La naviliera Trasmediterránea ha anat consolidant-se a Gandia fins a oferir una línia regular durant tot l'any que connecta Gandia amb les Balears.
–El desig que arribara a Gandia una naviliera i que establira un ferri regular era una aspiració històrica, un desig que es va fer realitat ara fa dos estius amb Trasmediterranea. L'arribada de la naviliera ha significat unir dos territoris que fins ara estaven aïllats i eixa unió ha creat una infraestructura de mobilitat que genera nous hàbits i noves formes d'interacció culturals, socials i econòmiques. Este hivern hem tingut la grandíssima notícia del fet que la naviliera està operant també en hivern i no tan sols amb passatgers, sinó introduint també el transport de mercaderies. L'impacte econòmic que està generant, sobretot en la barriada del Grau i en la ciutat, s'estimà que arribarà fins als 15 milions d'euros, que és un augment substancial respecte els dos darrers estius, de 6 milions. Està essent una línia d'èxit i demostra que Gandia és una ciutat que funciona i respon quan hi ha una forta aposta empresarial. Es genera economia, llocs de treball i acaba, per tant, millorant també el territori.

El pròxim pas per a consolidar esta situació és l'apertura de l'accés sud al Port de Gandia.
–L'accés està pràcticament finalitzat i estan complint-se els terminis que s'havien marcat. És una infraestructura estratègica per a Gandia, ja que acaba de tancar la circumval·lació de la ciutat. Es tracta d'un projecte que naix de la visió de l'alcaldessa Pepa Frau, que va entendre que les ciutats necessiten una infraestructura d'este tipus perquè el transport de mercaderies no passe pel nucli urbà. Si vens del nord i vols anar al Port de Gandia ja no hauràs de passar per cap carrer de la ciutat. Ens permetrà alliberar-la de la càrrega pesada i aconseguirem fer molt més amable el trànsit entre la ciutat i el port. Ara que tenim allí restaurants nous, a Trasmediterrànea, un museu de vaixells... podrem donar-li més valor al port i utilitzar-lo com a espai estratègic turístic.

En els últims anys, i més concretament en 2018, s'han encetat molts projectes a Gandia, però acabarà la legislatura i quedaran per finalitzar.
–Això vol dir que els que van deixar de governar la passada legislatura no tenien res preparat per a Gandia. Per a dur endavant una obra de les característiques del Palau de Justícia, el Pla Edificant o el Centre de Salut Integrat del Roís de Corella s'ha hagut de treballar molt durant estos 4 anys. Si s'hagués treballat durant la legislatura anterior, hi hauria obres que hagueren finalitzat durant la present. Ni el govern autonòmic ni el de la ciutat d'aleshores, ambdós del Partit Popular, tenien infraestructures o inversions preparades per a la ciutat, mentre que els anuncis de camps de golf o parcs aquàtics han sigut tombats per il·legals o no eren més que fum. No és el nostre cas: en els darrers mesos hem fet anuncis tan importants com el del projecte pioner a tota Europa de la implantació de la Narrowband de Vodafone i Aguas de Valencia, la construcció d'una residència amb el grup inversor de La Saleta o la construcció d'un hotel de la companyia Senator. Podria continuar amb projectes que ja estan en marxa com el Centre de Salut Integral de Roís de Corella o el Palau de Justícia: es tracta d'inversions històricament reclamades per la ciutat de Gandia i que s'han posat en marxa en una mateixa legislatura.

La residència de majors que menciona al polígon Santxo Llop, ¿és un pas que indica el final del procés urbanitzador?
–L'objectiu primer de Santxo Llop era acollir el nou hospital comarcal i evitar que la infraestructura, que sempre havia estat a Gandia, deixara la ciutat. Per això s'inicia el PAI i la urbanització que, a més a més, es dissenya per contemplar més usos sanitaris al voltant de l'hospital i sòl d'ús industrial. Des d'aleshores, Santxo Llop ha tingut diversos problemes que no han permés la seua finalització, com la crisi econòmica o l'incompliment dels terminis per part de l'agent urbanitzador. El nostre govern havia de posar solució al problema, així que li hem retirat a la promotora la urbanització i l'Ajuntament mateix durà endavant Santxo Llop. Podríem haver perdut oportunitats com la residència si no haguérem pogut donar seguretat i garanties als inversors. De fet, creiem que la residència serà líder de moltes altres iniciatives que s'assentaran en Santxo Llop, ara que hem recuperat la credibilitat.

