Brooklyn, potser, de Raimond Aguiló (Falset, 1950), és l'obra guanyadora del primer Premi de Poesia «Torre de Piles», convocat per Edicions del Sud. Es tracta d'un un poemari existencialista on l'autor fa vore que la vida no és un camí de roses; la placidesa no és, precisament, un element que la caracteritze. Viure és, en paraules del poeta, «un comboi emblemàtic de llargues esperances». Vivim sotmesos a l’estrés, l’angoixa, la buidor, l’efecte implacable del pas del temps i, sobretot, la decepció.

En Brooklyn, potser, el poeta sent que la realitat l'ha decebut. L’experiència dels anys viscuts l’han refermat en esta creença. Pinzellades literàries evoquen la cruesa de l'hivern novaiorqués. Un bar de copes és un lloc poc recomanable: hi falta l'aire nítid i tot és pura aparença. Els llums de neó violeta i taronja que abans convidaven a entrar-hi estan ara destrossats. Ple de vells clients als qui els cau la bava. Les muses no són les de sempre, ja que no porten bruses ni calces i van amb els pits a l’aire. La realitat no s’acomoda al desig. L'ésser humà és al capdavall mera existència i no essència perdurable.