¿Com valora, en termes generals, la tasca feta pel seu Govern durant esta legislatura?
–Podem estar més que satisfets de tot el que hem fet al llarg d’estos últims quatre anys. Quan vam entrar a l’Ajuntament açò era com un palau en ruïnes, i a dia de hui podem dir que hem sentat les bases perquè Tavernes reflotara, perquè la ciutat necessitava d’un impuls per part de l’administració. Teníem un deute que ascendia a 27 milions d’euros, i acabarem el mandat per baix dels 5 milions d’euros. Açò ho hem fet amb unes baixades de valors cadastrals que forma acumulada han suposat una reducció del 35%. La primera meitat de la legislatura la vam destinar a continuar sanejant els comptes, i és a partir de 2017 quan hem tingut més capacitat inversora. De fet, en estos moments a Tavernes hi ha en marxa al voltant de 5 milions d’euros en inversions: 1,2 milions vénen de 2018,  a més de 2 milions per al colector de la platja i vial perimetral, 800.000 euros per a acabar la piscina coberta, i altres obres subvencionades per la Diputació. 
També m’agradaria destacar els plans d’ocupació. Hem recuperat el nostre patrimoni com, per exemple,  la Cova del Bolomor. Hem millorat  millorat serveis urbans com parcs i jardins, l’ampliació de l’horari de la biblioteca, una “escoleta” d’estiu a la platja, l’ampliació del servici de salvament i socorrisme, també per a la temporada baixa, hem posat en marxa un pla de vials amb participació ciutadana, i hem posicionat turísticament Tavernes com una ciutat referent en festivals. Tot això sense oblidar-nos dels Servicis Socials, on pràcticament hem quintuplicat els recursos.  

Entre altres obres públiques, en esta legislatura han incidit en reparació i manteniment de vials. ¿Quines prioritats es marquen en polítiques urbanístiques?
–Mitjançant este pla d’inversions ja tenim invertits més d’1 milió d’euros en obres d’accesibilitat, i estan en marxa altres per 500.000 euros, com els carrers peatonals de la zona dels Sequers, encreuaments de Divina Aurora, la part final del passeig Colon… I açò s’ha fet consultat als veïns en cada barri, mitjançant una série de reunions sectorials, assessorats per tècnics municipals. 
El nostre compromís és acabar ixes obres, i continuar en un altre pla de regeneració de la via pública. Però també volem demanar que el centre i nord de la ciutat siga declarada ARRU, és a dir, una Àrea de Regeneració i Rehabilitació Urbana. Això permetrà obtindre ajudes de la Generalitat i de la Unió Europea perquè estes zones de Tavernes, amb uns carrers molt genuïns i típics, tinguen espais dotacionals com aparcament, zones verdes… En definitiva, que estos barris siguen més acollidors i còmodes, i siguen atractius per a viure, sobretot per a la gent jove. Açò és una de les principals propostes que presentarem de cara a les pròximes eleccions municipals, però ja estem treballant-ho.   

¿En quins tràmits estan les gestions de la piscina coberta perquè puga obrir-se al públic, algun dia?  
–Encara queden tràmits per fer, però s’ha avançat molt. Ja vam resoldre el contracte amb l’anterior concessionària, que no va ser capaç de complir les condicions. Hem treballat durant dos anys en la liquidació de la concessió, que era un pas essencial per a recuperar la titularitat de la infraestructura. I amb això ja podíem redactar al projecte de les obres d’acabament. En el pressupost de 2019, com he comentat, tenim una consignació de 800.000 euros per acabar les obres. Per tant, hem d’acabar les obres, i convocar un concurs públic per a la gestió de les instal·lacions. 
Com sempre dic, tot s’ha de fer des del més absolut realisme i amb seguretat jurídica. Necessitarem en total uns tres anys. Sé que és molt, però no vull vendre fum als veïns, i estos són els passos a donar. Ara que anem de cara a unes eleccions estic preparat per a escoltar acusacions sense rigor, però qui diga que la piscina es pot obrir abans o estan enganyant a la gent o desconeixen el funcionament de l’administració. La principal aposta del Govern en este tema no era que l’Ajuntament recuperara la concessió, perquè en l’època del PP ja havíem cedit els terrenys i posat més d’1 milió d’euros. Però l’empresa, malgrat les facilitats donades per l’Ajuntament, no va acabar les obres. La via de la negociació es va esgotar, i finalment apostàrem per la gestió directa.

