Amb tant de temps com a alcalde i regidor del municipi, deu tenir una visió privilegiada de com ha afectat el temps a l'Alqueria de la Comtessa.
–Sí. Vaig entrar com a regidor l'any 95 en una continuïtat d'alcaldies i l'any 99, l'Alcalde Vicente González s'ho deixa i vaig ser elegit primer edil. Abans només es demanaven 4 o 5 subvencions, eren les que hi havia. Espanya encara no havia entrat en el boom econòmic, la bombolla urbanística, que també ens va donar una gran aportació econòmica. Quan entre com a Alcalde es produeix un canvi molt gran en l'administració local, autonòmica i central, i ahí va començar també el suport als joves, als parats, s'augmentaren les partides per als camins rurals... Es va passar d'un suport a inversions per a fer infraestructures a programes per ajudar a les persones. Este Ajuntament ha sigut molt efectiu en els dos aspectes i durant estos 20 anys s'han portat molts diners: en 2018 hem aconseguit més de 3,5 milions en subvencions.

¿Què s'ha aconseguit durant esta legislatura?
–S'ha seguit fent èmfasi en els programes destinats a les persones. A més a més, s'han notat molt els diners que han vingut del nou govern la Generalitat Valenciana i s'ha notat el canvi en la Diputació. Ara els diners de l'ens provincial es reparteixen equitativament, amb millors criteris, i miren també la intenció mediambiental, com en el cas del Pla de Sequera que he desenvolupat des de la meua àrea com a diputat provincial. S'ha posat un sistema de puntuació per tal de repartir vertaderament on es necessita. Hem de sumar també que el romanent de la Diputació s'ha destinat a les inversions financerament sostenibles.

¿Com es trasllada això a l'Alqueria de la Comtessa?
–El poble rep de la Diputació 70.000 euros tots els anys per a gastar en el que creu. No és una subvenció finalista; els Ajuntaments hem sigut sempre adults malgrat excepcions. Eixos diners donen molta capacitat als poblets i en els últims anys s'ha invertit en escoletes. A l'Alqueria tenim gratuïtes l'etapa de 2 a 3 anys pel govern de la Generalitat, però de 0 a 2 anys les famílies de l'Alqueria tenen com a mínim una aportació de 1.200 euros per xiquet. Tenim també una mestra que a les vesprades, en la Casa de la Cultura, dóna classe de repàs. La Diputació té el programa «La Dipu te beca» i nosaltres també «l'Alqueria te beca», perquè si el programa provincial s'atorga a 4 persones, al poble podem tenir 20 estudiants. Este any hem tret també beques de formació per valor d'uns 17.000 euros. Tenim les principals infraestructures construïdes i les mantenim, així que destinem els recursos restants a les persones.

¿Quin treball s'ha fet amb les infraestructures?
–Ens hem gastat molts diners en xicotets manteniments, reformetes, adequacions... Com tornar a fer el fons de la piscina, el pou del motor de regar, cercar els parcs per poder tancar-los en moments determinats, la llum del camp de futbol... I ara reformarem també la part baixa de l'Ajuntament per fer més despatxos. No hi ha obres grans, però sumen quanties considerables. L'única obra gran que hem fet i que s'ha desenvolupat durant 20 anys és l'Ermita dels Sants de la Pedra. L'antiga Alqueria és una casa de camp que tenia al voltant de 70 o 80 fanecades i que s'ha condicionat. És bestial, molt guapeta; anem a veure si la convertim en un centre cultural. Allí hem posat tot l'esforç pel que fa als diners, sempre a través de subvencions.

El seu Govern ha destacat per posar l'accent en l'associacionisme.
–Hem traslladat molta iniciativa municipal a les associacions, que tenen un gran potencial per a participar en el poble. Si una associació no treballa, la feina l'ha de fer l'Ajuntament i aleshores li costa més. Com les associacions són apolítiques, la gent té menys inconvenients a participar, perquè està feta per ells i els agrada l'àrea que treballen. El Consistori fa costat a econòmicament i és el dinamitzador de l'associacionisme.

