El passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona, la comarca de la Safor i en particular Gandia no va ser aliena a l'onada de les multitudinàries manifestacions que van recórrer tota Espanya. Les mobilitzacions, especialment en les ciutats, foren majors que 2018, any en què ja es van qualificar d'històriques. 

Demostren, per tant, que el resorgiment del moviment feminista no és flor d’un dia, i que hi una consciència majoritària en la societat en pro de la igualtat i l'empoderament de les dones. Al marge del debat sobre si està justificada o no una vaga feminista per a acompanyar totes estes reivindicacions, les protestes van deixar clar que les dones no estan disposades a retrocedir en drets civils. A més de les estudiants, que foren la punta de llança, el 8M també es van visibilitzar dones de col·lectius vulnerables, com les immigrants, minories ètniques, o treballadores de professions feminitzades amb precàries condicions laborals com les del servici domèstic o les cambreres de pis en els hotels. 

Un recent informe realitzat pel Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud de Fad, Banc Santander i Telefònica va concloure que més de la joventut espanyola defensa posicions masclistes. Per això, treballar des de l'educació és fonamental, i en la Safor hi ha bons exemples en este sentit, com el «reguetón» per la igualtat que elaboraren els alumnes de l'IES Joan Fuster de Bellreguard, o el programa pedagògic que vé desenvolupant des de fa una dècada l'IES Tirant lo Blanc de Gandia.  D’altra banda, molts governs han incorporat les polítiques d’igualtat com com un eix transversal en totes les àrees. 

Davant d'unes convocatòries electorals que seran trascendetals per al futur de les institucions, el perill més imminent està en les formacions d'extrema dreta que neguen esta realitat, i conceptes com el feminisme o la violència de gènere. Els partits són lliures d'expressar els seus postulats, per estrambòtics que pareguen, o enfrontar-se a la meitat de la població, però, cal recordar que en una democràcia la decisió final està en mà dels electors, per tant ni el «vot de cabreig» ni el vot a formacions desconegudes que volen accedir al sistema per a destruir-lo per dins són actituds responsables o racionals.