¿I els de la futura depuradora?
–És també un projecte estratègic que hem avançat moltíssim. Quan entràrem no hi havia res concret, sols un protocol d’intencions amb la Generalitat. EPSAR ja ha supervisat el projecte, i vam ser capaços de redactar un esborrany que hem elevat per a la seua aprovació a la Generalitat, que és l’administració competent. Quan s’aprove el pla especial això ens permetria expropiar els terrenys en la partida del Tancat, i cedir-los perquè la construisquen.   

¿I sobre la ronda de la carretera CV-50?
–Ha canviat el projecte davant la negativa de la Confederació  Hidrogràfica del Xúquer a donar el seu vist-i-plau. La Conselleria d’Obres Públiques ja té un nou itinerari, en fase d’estudi d’impacte ambiental, i no li afecta el riu Vaca. Per tant el pla ja és viable. Al mateix temps estem treballant en obres de pacificació del trànsit en esta travessia; ja es va fer una primera rodona en l’encreuament de Divina Aurora i faren més accions per a posar al vianant com a eix principal.

¿Quan s’adjudicaran les obres del col·lector de la platja i del vial perimetral?
–Totes dues ja estan adjudicades. Les obres del vial perimetral ja estan en marxa, i les del col·lector, com l’adjudicació ha estat més recent, les obres s’iniciaran en les pròximes setmanes.

¿Quina és la situació actual que presenten els polígons industrials?
–El PGOU de Tavernes es va aprovar en 2004, en plena bombolla immobiliària, i planificava una série de polígons que pràcticament no eren realistes. Aleshores ens hem centrat  en el polígon del Golfo, on la Generalitat ha aprovat el projecte d’electrificació, últim pas que ens falta per acabar les obres d’urbanització i donar llicències d’activitat perquè puguen instal·larse empreses. 
De forma paral·lela també volem desenvolupar el polígon del Pla 2, on calen corregir problemes d’inundabilitat, i el del Teularet, on estem llevant totes les afeccions urbanístiques que té. D’altra banda, hem pogut atraure casi 4 milions per a plans d’ocupació, mitjançant els quals s’han desenvolupat 37 tallers que han permés 625 contractes de treball. És cert que els ajuntaments no tenim la vareta màgica per acabar amb l’atur, però estos programes han alleugerat el problema. Si sense tindre els polígons en condicions, l’atur ha abaixat un 40%, quan estiguen operatius la situació millorarà.

En general, ¿quin impacte tenen els festivals Iboga, el Mediterránea o el Festivern sobre el turisme de Tavernes de la Valldigna?
–Per a Tavernes els festivals han sigut un revulsiu i un atractiu turístic. Molts han vingut pels festivals, i han tornat a visitar-nos.  Però a més de la diversió també ha suposat un impacte econòmic per a la ciutat. Si depén de nosaltres, l’Ajuntament continuarà impulsant festivals musicals.

¿Què queda per fer en la Cova del Bolomor?
–Tavernes ha recuperat este paratge, però també altres espais com la Torre de Guaita, el Llac de la Goleta, o els Abrics de Mossén Ricard. Hem conclós la primera fase del Centre d’Arqueologia Experimental i esperem amb ajudes de la Diputació o de la Generalitat acabar el centre d’interpretació que serà referent en l’arqueologia valenciana.

¿Per què ha renunciat a repetir com a diputat en Les Corts, no optant a les primàries que va convocar Compromís?
–Sempre he dit que la meua prioritat era Tavernes, i aleshores he sigut coherent. És una decisió complicada, però vull treballar per una ciutat cada vegada més digna, com bé diu el topònim. Volem que Tavernes siga una ciutat on tota persona puga desenvolupar el seu projecte de vida, i des de Compromís volem contribuir a què açò siga possible.