Esta Setmana Santa coincideix amb la campanya electoral per a les generals i autonòmiques... 
–Trobe que a Gandia no afectarà massa. Tampoc no hi haurà contraprogramacions, perquè les processons solen ser a partir de les nou o deu de la nit. En l’encreuament entre el passeig Germanies amb la Vilanova es col·locaven unes pancartes que enguany s’han desplaçat, perquè no tinga eixe impacte visual. 

¿Què suposarà la declaració de la Setmana Santa com a Festa d’Interés Turístic Nacional? 
–Des dels anys huitanta la Setmana Santa està declarada d’Interés Turístic, però faltava eixa declaració de Nacional. En altres legislatures s’havia plantejat redactar eixe expedient, però en esta em vaig decidir a impulsar-lo, amb Llorenç Abril com a coordinador. L’Ajuntament no ha escatimat en mitjans, i les confraries i la Junta de Germandats també han aportat la documentació requerida. És un expedient molt complet, però cal remarcar que no és un llibre, sinó una recopilació d’arguments per a justificar eixa declaració vinculada al turisme. És un tràmit més administratiu que polític, per tant jo espere que continue el seu curs amb independència de quan es formarà el nou Govern central després de les eleccions generals.

¿Creu que el Govern local ha tingut en compte a la Setmana Santa en les polítiques turístiques? 
–Sí, pense que ni la Setmana Santa pot tindre queixa del Govern local, ni este regidor del Govern en este aspecte. En qüestions com la Trobada Diocesana s’ha fet un esforç important, i en general no s’ha escatimat en recursos i sempre m’han posat facilitats. 

El passat mes de febrer l’Arquebisbat va signar la permuta urbanística, obtenint terrenys en una zona en plena expansió com Les Foies. 
–És un altre tema que hem abordat, perquè estava estancat des de 2009, i em sent molt satisfet, amb una taxació equitativa feta pels tècnics municipals.

L’acord per a reobrir el Museu de Santa Clara acabarà en 2022. ¿Confia que es prorrogue més enllà d’esta data? 
–Trobe que va ser un bon acord, fruit també de les bones relacions que mantinc amb l’Arquebisbat. Crec que s’han dissipat els malentesos entre uns i altres, i és interessant per a les dues parts. 

També es va aconseguir mantindre obert al culte el Beatet, en un moment delicat. 
–Sí, la retirada de les monges i la falta de vocacions va posar en perill la seua continuïtat, però finalment s’ha garantit. L’Ajuntament continuarà sufragant les despeses corrents del temple, de titularitat municipal, i la vivenda per als sacerdots de l’ordre brasilera.

¿Tindre un local-museu nou ja no és una prioritat? 
–Bé, ací hi ha hagut alguns canvis al llarg del temps, consensuats amb la Junta Major. En el solar de l’ermita de Martorell no es podia construir perquè és zona inundable. Després es va pensar en una parcel·la anexa al Museu Faller, de fet hi havia un esborrany del projecte, però l’última opció que veig més viable, de cara al futur, seria el Convent de Sant Roc en l’antic edifici de Correus, que és propietat municipal. Allí no cabrien les andes ni els trons, però sí algunes imatges, i les germandats podrien tindre despatxos, sala d’actes o arxiu, en ple centre històric de la ciutat. Aniria més ràpid que junt al Museu Faller, perquè l’edifici ja està fet i sols seria habilitar-lo. 

¿Quin balanç fa del seu pas per la delegació? 
–Jo destacaria aspectes com la Diocesana, l’expedient que hem comentat, la permuta urbanística, o les gestions en Santa Clara i el Beatet. A més, el conveni econòmic amb la Junta s’ha mantingut estable en estos quatre anys, condicionat pel Pla d’Ajust. Trobe que ha sigut una etapa de continuïtat, però cada any hem aconseguit que la Setmana Santa tinguera una mica més d’esplendor. Jo he fet tot el que he pogut i he dedicat el major temps possible perquè em recorden com un bon regidor de la Setmana Santa. 

¿I en l’aspecte personal, pel que fa al tracte amb germans majors, confrares, padrines, o directiva de la Junta Major...? 
–En política no estem per a fer amics, i més després dels darrers esdeveniments, però sí que de la Setmana Santa m’emporte moltes amistats, i això ha sigut l’aspecte més agraït d’esta dedicació.