Ha guanyat les primàries de Compromís encara que no està adscrit a ningun dels partits que el formen. 
–El meu projecte és un projecte plural, que inclou les diferents sensibilitats de Compromís. De fet, no hauria guanyat les primàries si no fora de Compromís, essent només d'alguna de les parts. No entenc esta confluència com a parts separades sinó com a complementàries d'un projecte comú, i des d'eixa perspectiva estic ací, amb l'esperança que algun dia es convertirà en una sola organització. 

¿Considera un handicap o un avantatge no formar part directament de les forces polítiques que formen Compromís? 
–Per a guanyar les primàries era un inconvenient però per a guanyar l'alcaldia és un avantatge. I jo vaig per l'alcaldia. 

¿Va ser una sorpresa que es produïren estes primàries sense la concurrència de l'anterior candidata i ara vicealcaldessa de Gandia, Lorena Milvaques? 
–Em va sorprendre igual que a la resta de la societat. De tota manera, Lorena ja s'havia presentat a unes primàries per a la candidatura de 2015 i ara s'haurien celebrat igualment. Amb la retirada de Lorena s'accelera eixe procés i propicia que es presenten més candidats a encapçalar la llista. 

Una situació que obre moltes més possibilitats. ¿Com és que decideix presentar-se a les primàries? 
–Perquè pensava que podia aportar a Compromís la meua trajectòria cívica, social i política de tots estos anys. En tinc 59 i gran part de la població de Gandia em coneix per la meua implicació en una sèrie de moviments per la millora de la ciutat. Vull que tot eixe bagatge que he acumulat al llarg de la meua vida servisca perquè Compromís arribe a l'alcaldia. Estiga on estiga, faré el que faig sempre: servir al veïnat de Gandia en la mesura de la meua energia i la meua capacitat. El que tinc clar és que si he decidit presentar-me, és per a dedicar 4 anys intensos de la meua vida al bé comú i al benestar de Gandia i dels seus veïns.

Creu que a les següents eleccions a Gandia Compromís hauria de presentar-se per separat. 
–És una cosa que decidirà l'assemblea. Compromís està per tot el país, inclòs el govern del Cap i Casal amb l'alcalde Joan Ribó. Fins el poble més xicotet on tenim l'alcaldia, hem demostrat que som capaços de governar, amb un aire diferent del de la resta de partits. Gandia no ha de ser una excepció. Al mateix temps, desitge que no es perda cap vot d'esquerres valencianista com en 2015: 3.300 vots d'esquerra que no van tindre representació. 

A la vegada, presentant-se per separat es corre el risc que les diferents opcions dispersen els vots o que com a la passada legislatura, els Verds es presenten per separat i no acaben tenint representació. 
–No crec que esta vegada passe això. La responsabilitat de tots, començant per mi, farà que no es perda cap vot. N'estic convençut. 

Ha incidit en el fet que Compromís ja ha demostrat que pot gestionar, tant les alcaldies com el govern en coalició de la Generalitat. 
–Compromís és la unió de partits plurals però amb un objectiu compartit, que connecta directament amb el bé comú i el ser valencià, sense oblidar la recerca de la justícia social i un progrés econòmic també guiat pel bé comú, no el d'uns quants. És la combinació perfecta perquè la nostra manera de ser siga reconeguda per nosaltres mateixos, després de tants anys de despersonalització. 

¿Com valoraria esta legislatura a Gandia? 
–Una legislatura difícil pels deutes de les anteriors legislatures, que han marcat l'acció de govern. D'altra banda, considere que la manera de fer de Compromís no s'ha vist completament reflectida, a l'ombra del partit socialista. Això és el que s'ha de canviar per a les pròximes eleccions. 

