En la passada Gala FAES es va viure un clima molt conciliador entre polítics i empresaris… ¿Ha canviat alguna cosa en esta legislatura? 
–Almenys notem que d’un temps fins ací l’Administració ens escolta. La classe política, amb independència dels partits que estan governant, ha aprés a escoltar. Els polítics estan més predisposats a reunir-se, a tindre un tracte més pròxim amb els empresaris. A més, estar dins de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (estem Rafa Juan, Ramon Soler i jo) ens dóna molt de pes, perquè tenim una interlocució directa amb els departaments de la Generalitat. També hem participat en algunes decisions, com per exemple les necessitats per als polígons industrials que s’havien de reformar dins del pla d’ajudes de l’IVACE. També passa amb l’Ajuntament de Gandia, on fins ara atenen moltes reclamacions i són receptius a problemes que els hem exposat, per exemple, d’empreses que volien establir-se a la ciutat i tenien dificultats.

En la gala hi hagué poques dones premiades, i tampoc hi ha massa dones en la primera línia de les associacions, dels 20 presidents, 2 són dones. ¿Encara queda molt per fer en este sentit?  
–M’agradaria que hi haguera més dones en l’empresa, perquè aporten molt, i també en els premis. No obstant, hem de tindre en compte que enguany els premis s'han triat després d'un procés participatiu i obert a qualsevol empresa que presentara la seua candidatura.  

¿A Gandia viuen els empresaris i el Govern local un moment dolç, d’entesa i col·laboració?
–Nosaltres no estem per a dir que sí a tot, perquè per davant estan els interessos de FAES, però, com li comentava abans, ara hi ha més diàleg. Volem tindre veu en les iniciatives polítiques. Per exemple, formem part de la Mesa del Turisme, però no volem acudir a eixos foros com a convidats, sinó per a aportar idees.

¿Tornen les empreses a confiar en l’Ajuntament de Gandia per a prestar servicis?  
–És cert que l’Ajuntament de Gandia, després de liquidar el deute comercial que hi havia, està pagant a proveïdors en temps i forma, i això li dóna una major credibilitat. Hem passat anys durs on moltes empreses fins i tot han tancat per esta demora de pagament.

Cada vegada més es ressalta el compromís que l’empresa ha de tindre amb la societat, i que es plasma en plans de Responsabilitat Social Corporativa…
–Les pimes tenen una capacitat limitada en este sentit, però, efectivament, cada vegada hi ha més empreses locals involucrades en temes de solidaritat, medi ambient, patrocini esportiu o ajudes a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat, per exemple.  

¿Ja hem passat el pitjor de la crisi? ¿En quin punt es troba la Safor? 
–En la Safor estem en un punt de recuperació, pero lenta. De fet en els darrers mesos les exportacions estan un poc frenades. Trobe que un fre és que la comarca encara està molt endeutada amb els bancs, tant l’empresa com l’economia domèstica, i això fa que no estem creixent al nivell que tocaria respecte d’altres comarques o la mitjana de la Comunitat Valenciana. Continuen tancant-se empreses, però la contractació no baixa, s’està creant treball. Per tant, hem de ser prudents. 

¿Quina valoració fa del Pacte Territorial per l’Ocupació de la Safor? 
–Crec que el PactSafor és satisfactori sobretot perquè dóna oportunitats laborals a persones que acaben la seua formació, i permet adaptar el mercat a les vertaderes necessitats, amb la coordinació d’ajuntaments o Mancomunitat, empresa i universitat. D’altra banda, FAES té acords per a la formació amb Urbalab Gandia, la Cambra de València, ESIC, i les universitats.

Vivim en una comarca diversificada, però, ¿no seria millor que s’afavorira la indústria, i no tant el comerç o el turisme? 
–La indústria és vital per a generar llocs de treball estables. Des de l’Administració també s’està apostant per eixa reindustrialització necessària, amb subvencions com per exemple de l’IVACE, que es repetiran l’any que vé. És importantíssim atraure indústria de qualitat, tecnològica i innovadora. Sense descuidar al turisme i al comerç, que  suposen xifres de negoci elevades, s’ha de treballar de manera complementària. 

El Consell ha destinat 3,5 milions per a reformar 15 polígons industrials de la Safor. ¿Estes reformes s’han quedat en infraestructures, voreres… o contemplen millores en noves tecnologies, com per exemple la instal·lació de fibra òptica? 
–Ha sigut una convocatòria que va eixir molt ràpida i alguns ajuntaments els va pillar fora de joc, o en altres la partida que estava destinada a fibra òptica es va gastar en jardineres… Però en general han sigut inversions molt possitives.   

No obstant, encara hi ha polígons a mitges com per exemple el d’Ador, que no té ni depuradora, o el de l’Alqueria de la Comtessa, que està buit, a Daimús falta fibra òptica… 
–Així es, hi ha polígons deficitaris. No necessitem més polígons a la comarca, sinó dotar els que ja tenim. D’altra banda, es important que Gandia consolide Alcodar i Benieto com les dos grans àrees industrials de la ciutat. Hem de treballar perquè vinguen empreses tecnològiques a la Safor. A Benieto la fibra òptica va arribar l’any passat.  Estem esperant que s’acabe Sanxo Llop i la subestació elèctrica que garantisca energia. 

¿Se senten segures les empreses en els polígons de la Safor?
–Jo crec que sí, hi ha polígons amb videovigilància i no hi ha hagut problemes greus en este sentit, els índexs de delinqüència a la Safor no són alarmants.

¿Quina política té FAES respecte a les grans superfícies comercials en la perifèria de Gandia? ¿I els horaris? 
–Nosaltres som partidaris de mantindre l’equilibri entre les grans superfícies i el xicotet comerç, o el centre històric. Em consta que hi ha comerçs en la perifèria que voldrien obrir més diumenges, és un tema que hauran de parlar-ho entre tots. Però hui en dia l’amenaça o la competència no està en les grans superfícies sinó en internet, en el comerç electrònic, i és cap a on han d’orientar-se totes les empreses, reiventar-se per a no quedar-se arrere en un món tan globalitzat.

En turisme es parla molt de brillar i d’hospitalitat, però poc de salaris i condicions laborals més dignes per a treballadors com per exemple els cambrers o les cambreres de’hotel… 
–En FAES i les seues empreses associades treballem perquè no es produisquen estos casos, de fet no és eixa la filosofia dels nostres associats. Defenem un treball de qualitat per a donar un servici de qualitat i cobrant el que toca. DestíSafor té una borsa de treball i organitza cursos de formació, també està el CdT de l’Alqueria del Duc…  

¿Continuaran confiant en Foment d’Agricultura, Indústria i Comerç com a fòrum empresarial i de formació per a emprenedors? 
–Sí, Foment és un motor important per a l’empresariat, de fet FAES té allí la seua seu i també està funcionant com a viver d’empreses, oberta cada vegada més als joves.

¿Amb quines finalitats s’incorpora l’Associació d’Empresaris del Polígon del Real de Gandia a FAES? ¿Com valora l’anunci de construir un hotel?
–És una associació nova que es crea per a defensar els interessos del polígon del Real, que és un poc atípic, perquè no està tan estructurat com Benieto, per exempe. L’anunci de l’hotel ens sembla fantàstic.

¿Com convenceria a aquells empresaris que no volen estar en FAES que se sumen? 
–Jo els diria que, com que per a tindre una comarca innovadora, amb un teixit empresarial potent i que aprofite el talent de les persones cal associar-se i implicar a tots, empreses, universitat i formació professional.