L’estiu a la platja de Gandia, almenys fins a la primera quinzena de juliol, està transcorrent sense la conflictivitat d’anys anteriors pel que fa a excessos de convivència cívica com ara soroll, botellot, venda ambulant. Potser és un símptoma d’una major sensibilitat per part dels agents implicats, un treball més eficaç en els mesos previs o l’augment de la pressió sobre el focus dels problemes, com la vigilància policial o la persecució als apartaments irregulars, on l’Ajuntament està sent pioner col·laborant amb l’Agència Valenciana del Turisme.

Les institucions continuen treballant per a evitar el turisme ‘low-cost’ o de borratxera, que acaba degradant qualsevol destinació en un viatge de difícil retorn. No obstant, això no significa que hagen desaparegut els problemes. Continuent havent comiats de solters que se n’ixen de mare, pisos arrendats de forma irregular I particulars que fan negoci amb les plataformes digitals de la mal anomenada «economia col·laborativa». 

Quant a l’oferta, a més del sol i de la platja, el ferri a Balears, els concerts de l’estiu, les activitats de dinamització, els espais culturals i naturals (que el turista té al seu abast en la nova web xecgandia.com), o la «Playa Can» són els principals atractius.

Pel que fa a la resta de la comarca, Tavernes de la Valldigna continua en la línia de fomentar els festivals de música, una política encertada que rejoveneix el turisme, repercuteix sobre els negocis de la platja i ofereix nous al·licients a una destinació madura. Altres localitats com Xeraco, Xeresa o Barx tenen encara recorregut en el turisme natural o de muntanya. Oliva és una potència en càmpings, un allotjament que atrau a l’escàs turisme estranger de la comarca, i a un pas tenim el paratge natural del marjal de Pego-Oliva, amb racons de calma com la Muntanyeta de Verda, els miradors d'aus al mig de la zona humida, o la Font Salada. 

En definitiva, el visitant té per davant un estiu per a gaudir i vore la millor cara dels pobles de la Safor-Valldigna, sobretot tenint en compte que a partir d’ara es multipliquen les festes patronals o les de Moros i Cristians en moltes localitats.