¿Com valora els passos que s'estan donant en la construcció del Centre de Salut Integral de Roís de Corella?
–Teníem clar que havíem de millorar i ampliar l'assistència sanitària a la ciutat de Gandia perquè així ho indiquen tots els estudis, però també hem lluitat per un centre a Roís de Corella que tinga un abast comarcal, amb serveis hospitalaris gestionats per l'Hospital de Gandia. El projecte ha costat molt de temps perquè partíem d'una situació de desfeta absoluta i ens hem reunit en moltes ocasions amb Conselleria perquè acceptés les propostes de la nostra ciutat. D'esta manera aconseguim un centre modern, que tindrà fins i tot pàrquing i una plaça pública. Hem guanyat una de les poques inversions que farà la Conselleria de Sanitat arran de tot el territori i la més ambiciosa, per valor d'11,5 milions d'euros. A més a més, el projecte d'enderrocament té una planificació exquisida: desmuntaran a mà l'edifici per dins, de manera que les mateixes parets faran de barrera per tal de que la pols no arribe fora. I quan l'interior de l'edifici estiga derruït, serà aleshores quan tombaran les parets, de manera que es causarà el menor trauma possible a la barriada. Per això hi haurà un termini de 8 mesos per a l'enderroc, realitzat de manera escrupolosa i sensible.

¿Com estan funcionant iniciatives turístiques de la ciutat per fomentar la desestacionalització?
–Totes les destinacions turístiques perseguim els mateixos objectius: intentar mantenir el funcionament del sector turístic durant tot l'any i augmentar la rendibilitat econòmica. Moltes vegades, per a augmentar la rendibilitat no és necessari portar a més persones, sinó oferir productes de més qualitat i aconseguir turistes que no busquen sols Sol i platja. Hem de complementar eixa oferta amb altres tipus de turisme del qual tenim recursos: cultural-gastronòmic, esportiu, de medi ambient... HOSBEC deia l'any passat que Gandia era la ciutat que més havia desestacionalitzat la seua oferta en dades d'ocupació hostalera i Exceltur assenyalava que a principis d'any, en els mesos més difícils per al turisme, érem la ciutat d'Espanya que més havia crescut en rendibilitat, un 20%. Queda molt espai de millora i afortunadament Gandia té la capacitat de cobrir eixe marge perquè tenim molts recursos.

En la gestió de la ciutat, un tema on s'ha incidit recentment és en l'augment de la dotació econòmica dirigida a la neteja viària.
–Quan vaig ser investida alcaldessa, a l'empresa de neteja i de recollida d'escombraries se li devien 16 milions d'euros, de manera que estaven netejant la ciutat amb recursos propis. Això va produir que els treballadors cobraren mal o, en moltes ocasions, no cobraren la seua nòmina. Per a reparar eixe gran problema haguérem de reduir el contracte a allò que en realitat se li pagava a l'empresa, el que va comportar una disminució del servei de neteja en la ciutat. En l'actualitat no només hem pagat eixos 16 milions, sinó els 70 que la ciutat li devia a tots els proveïdors. Hem recuperat les bones relacions i és ara quan podem tornar-li a la ciutadania uns serveis de qualitat. No es tracta d'una mesura electoral sinó que hem hagut de fer molts esforços per a poder arribar, per fi, a esta solució. Ara, Gandia està en disposició d'augmentar el servei de neteja en un 33%, el que significa una millora de la freqüència de pas de les màquines i la incorporació de noves, així com de personal.

