¿Com s'han portat les gestions de l'incendi forestal de Llutxent? Fins i tot el president de la Generalitat, Ximo Puig, va comparéixer en Les Corts per a donar explicacions, cosa que no és massa habitual... 
–Efectivament, és la primera vegada que durant l'etapa democràtica de la Generalitat un president del Consell compareix en la Diputació Permanent. Trobe que açò també és conseqüència d'un canvi de tarannà que s'ha produït amb esta nova manera d'entendre la política, que és la de retre comptes i donar la cara. Ximo Puig no va eludir la possibilitat de comparéixer ni va delegar en un conseller. Allà cada grup polític va plantejar els seus arguments, de suport però també crítics. El president va fer en primer lloc una cronologia dels fets. Cal tindre en compte que durant la jornada del 6 d'agost hi hagueren 11 incendis en tota la Comunitat Valenciana fruit de la descàrrega de llamps en la nit anterior. Ximo Puig també va parlar de les condicions meteorològiques tan devastadores que provocaren el gir de les flames el dia 7 i la dificultat de l'extinció, malgrat la quantitat d'efectius que es van reunir allà. Afortunadament ens podem congratular perquè no va haver ferits ni cap pèrdua humana. Este Consell ha deixat en mans tècniques la gestió dels incendis, amb una professionalitat absoluta, no són decisions polítiques. Una altra cosa és que els polítics puguen visitar les zones afectades o els Llocs de Comandament Avançat, per a interessar-se, però no intervenen. 

Vosté també el va viure de prop... 
–Sí, jo tinc una segona residència en la zona de l'Ermita de Marxuquera, que també va ser desallotjada, i estàvem allà eixos dies. El dia 7 vora les huit de la vesprada es va girar un vent brutal i ens va caure tota la columna de fum i de cendra al damunt. En eixe moment vam agrair moltíssim que aparegueren les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, que ja tenien l'ordre d'evacuar als residents. Afortunadament no hem patit danys materials i tampoc va suposar cap inconvenient perquè habitualment visc amb la família en una primera vivenda a Gandia. Però em pose en la pell d'aquelles persones que sols tenien una casa i han resultat afectats, tot i que, com es va comentar, no han tingut problemes d'allotjament. Entenc la desesperació dels veïns en eixos moments. 

¿I a partir d'ara què s'ha de fer?
–Pel que fa a les urbanitzacions, s'ha de tornar a la normalitat de tots els servicis bàsics i començar amb la regeneració forestal dels paratges afectats, especialment el Barranc de Borrell. I a tot això ja estan contribuïnt les diferents administracions, amb aportacions econòmiques que s'han aprovat en este mes, per als municipis i per als particulars, com per exemple el decret d'ajudes del Consell. 

¿L'efecte de l'incendi va ser producte d'un cúmul de circumstàncies, o s'haurien de revisar els protocols d'extinció? 
–Les condicions d'eixe foc foren terribles, com ja han explicat millor els qui entenen de la matèria. Prendre decisions valentes no és fàcil, i en aquell moment es van prendre les més adequades, sobretot per a evitar desgràcies humanes. I dir als veïns que abandonen les seues cases no es fàcil. Els alcaldes i els servicis d'emergència van tindre un gran paper eixos dies. Hem de tindre en compte que per molta prevenció que fem sempre ens resultarà escassa. I què fer després d'un incendi també és important. Mire, jo recorde aquelles èpoques quan hi havia un foc i després sobre els terrenys es construien parcs temàtics o urbanitzacions. Això hui en dia ja no es pot fer. I una altra qüestió; el 80% dels incendis forestals de la C. Valenciana es produeixen per causes humanes, però este de Llutxent no, va ser per la caiguda d'un llamp de manera totalment imprevisible. No obstant, també s'han de prendre nota dels errors, per a no repetir-los, i dels encerts, per a millorar-los. 

¿Aposten per crear un cos únic de Bombers, com una manera de millorar la coordinació i les condicions laborals?
–Sí, tot i que té uns problemes jurídics perquè hi ha consorcis provincials, en les tres capitals, també brigadistes forestals... Però sí, és clar que seria una bona mesura. Tan bona que jo em pregunte, ¿com és que en 20 anys no s'ha fet? Entenc les crítiques, però hem de pensar que venim de molts anys d'inacció en este sentit. 

Canviant de tema, estem ja amb la mirada posada en les pròximes eleccions. ¿Està satisfet amb l'Acord del Botànic, el considera possitiu?
–Mire, el primer que hem aconseguit és tirar per terra el pronòstic del PP de què açò anava a ser un caos i una «jaula de grillos». Portem 3 anys aprovant pressupostos en temps i forma, prenent mesures per a la regeneració democràtica, pagant els deutes i les ajudes que es devien, exigint un finançament autonòmic més just... Però amb una legislatura no tenim prou per a reparar tot el mal que va fer el PP a esta Comunitat en els últims 20 anys, per a restaurar la dignitat de tots els valencians. Malgrat els esforços que hem fet encara duren els efectes colaterals d'eixe incendi de 20 anys de corrupció i balafiament. 

¿Aposta per una reedició de l'Acord del Botànic?
–És clar que sí. I, a més, una reedició oberta a tots. Vull recordar-li que este Acord del Botànic també se li va obrir en el seu dia a Ciutadans, perquè volíem fer el canvi entre tots. Més enllà de les discrepàncies puntuals, el balanç és possitiu. 

¿Creu que l'alliberament de l'autopista AP-7 forma part realment de l'agenda del Govern central? 
–El ministre ha dit que sí, i el paper de la Generalitat amb el seu president al capdavant és recordar-li estos compromisos, siga del partit que siga. Ho vorem prompte, perquè la concessió acaba en desembre de 2019, i si l'autopista es prorroga ho han de tramitar abans. Però també són essencials altres infraestructures com el Tren de la Costa; la Safor no pot esperar més. 

La seua activitat política està a València, però supose que també seguirà de prop l'actualitat de Gandia. ¿Com veu el panorama polític? 
–M'atreviria dir que a Gandia s'ha fet un esforç semblant al del Consell del Botànic. Les tres formacions polítics que en el seu dia van garantir el canvi van exercir una gran responsabilitat política i personal. No era fàcil posar d'acord al PSPV-PSOE, Més Gandia i Ciutadans, però després dels quatre anys de gestió del PP, que ens va sumir en una «Gandia Shore» continua, no va quedar més remei. Jo crec que en 2019 els gandians sabran valorar eixe esforç i estos anys que han passat on la ciutat està millor econòmicament i, a l'igual que la Comunitat, també ha recuperat la seua reputació. 

¿Estan ja en mode precampanya electoral? 
–No, queden molts projectes per a fer, tant en Les Corts on tenim una retafila de lleis pendents, com en la Generalitat, també de projectes del Consell que afecten a Gandia, com per exemple el Pla Edificant, els Jutjats de Santa Anna, el projecte per al barri de Roís de Corella... Alguns ja han començat el ball electoral, però mire, hi ha estudis que diuen que els ciutadans no decideixen el seu vot amb les campanyes electorals ni en els mítings, sinó molt abans i de forma permanent, per tant a mi em preocupa més la gestió del dia a dia. En la política va tot molt apressa. ¿Qui anava a dir que Rajoy estaria de registrador a Santa Pola? ¿O que Ciutadans no creixiria més? O que Pedro Sánchez seria president del Govern, o el Brexit...