La seua carrera ha estat lligada al món de l'educació. ¿Quins objectius vol aconseguir en este camp si accedeix a l'alcaldia? 
–La reforma de l'institut Ausiàs March. Treballe allí i és una necessitat. Es tracta d'una inversió de recursos important per part de l'Ajuntament, que ha de repercutir en l'ensenyament públic. Esta infraestructura, com la millora d’altres centres de la ciutat, són imprescindibles perquè hem d'advocar per un ensenyament públic de qualitat. Devem aportar recursos materials, perquè els recursos humans ja els tenim, malgrat fer-ne falta sempre més. Invertir en educació repercuteix en la vida social, en l'economia i en el benestar ciutadà. Sense desafavorir a ningú, hem d'afavorir l'ensenyament públic. 

La reforma de l'IES Ausiàs March acaba sempre endarrerint-se per una raó o altra.
–Ja m'agradaria saber perquè, però tinc clar que són excuses. No s'entén que haja passat de ser important a l'agenda a anar relegant-se cada vegada més. El mateix conseller Marzà va dir que no havia vist mai un institut amb tan males instal·lacions en la seua vida. Si sóc alcalde l'institut serà una prioritat, així com la resta de l'ensenyament a la Safor. 

¿Com valora el treball de Marzà a la Conselleria d'Educació? 
–En general bé. S'ha de tindre en compte que en educació hi ha moltes coses que no es poden fer perquè depenen de la LOMCE. Malgrat les limitacions, a les substitucions s'ha aconseguit que, a pesar de les directrius centrals de no fer-les fins als 15 dies, es realitzen en la majoria dels casos de manera quasi immediata. També han augmentat les places de professorat i són bones notícies, encara que fan falta moltes coses. En definitiva, el tomb que hi ha hagut ha sigut espectacular. 

Moltes de les iniciatives en matèria d'educació s'han vist paralitzades, com la llei de Plurilingüisme. 
–No hi ha un consens social i s'utilitza l'ensenyament com a arma política. Ens omplim la boca parlant de Finlàndia i a Finlàndia fa 40 anys que no ha canviat la llei educativa. Allí, les llengües vehiculars són les dues oficials: el finés i el suec. No hi ha cap problema perquè la gent siga trilingüe i cap alumne es queda enrere, que és el que més m'agrada del seu sistema educatiu. La societat s'implica i el valor de l'educació és un valor assumit; els professors són reconeguts socialment i la tasca de l'educació és col·lectiva. Això és el que voldria per al meu país, però sense que faça tant de fred (riu). 

¿Per què seguim barallant-nos pel que fa a la llengua? 
–Perquè dóna vots. El valencià ha de ser la llengua comuna, la llengua de tots, i no ha de ser utilitzada com una arma llancívola respecte als altres; cap llengua ha de ser-ho. Cada vegada hem de saber més, no menys, ja que com més sabem més rics som culturalment, espiritualment, i més coses podem compartir. Per tant, utilitzar les llengües com arma llancívola és miserable. I això encara no ho hem superat, però ho superarem. 

En eixe sentit, és molt rellevant la pèrdua d'RTVV: una informació i ús de la llengua proper geogràficament. 
–Aportava informatius, sèries de dibuixos o programes infantils en valencià, que eren molt importants. La seua desaparició s'ha notat durant estos anys en les escoles de Gandia i de la resta de poblacions. El tancament de RTVV va ser un acte de política lingüística imperdonable. En el poc de temps que À Punt està en marxa ha sigut una alenada d'aire fresc que necessitàvem les valencianes i els valencians. 

Compromís ha sigut molt vocal a assenyalar als òrgans de decisió de Madrid les demandes dels valencians, com poden ser la liberalització de l'AP-7, el Tren de la Costa o el Corredor Mediterrani. 
–La discriminació cap als valencians per part del govern central ha sigut una constant i malauradament sembla que seguiran fent-la, perquè ara el finançament no es tractarà fins a 2020. La concessió de l'AP-7 diuen que finalitzarà, però fa anys que no s'hauria d'haver prorrogat i tampoc es concreta el Tren de la Costa. No m'explique com el govern central no aposta per infraestructures rendibles econòmicament que són per al bé comú de tots els valencians. Sembla que només servim per a transferir diners, malgrat ser un dels territoris considerats pobres. Estic convençut que només amb un Compromís potent podrem capgirar esta situació.