¿Quants socis i voluntaris tenen? ¿Com s’organitzen per a mantindre operatiu l’alberg de La Banyosa? 
–Spama es va crear fa 30 anys i actualment som vora 500 socis, molts d'ells ja famílies senceres i de diferents generacions, pagant una quota. Els voluntaris de la protectora sols van a passejar als gossos, desestressar-los... perquè per a tasques de manteniment i de control tenim a quatre treballadors en nòmina. Van en diferents torns, com en qualsevol empresa, amb la finalitat que sempre hi ha haja gent en el recinte, on també assisteixen els veterinaris quan correspon. 

¿Quines són les principals fonts de finançament d'Spama? 
–La quota que paguen els socis, convenis en els ajuntaments, esdeveniments o sopars solidaris que organitzem, i etnrem dins de la subvenció que atorga la Conselleria d'Agricultura per a les protectores. 

¿En quines poblacions presta Spama la recollida d'animals? 
–No ens agrada fer públic els pobles on arrepleguem, però sols per una qüestió, i és evitar més abandonaments, perquè les persones que volen amollar un animal solen fer-ho on saben que el servici el presta una protectora, així es queden amb la consciència tranquil·la.Però bé, puc dir-li que estem en alguns pobles de la Safor i també estem treballant fora de la comarca, en poblacions de l'Alcoià. 

 
¿Són suficients els instal·lacions de la Banyosa? 
–En principi sí, per al sevici que donem. Els gossos i gats estan separats, però tenim terrrenys comprats al costat i la nostra intenció en un futur és que continuen estant així però en diferents parcel·les. 

Des de fa uns anys organitzen el Mascota Running, en l’Alqueria de la Comtessa...
–Sí, i és un èxit, les curses amb mascotes estan de moda, tant en corredors com en espectadors. Anem ja a per la cinquena edició, que serà el 2 de desembre. L'Alqueria de la Comtessa és un municipi molt «petfriendly», la veritat és que a l'alcalde, Voro Femenia, li agraden els animals i està molt sensibilitzat amb el tema. 

 
¿Hi ha municipis de la Safor que encara no tenen servici de recollida d’animals abandonats? 
–Sobre el paper alguns alcaldes firmen el conveni per a este servici, però després es beneficien de les associacions animalistes o de grups de voluntaris sensibles que hi ha en algunes localitats, que quan troben a un animal abandonat de seguida l'arrepleguen i s'interessen per donar-lo en adopció. Cal recordar que la llei obliga als ajuntaments a tindre este servici, per tant, no es pot delegar en el voluntariat per a estalviar-se diners. Eixa no és la manera de treballar, és un problema que han d'assumir els ajuntaments. D'altra banda, la Mancomunitat no té este servici, allí cadascú va a la seua.

¿Per què no es van presentar al darrer concurs de l’Ajuntament de Gandia? 
–Pensem que el contracte actual de Gandia no garanteix el sacrifici zero, obrint la porta a què es presentaren empreses que sí practiquen l'eutanàsia. A més, nosaltres, malgrat que tenim el nucli zoològic en La Banyosa, no tenim capacitat per a arreplegar altres animals que no siguen gossos i gats, ni fer les inversions que es demanaven. L'empresa que es va quedar amb eixe servei, Serproanimal SL, no té nucli zoològic. En l'alberg de Vinaròs no deixen entrar a la gent a vore les instal·lacions, si vols adoptar un animal te'l trauen ells. ¿Alguna cosa hi ha, no? Una gossera com esta es guanya la vida sacrificant als animals si als 21 dies no  han aconseguit donar-los en adopció. 

¿Es presentarà Spama al nou concurs públic que prepara el Govern?
–No ho sabem encara, estem valorant-ho, mentre estiga el Govern actual ho veig difícil. L'alcaldessa de Gandia és una cínica, en campanya electoral es fa la foto en La Banyosa amb uns gossos, i després aprova  un contracte que permet el sacrifici dels animals. 

¿Han cobrat tot el deute pendent de l’Ajuntament de Gandia? 
–Sí. 

Han decidit abandonar el Consell Animalista…
–Sí, no aprofita per a res, sols per a què vaja el regidor Xavier Ródenas, i tots peguen la cabotà. 