¿Com ha canviat la manera de relacionar-se amb la Generalitat i la Diputació després del canvi de Govern?
–Crec que els nous governs són més accessibles i han desenvolupat noves formes d'entendre la gent. Considere també que abans l'administració era més de papers, i si no trobaves a la persona adequada no podies realitzar gestions; ara tot funciona de manera electrònica, amb el que s'han agilitzat els tràmits. Amb els convenis singulars de la Diputació hi havia també una discriminació que ja no existeix i, a més a més, els polítics d'ara ixen més al carrer. El 15M va provocar un canvi als polítics, que van entendre que s'havien distanciat de les persones i també de la realitat. El Pacte del Botànic o la nova Diputació entenen que estan per a servir a les persones, no com a criats però sí des de la vocació pública. Un altre canvi és que abans la Generalitat i la Diputació estaven barallats, amb Rus i Camps. Ara, hi ha hagut un enteniment complet entre ambdues administracions que es trasllada automàticament als pobles.

¿Considera que la societat valenciana ha entés el treball que s'ha desenvolupat esta legislatura per part del Govern autonòmic i de la Diputació?
–Crec que ho han entés, però 20 anys del govern del PP no el pots aclarir en 4. A més a més, la Generalitat és una empresa quebrada i han fet el que han pogut dins d'eixe forat. La segona conselleria més forta que té la Generalitat és l'única que no existeix: el deute amb els bancs. Entres amb la casa desfeta, i obris els caixons i veus deutes, deutes i deutes. S'ha pogut fer el que s'ha pogut fer. Crec que la gent li donarà 4 anys més de confiança al govern del Botànic.

L'agricultura, especialment la taronja, viu una crisi permanent a la Comunitat.
–L'assumpte dels llauradors és un mal endèmic. A més a més, ens han pegat el carxot de la taronja que ve de fora d'Europa com la sud-africana, l'egípcia o israeliana, que arriben a Europa no només essent més barates de produir, sinó que les deixen entrar en unes condicions fitosanitàries sense els mateixos estàndards de qualitat. Si Europa té 5 o 6 compradors que controlen el mercat dels cítrics i sumant la Comunitat Valenciana i Andalusia tens 1.000 comerciants que en venen ¿Com els tractaran? A patades, abaratint preus.

Però en cultius com l'arròs s'ha aconseguit aprovar una clàusula de salvaguarda, ¿Per què no amb els cítrics?
–Amb els cítrics, Europa ha d'entendre que Espanya no és el seu soci, és un dels teus fills. Si els altres entren, que ho facen com a mínim amb les mateixes condicions. I també has de protegir-nos, perquè formem part de tu i amb els diners que jo contribuïsc, moltes vegades reboten a la resta de països europeus.

L'Alqueria de la Comtessa ha estat molt activa en la defensa de la citricultura valenciana.
–Quan jo estudiava a València, la meua feina el cap de setmana era anar a collir taronja per a pagar-me els estudis. Ací han arribat a haver-hi 4 o 5 magatzems i ara només hi ha un. La taronja no és només un producte que el cultives i el vens, està dins de la nostra família i de la nostra cultura. És igual que les paelles del diumenge o el putxero: és la nostra forma de viure i s'ha de defensar. La nostra taronja es fa en minifundisme, però la seua qualitat és exquisida; són com la taronja jabugo.

Aleshores, per què no es valora eixe sabor tan excel·lent?
–No sabem vendre el nostre producte a pesar que és molt especial. Des de cultivar-la al magatzem està bé, però no sabem defensar la seua comercialització.

¿Ha sigut una decepció no aconseguir un millor finançament autonòmic estant Pedro Sánchez a Moncloa?
–No s'ha pogut fer. L'estat està endeutat i no pot donar.

El Govern ha confirmat que a partir de l'any que ve, l'AP-7 passarà a ser gratuïta.
–Passarà a ser pública, però no sé com es gestionarà el manteniment. Hauria de ser pública i gratuïta, perquè el contrari seria burlar-se dels valencians. La gratuïtat de l'autopista permetrà que nosaltres gestionem el nostre tràfic, però el transport pesat o els vehicles que vénen de passada deuran emprar l'autopista. Això definitivament alleugerà el tràfic pel nostre municipi.

¿Què espera per a les eleccions municipals dels 26 de maig?
–Espere tornar a rebre la confiança dels veïns, seguir desenvolupant projectes i continuar treballant de cara a les persones. La gent sap com són Voro Femenia i el seu equip després de 20 anys governant, i on està la fiabilitat i la sensatesa. Si m'atorguen de nou la confiança, seguiré treballant amb les mateixes ganes i sempre amb vocació pública, encara que un Alcalde sempre ha de tindre la maleta preparada baix de la cadira.

¿Algun desig per a les pròximes eleccions generals i autonòmiques?
–Que les forces d'esquerres seguisquen unides, perquè quan s'han dividit han perdut. I que continue el suport a la igualtat de gènere.