L’últim cap de setmana de juliol va defendre la candidatura de Gandia com a Ciutat Europea de l’Esport 2019. ¿Quines sensacions va tindre en acabar l’acte? ¿Creu que el comité avaluador se n’anà content?
–Trobe que van tindre unes sensacions molt possitives. Vam estar tot el cap de setmana amb ells, des de divendres fins diumenge, mostrant-los les instal·lacions esportives i explicant-los els esdeveniments que s’organitzen a la ciutat al llarg de l’any. Fins i tot, després els vam dur de visita pel Grau, la platja i el Palau Ducal, perquè s’emportaren una perspectiva global de la ciutat. També els vam dir que a Gandia es practiquen esports a la muntanya, a la platja i a la marjal.

¿Com va sorgir esta iniciativa?
–Van vindre de la pròpia organització i ens van proposar que presentàrem candidatura.

A més de la visita a les instal·lacions, el comité avaluador ja té un ampli dossier de la candidatura. ¿Quins són, al seu parer, els punts forts? 
–Tenim moltíssimes instal·lacions esportives, algunes d’elles que no són tan habituals en altres municipis de la Comunitat Valenciana, com per exemple la sala de gimnàstica artística, al pavelló del Raval-Benipeixcar. I sobretot que moltes d’elles estiguen reunides en un mateix nucli, en el poliesportiu municipal, a més de tindre infraestructures en diferents barris perquè l’esport siga més accessible a tota la ciutadania. Hi ha espais on es pot fer activitat física d’una manera no reglada, com el passeig marítim, el polígon Benieto, els carrils-bici o el circuit obert per a córrer junt al riu Serpis. I estem en la Xarxa de Ciutats Saludables, amb la qual cosa també fem periòdicament campanyes relacionades amb la nutrició I els hàbits de vida saludables. Tot això es completa amb una climatologia que afavoreix molt la pràctica esportiva durant pràcticament tot l’any. 

La ciutat presenta la seua candidatura sense tindre una piscina olímpica... ¿Pot ser això un factor clau perquè el jurat desestime el projecte?
–No, no crec que això siga determinant perquè ens deneguen esta declaració. Sé que la piscina olímpica és una instal·lació molt reclamada però la gent és conscient de les dificultats econòmiques que té l’Ajuntament de Gandia, i la complicada gestió de la misèria que hem heretat. L’equip de Govern està sent molt conseqüent i coherent amb esta situació i no estem despilfarrant. D’altra banda, tot i que és necessària, quan ens vam presentar a les eleccions no vam prometre la construcció d’una piscina olímpica, ni de cap altra infraestructura que després no podérem assumir.

En esta legislatura ni tan sols s’ha plantejat el tema... 
–No, el que estem fent és focalitzar els recursos en millorar allò que ja tenim, un equipament que d’altra banda té molts anys I estava deteriorat, i hem fet moltes actuacions perquè estiguen en bones condicions.

¿El millor moment per a tindre-la haguera sigut aprofitar la construcció del Centre Esportiu Roís de Corella?
–Bé, jo crec que eixe centre es va pensar com un espai d’estiu, més lúdic, no tant purament esportiu.

En cas que es podera fer eixa piscina olímpica, ¿on s’ubicaria?
–Eixe és un altre meló que està per obrir, perquè necessitem abordar a mitjà termini una reforma del PGOU, perquè les infraestructures esportives actuals estan quedant-se menudes. Però este futur sòl esportiu encara s’ha d’analitzar.

Per cert, parlant del CE Roís de Corella, ¿com està funcionant? 
–El centre es va tornar a adjudicar a una altra empresa en esta legislatura. L’actual contracta té un deute que l’Ajuntament està requerint-li, i en cas que no es pague es produiria una resolució del contracte. És un centre que es podria explotar bé, potser han sigut les empreses que no han sabut encertar amb les necessitats dels usuaris. A més, s’ha de tindre en compte que la concessió inclou piscina, gimnàs i restaurant, i tal vegada no s’ha sabut crear sinèrgies per a gestionar d’una manera eficaç els tres espais.

Han criticat que en l’anterior legislatura el PP portava campionats o proves prestigioses de diverses disciplines amb generoses subvencions però que això també va perjudicar les arques municipals. ¿Encara hi ha deutes per estos esdeveniments?
–El primer any de legislatura va ser complicat, perquè tothom venia ací reclamant els diners, no sols estes empreses, també clubs locals. Fins que no es va liquidar IPG encara hi havia entitats que tenien deutes. Però hem fet una gestió responsable a nivell econòmic i ja hem saldat eixos deutes. A més, els vam demanar paciència perquè estos esdeveniments es poderen mantindre de cara al futur, sense tindre una aportació econòmica directa de l’Ajuntament de Gandia, i així ho hem fet.