Recentment, des del Partit Socialista heu fet una campanya en contra de les notícies falses i com es propaguen per les xarxes socials.
–Considere que els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la democràcia: són un instrument de la ciutadania, que ha d'estar informada per a la presa de decisions. Hi ha altra gent que vol posar-se la màscara de mitjà de comunicació com el butlletí Whasap-letter, que s'ha generat com es genera un mitjà de notícies falses, a través de l'engany. A més, fan llistes de difusió com a mitjà de comunicació a telèfons privats, que és il·legal. I darrere de tot açò, quan hem llevat totes les capes i les caretes, ens hem trobat el senyor Arturo Torró. Era important que la gent sàpiga qui està darrere i com es generen este tipus de notícies, així que hem tractat de desemmascarar-lo d'una manera molt elegant, entre altres coses perquè no volem posar-nos a la seua altura.

Ha governat en coalició amb Més Gandia amb el suport puntual de Ciutadans. ¿Com valora l'acció política d'esta legislatura?
–La relació amb els meus socis de govern és excel·lent, productiva i responsable. Dos grups, que ens vam presentar a les eleccions de manera separada i amb programes electorals distints, hem tingut la capacitat de confluir en un govern estable que ha produït la solució que necessitava Gandia. Em sent molt orgullosa de tot l'equip de govern i com hem treballat, no només dels regidors del partit socialista. També d'haver aconseguit els necessaris acords puntuals amb Ciutadans, que han servit per a prendre decisions difícils com tancar l'empresa pública IPG. M'agradaria que en altres llocs d'Espanya tingueren l'altura de mires que hem tingut a la ciutat de Gandia, on hem sigut capaços, en l'escena més plural de la història de la ciutat, de donar l'etapa més estable i fructífera en molts anys.

¿Quines són les perspectives d'un 2019 electoral?
–Ens presentarem a les eleccions amb la mateixa humilitat que en 2015, reconeixent quins són els problemes de la gent i posant tot l'èmfasi en la seua solució. Com a equip de govern hem complit pràcticament amb la totalitat dels compromisos conjunts, així com els de cadascun dels grups que han format part de la coalició. Es tracta d'un Ajuntament que ha representat a la ciutadania perquè cada acord l'hem hagut de consensuar, dialogar i  pactar. I això s'ha traduït en una pau social que no existia en el moment que nosaltres arribàrem al govern de la ciutat. Diuen: no news is good news (que no hi haja notícies són bones notícies). No hem generat polèmiques o notícies a escala nacional, ni hem eixit a protagonitzar episodis esperpèntics. Ja no som la burla nacional i ens sentim orgullosos. Cal afegir que tots els paràmetres de la ciutat de Gandia han millorat des que governem. Com l'atur, que ha permés que avui hi haja 2.111 parats menys que quan vam entrar. El nivell d'inversió pública i privada que està produint-se en la ciutat durant esta legislatura és històric: Trasmediterranea, la residència, el nou hotel, la vinguda de Decathlon, l'ampliació de Leroy Merlin, l'apertura de la Ford Store, de La Caixa Store... i tantíssimes altres empreses que han vingut a la ciutat. Hem protagonitzat, a pesar de les dificultats, una etapa de prosperitat i de futur per a la ciutat.

¿Es presenta molt diferent l'escenari polític de la següent legislatura?
–Vivim en una democràcia representativa i som els representants del poble. Mai podem dir que la ciutadania s'equivoca quan vota. Nosaltres hem de fer política i, davant dels resultats, hem de respondre provocant governs d'estabilitat i prosperitat per a la ciutat. El meu desig és que el projecte que hem dut endavant en estos 4 anys continue. També m'agradaria, per què no dir-ho, estar més forts i no dependre de tants ni tantes circumstàncies. Espere i tenim moltes esperances en què l'honestedat, l'honradesa, el treball seriós, el respecte a les diferències i sobretot a la ciutadania tinga rendibilitat electoral.