Caldrà rascar el favar i el pesolar per tal d’eliminar herbes competidores i mantindre la saó de la terra. És hora també de comprar planter de les hortalisses de fulla abans esmentades i anar plantant-les de manera escalonada a l’hort o en macetes al pati, terrassa o balcó de casa nostra. Així evitarem el perill d’alimentar-nos amb verdures tractades amb productes tòxics. Però, sobretot, és una època magnífica per plantar l’element indispensable de la cuina mediterrània: l’all.

 Els alls contenen una substància anomenada disulfur d’al·lil, que a més de l’olor i el sabor característics, fa que aquest aliment haja estat considerat una mena de medicina infal·lible, doncs provades són les seues propietats antibiòtiques, antidiabètiques, aperitives, depuratives, expectorants, febrífugues, estimulants i vermífugues entre altres, podent-se utilitzar tanmateix per reduir el colesterol, millorar els problemes cardiovasculars, i en definitiva, per augmentar les defenses naturals del cos. I, essent una planta fàcil de cultivar i poc exigent, hauríem de tindre’n sempre a l’hort o en jardineres o testos en terrasses o patis. Això ens evitaria comprar els alls produïts industrialment i tractats amb fungicides i radiacions per evitar el grillat.

 Triarem els millors dents de cada cabeça i els plantarem amb la punta cap amunt, enterrant-los de 3 a 5 cm i separats uns 10 cm entre ells. Els dies més favorables per plantar-los, així com per realitzar les diferents tasques de cultiu, són els de lluna minvant. Recordem ara, que en general les plantes que creixen cap amunt (encisams, cols, tomaqueres, etc) es planten en lluna creixent, i les que tenen tendència a créixer cap a baix (naps, alls, cebes, creïlles,raves, etc), en lluna minvant. Poques setmanes després d’haver plantat els alls anirem recollint-los tendres, tot i deixant per a que es transformen en cabeces els que calculem que necessitarem al llarg de l’any. S’arranquen quan les fulles comencen a assecar-se, i per a que es conserven bé, s’han d’assecar de manera correcta, a l’aire i al sol en llocs secs. L’all s’associa favorablement (es pot plantar prop) amb els encisams, les creïlles i les maduixes; en canvi els plantarem lluny de les faves i els pèsols.

Un conreu magnífic també per a aquests primers dies de l’any és la creïlla. La terra ha de ser ben treballada i femada, millor si és terra solta i lleugera. Caldrà comprar les creïlles anomenades de sembra i trossejar-la si és gran en  trossos que tinguen almenys un o dos grills o brotadors. Prepararem el solc i les anirem plantant a uns 25 cm de separació, sempre millor en lluna descendent. Fet això, les taparem amb un pam de terra fent un cavalló generós. A les poques setmanes, quan les plantes han brotat, es birba la terra i es recalça per cobrir bé els tubercles ja que si es toca el sol es fan de color verd i resulten tòxics. El dia de la collita les traurem de la terra amb una aixada o llegó amb cura de no tallar-les, les deixarem unes hores eixugant-se perquè es conserven millor i les ficarem al sac per portar-les a casa.