¿Quina política s’està duent a terme en esta legislatura en este sentit? ¿Com valoren si els projectes que es presenten al Servei d’Esports mereixen suport institucional? ¿Quins «filtres» passen?
–Els projectes que tenen un caràcter solidari, en principi, els mirem amb bon ulls i intentem que siguen viables. A estes associacions normalment l’Ajuntament els facilita ajuda logística, perquè de vegades no saben com organitzar una cursa a la via pública, amb tot el que això comporta. També acollim esdeveniments que promoguen el turisme o que en faciliten la desestacionalització. Mirem sempre de ser possibilistes en tots els projectes. Però, d’entrada, no podem fer apotacions directes, i menys en projectes estratosfèrics, per la dolenta situació econòmica de l’Ajuntament.

¿Quin pressupost té el departament d’Esports per a 2018?
–Per a este 2018 tenim un pressupost semblant a exercicis anteriors. D’una banda, 376.000 euros per a despesa corrent (capítol 2). A més, per a subvencions mantenim 300.000 euros, que van diferenciats en quatre partides diferents: esport escolar, ajudes a clubs per l’esport base i la seua activitat, ajudes a esportistes d’elit o joves promeses (10.000 euros) i ajudes a clubs per a esdeveniments esportius. D’altra banda, a inversions destinem 368.000 euros. Bona part d’este pressupost ja està executat.

D’altra banda, amb els pressupostos participatius de 2018 es farà, pel que respecta a esports, una zona de gimnàstica biosaludable en el Parc Joan Fuster i la reforma de les pistes semicobertes del polisportiu. ¿Què li sembla?
–Sí, serà semblant al que hi ha en el polígon Benieto. Respecte a les pistes, es tracta d’una ampliació de la coberta per evitar que si plou l’aigua entre pels costats.

¿Els criteris perquè els clubs esportius reben subvencions són ara més objectius que abans?
–Sí, així ho vam acordar en el Consell desl Esports, amb uns ítems que es puntuen, i amb criteris matemàtics ix la subvenció que li pertoca a cada club. Sobretot tenim en compte la promoció de l’esport base.

¿Quina inversió ha rebut, a grans trets, el poliesportiu en esta legislatura?
–Hem fet millores per a homologar la pista d’atletisme, i també s'ha recepcionat el nou camp de rugby. Amb ajuda de la Diputació hem fet accesibles els vestidors de la piscina convertible. Es milloraran els accessos a la pista d’atletisme, per davant i per darrere, i millorarem l’enllumenat en el camp de bèisbol de la platja.

La inauguració del camp de rugby ha satisfet una reivindicació històrica…
–Sí, perquè els esportistes fins i tot es feien lesions entrenant pels clots que hi havia. Està homologat per la federació valenciana de rugby, però no per l’espanyola, perquè l’espai per ubicar-lo era limitat. És un camp de gespa artificial polivalent, també es pot practicar futbol. 

¿L’esport ha de practicar-se necessàriament en instal·lacions esportives?
–Bé, és una idea que també ens agrada transmetre, i és que no sols s’ha de fer esport allí, sobretot aprofitant el nostre clima. Intentem dotar a la ciutat d’espais a l’aire lliure per a practicar activitat física, des del circuit obert de córrer fins el canal de natació en mar obert.

¿Enguany hi ha pau entre la UE Gandia, CF Gandia I CF Base Gandia per a «repartir-se» l’estadi Guillermo Olagüe?
–Sí, al final són els criteris tècnics els que primen. Cada club fa una sol·licitud dels horaris que necessita, i en base a això es fa una distribució el més objectiva possible, tant en l’estadi com en els pavellons, perquè hi ha moltes entitats esportives que estan convivint en un mateix espai.   

¿Per què creu que a Gandia hi ha tants clubs de tantes disciplines esportives diferents?
–Trobe que sempre s’ha fet una bona gestió municipal, i a banda tenim una ciutadania molt activa, amb un teixit associatiu molt potent i infraestructures molt diverses.

Es va deixar la competició professional com a na nadadora però, ¿continua entrenant i mantenint-se en forma? 
–Sí, entrene tres o quatre dies a la setmana durant una hora cada dia, a les set del matí a la piscina del Grau o de vesprada al poliesportiu, I en estiu també nade a la mar. Tornar a la competició ja serà molt difícil.  

¿Què li agradaria fer quan acabe esta legislatura? ¿Voldria continuar en les llistes del PSPV-PSOE?  
–La veritat és que sí, he aprés molt amb esta aventura de la política I em sent amb ganes. A més jo també he estat en l’altre costat com a esportista, i empatitzes molt més amb ells.