En arribar els primers freds de la tardor els homes i les dones de la nostra comarca han mantingut al llarg del temps alguns costums de naturalesa agrícola i culinària que, sortosament, perduren fins l’actualitat. Entre aquestes tasques repetides any rere any per aquells que s’estimen la terra i els seus productes, destaquen la sembra i conreu de les faves i l’adobat de les olives en salmorra.

CONREU DE FAVES
Les faves són originàries de l’Orient Mitjà i es fan servir des de molt antic a la conca mediterrània bé siga  tendres, bé seques. Les tendres es consumeixen amb pell o sense i son molt riques en vitamines i, sobretot, en proteïnes, especialment en aminoàcids ensofrats essencials. Les faves seques són més energètiques però necessitaran remull i temps de cocció més llargs per fer-les més digestibles. Tant unes com les altres són riques en hidrats de carboni, minerals, vitamines del grup B , ferro, magnesi, zenc i antioxidants. Cal dir, tot i que és conegut, que les faves, com d’altres llegums, s’han de menjar en racions moderades perquè són riques en fibres insolubles responsables dels seus efectes flatulents.

El llaurador saforenc sempre ha dedicat al conreu de les faves un tros a la vora del bancal de fruiters o un lloc preeminent en l’horta, sempre buscant un lloc ben il·luminat. Tot i que en els llocs més càlids es poden sembrar a finals d’agost per començar a collir per Nadal, el costum més estès a la nostra comarca és sembrar-les pels voltants de Tots Sants, quinze dies abans o quinze desprès.

El costum indica no treballar la terra i sembrar amb saó (la terra està humida, però no excessivament), per això regarem o aprofitarem una pluja per preparar l’horta. Marcarem la línia de sembra i anirem obrint clotets separats uns dos pams on dipositarem 3 o 4 llavors; a continuació ho taparem amb 3 dits de terra. Recordem que les lleguminoses com la favera incorporen nitrogen atmosfèric a través de bacteris que viuen en simbiosi amb les arrels, i per tant necessiten poc adobat. Les plantes no necessiten una fertilització prèvia ja que poden passar amb el que ha quedat de les plantacions estiuenques. Un adobat excessiu, fins i tot orgànic, afavoreix atacs del poll o pugó.

Es tracta , en definitiva, d’un conreu molt senzill i profitós i gràcies al qual en arribar la primavera podrem fer les millors paelles amb carxofes i faves tendres o les saborosíssimes faves sacsades. Per a aquells que no tinguen hort, podem recordar que al jardí de casa també es pot reservar un petit racó per tindre alguns clotets o, en tot cas, en qualsevol espai assolellat de la casa podem sembrar unes mates en cossiols, jardineres o recipients reciclats. En aquestes feines de sembra de les faves haurien de participar els xiquets als quals els agrada molt estar en contacte amb la terra i n’aprenen molt sobre la natura i l’alimentació saludable i propera.

OLIVES EN SALMORRA

Les olives de taula constitueixen un aliment amb un alt valor nutricional pel seu equilibrat contingut gras en què predomina l’àcid mono-insaturat oleic. El seu consum aporta, a més, àcids grassos essencials, fibra, vitamines i minerals. Comparada amb altres aperitius com les creïlles fregides o papes o els fruits secs, les olives aporten poques calories i pràcticament gens de greixos saturats.
L’olivera ha estat conreada a les nostres terres des dels primers pobladors i fins la primera meitat del segle passat formava part del paisatge saforenc. Ara però, per trobar un bancal d’oliveres, haurem d’anar terres endins: el monocultiu del taronger ha suplantat la històrica olivera. En arribar el fred comença en els bancals de secà la recollida de les olives (plegar olives se’n diu) per portar-es a l’almàssera i convertir-les en oli.
Potser, però, l’ús més popular que sortosament encara es practica a les cases on es conserva l’estima per allò més autèntic, siga el posar olives en salmorra. S’agafen les olives encara verdes, es xafen amb una massa de fusta o amb martell (encara que ara hi ha una maquineta de fusta que les trenca d’una manera molt ràpida) i es posen en aigua per fer-les perdre l’amargor. Anirem canviant l’aigua diàriament durant almenys 8 o 10 dies. En estar més dolcenques, prepararem la salmorra amb aigua i sal, en quantitat tal que faça surar un ou. Afegirem seguidament les olives amb unes branquetes de pebrella (també podem provar amb timonet o sajolida) i unes fulles de llimera. Finalment, ho taparem tot amb una branqueta de garrofer o un tros de canya per tal que les olives no es facen dures. En uns pocs dies tastarem el millor aperitiu del món.