de mosquit).

 En general, cada insecte considerat plaga, té un o més depredadors o paràsits capaç de mantindre les seues poblacions a uns nivells molt baixos. Avui, hi ha diferents empreses que comercialitzen aquesta fauna benèfica, a més de poder-los trobar en els insectaris de la Conselleria d’Agricultura (Silla, Almassora...).

3. Mitjans físics.

- Paranys mecànics per capturar rates i ratolins.

- Cintes adhesives que atreuen i enganxen els insectes mitjançant el color o atraients sexuals (feromones).

- Xarxes per impedir l’accés d’insectes o aus.

- Bandes adhesives al voltant dels troncs que impedeixen la pujada dels insectes, caragols o bavoses.

- Flascons atrapamosques de vidre o plàstic, amb atraients a l’interior. Els insectes entren i no poden eixir.

4. Mètodes culturals.

Es tracta, en general, de mètodes preventius. Les principals pràctiques són:

-Elegir les espècies i varietats tenint en compte les condicions del clima i del sòl, així com la seua resistència als atacs de plagues i malalties. Cal la recuperació de les varietats locals de fruites i hortalisses i la utilització d’espècies autòctones en jardineria.

-Utilitzar mètodes d’adobat que mantinguen la fertilitat natural del sòl. 

Un excés d’adobs implica la proliferació de plagues i malalties.

-Evitar el monocultiu, practicant l’associació de plantes i planificant alternatives adequades.

-Realitzar rotacions de cultiu. És a dir, anar canviant allò que es conrea en cada parcel·la.

-Respectar les dates i les densitats de sembra.

5. Productes minerals.

-Sofre: És un bon fungicida, utilitzat en tractaments preventius. També té efecte acaricida, davant aranyes roges i grogues. No s’ha d’utilitzar per sobre dels 30 ºC  ja que pot cremar les fulles.

-Coure: S’utilitza en tractament preventiu contra fongs i bacteris. Es pot acumular al sòl i ser tòxic per als llambrígols, i per això és millor neutralitzar-lo amb calç.

-Olis minerals: Són productes que obstrueixen les tràquees d’insectes i àcars, produint la seua mort per asfixia. Als comerços en trobarem de 3 tipus: olis d’hivern, olis d’estiu i oli parafínic per a cultius herbacis. Són molt eficaços contra caparretes, aranyes, polls i mosques blanques.

- Sabó potàssic: S’usa per al control de pugons, trips, caparretes, aranyes, etc. Actua per contacte en dissoldre la protecció cèria dels insectes. L’utilitzarem al 2-3 % amb aigua. Se’n fabriquen d’ús específic per a plagues, però alguns sabons per a la neteja de la llar també són útils.