¿La recollida d’animals abandonats és un negoci?
–Per a una entitat protectora, en absolut. La quantitat que se li cobra a un ajuntament per un animal arreplegat és una mínima part del que costa mantindre-lo durant tota la vida, a més, eixos 100 o 150 euros se'n van en vacunes, desparasitar-los, i esterilitzacions. Hi ha animals que han estat cinc o sis anys amb nosaltres o fins i tot s'han mort a l'alberg, altres els han adoptat abans, afortunadament. Per tant el negoci està per a les gosseres, que els sacrifiquen als 21 dies, i no els mereix la pena posar-los xips o esterilitzar-los. 

¿Els ha ocasionat algun problema econòmic no tindre el contracte de l’Ajuntament de Gandia?  
–No especialment, perquè com més animals hi ha també ens suposa més despesa a nosaltres. 

¿Són receptius els alcaldes quan els demanen reunir-se amb ells per a proposar-los algun conveni, o algun projecte animalista?
–Ens trobem de tot, alguns alcaldes mostren més interés que altres en les reunions. Altres no son conscients que si hi ha un accident greu per un animal errant el responsable és l'ajuntament. Insistisc, és preceptiu tindre contractat  el servici  de recollida d'animals, (amb qui siga) pero alguns no el tenen. Nosaltres no demanem reunions, si algun municipi té interés que contacten amb nosaltres i parlem.

¿Quants animals té ara la protectora a l'alberg i quantes adopcions ha realitzat enguany?
–En estos moments tenim 94 gossos i 85 gats. En el que portem de 2018 hem lliurat en adopció 310 animals, una xifra semblant a l'any passat.  

¿Per quins conceptes ha de pagar una persona que vulga arreplegar un gos o un gat de l’alberg? 
–Quan un animal ix cal vacunar-lo, posar-li el xip i esterilitzar-lo. Això té una despesa de 150 euros en el cas dels gossos, i uns 100 euros els gats. En la nostra web hi ha fotos de tots els animals que tenim, i també ens poden seguir a través de les xarxes socials. 

¿Tenen casos d’adopcions internacionals de mascotes? ¿Per què es produeix este fenòmen? 
–Sí, però per a això cal tindre una certa infraestructura. Hem estat molts anys «exportant» animals a Holanda. Ara tenim una voluntària meravellosa en l'Alqueria que és d'origen alemany, està en contacte amb les protectores d'allà, i per això tenim moltes mascotes que se'n van cap allà. La veritat es que els estrangers estan més sensibilitzats que els espanyols. També he de dir que hi ha hagut algun cas, curiós, d'algun animal que no ha suportat estar a Holanda o Alemany i l'hem tornat cap ací. És que, encara que no s'ho crega, també hi ha ha animals que no volen eixir de l'alberg, i viuen i moren amb nosaltres. 

Els gats de carrer són un problema per a molts municipis. ¿A Spama són partidaris de mantindre colònies felines? 
–Sí, sempre que estiguen controlades, perquè posa a ratlla plagues com la de rates i ratolins. Però les gates han d'estar esterilitzades i supervisar-los, perquè també es posen malalts.  

¿En quines èpoques de l’any s’abandonen més? 
–Els gats s'abandonen al llarg de tot l'any, i els gossos es nota un repunt abans de periodes de vacances, especialment en estiu. L'única manera d'acabar amb esta xancra de l'abandonament és amb l'esterilització obligatòria. 

¿Qué opina de l’àuge dels hotels «petfriendly»? ¿I de les platges per a gossos? 
–Molt d'acord, tot el que siga ampliar els entorns on poden estar les mascotes és benvingut.  

¿Hi ha casos de maltractament animal a la Safor?
–Al llarg del temps sí que hem vist. El més sonat o mediàtic va ser el de la gossa Mora, en l'estiu de 2010, que tenia un ramader. Va arribar a Spama amb ferides i plena de cucs, però no li vam poder salvar la vida, i als 10 dies va morir. Jo dic que estes persones no estan massa evolucionats. En els últims 10 anys, llevat del temps que ja no gestionem Gandia, hem posat més de 100 denúncies per maltractament animal i no han prosperat. En este país ix debades maltractar als animals, encara que es posen sancions després no s'apliquen.

Imagine que també estan en contra de la solta de vaquetes i bous en festes populars… 
–Sí, i en este tema hi ha molta hipocresia dels ajuntaments, en totes les mocions que han aprovat de «municipi animalista» per a després que es continuen celebrant. També estem en contra del «tir i arrossegament», per molt que es justifique com una tradició valenciana.