En febrer de 2016 va renunciar a l’àrea d’Urbanisme, segons va explicar, per falta de personal tècnic en el departament. ¿S’han solucionat ja eixos problemes?
–S’han fet canvis en el departament, tot i que encara no són visibles. En la modificació de la plantilla de l’any passat es van incorporar dues noves places de perfil A1, relacionades amb les àrees administratives i jurídiques, que és on hi havia mancances. Amb això no estarà tot aconseguit, però és un primer pas, esperem que amb la nova oferta d’ocupació pública que anem a traure i a través de programes subvencionats es puga paliar eixa necessitat històrica que tenim en l’Ajuntament d’Oliva d’eixe tipus de personal, en Contractació, Hisenda o Urbanisme, que al remat són la columna vertebral d’una administració.  

¿En què consistirà eixa oferta d’ocupació pública? 
–Estem encara negociant-ho i parlant-ho amb els sindicats, però la previsió del Govern és convocar un total de 13 places d’accés lliure, i 11 de promoció interna. D’estes, 4 serien places d’accés lliure per a la Policia Local. En l’oferta hi ha una taxa de reposició, segons la qual podem convocar una plaça si s’estingeix una altra, per exemple per jubilació en l’exercici anterior, i això passa en el cos de la Policia Local, en l’assessorament jurídic o en Serveis Socials. Tenim 10 persones que es van jubilar en 2016.   

L’any 2018 la previsió és que l’Ajuntament d’Oliva no tindrà deute bancari.
–Així és, ja ho vam anunciar el passat mes de març, amb motiu de la liquidació del pressupost de 2016, que va ser possitiva en més de 3 milions. L’exercici de 2017 el vam tancar amb el menor endeutament bancari de la història, 1.011.830 euros, una quantitat que podrà ser assumida en el pressupost de 2018, o inclús si es prorrogara l’anterior. A més, amortitzant-los no pagarem interessos de 2018. Recordem que el deute bancari d’Oliva en juny de 2011 va arribar a ser de 14,5 milions d’euros.

Això permetrà augmentar la capacitat d’inversió en el municipi. 
–Sí, calculem que en uns 3 milions d’euros anuals. És que en les administracions públiques, en general, els préstecs bancaris s’havient convertit en una forma de finançament, s’havia pervertit i abusat del concepte. En els cas de les famílies sols demanem préstecs quan fem alguna despesa extraordinària en la vida, però en els ajuntaments ja era un recurs ordinari, tots els anys es demanava als bancs una quantitat de diners, arribant a la paradoxa que hi havia exercicis on els diners que destinaven a amortitzar deute eren els mateixos, dalt o baix, que el préstec que demanaven eixe any. Al remat era un cercle viciós, una espiral de la qual no s’eixia, tornant capital més interessos i on eixien guanyant les entitats bancàries. Això a Oliva anem a trencar-ho l’1 de gener de 2018. A més, quedarem exempts de les obligacions de la Llei d’Estabilitat Pressupòstaria, que veníem complint des de 2012.

¿I com s’està pagant als proveïdors?
–Bé, anem abonant les factures que entren en una mitjana de dos mesos.
¿A què va destinar l’Ajuntament d’Oliva el pla de pagament a proveïdors de 2012?
–Fonamentalment a pagar a proveïdors d'obres públiques pendents. En aquell moment es devien 2,6 milions d’euros, però eixa situació no s’ha tornat a reproduir, ja estem fora del Pla d’Ajust.  

¿I quan s’aprovaran els pressupostos per a 2018?
–Abans hem d’acabar amb la negociació de l’oferta pública d’ocupació, i la de la plantilla. A mi m’agradaria que s’aprovaren este desembre, encara que a Oliva sempre ens n’hem anat entre març i agost de l’any següent...

Com a regidor d’Hisenda, ¿hi ha hagut de dir que no a molts regidors?
–Normalment no, perquè els regidors saben quin pressupost tenen en els seus departaments, solen ser responsables. De vegades s’han fet modificacions puntuals si sorgeixen imprevistos o oportunitats que es presenten. 

Oliva està immersa en una important regularització col·lectiva dels valors cadastrals, que probablement molts veïns no s’esperaven, i que afecta a més de 2.600 vivendes.
–Sí, però no necessàriament són ampliacions il·legals. Els propietaris han de declarar al Cadastre els canvis que es produeixen en una vivenda, com per exemple una reforma. Això la majoria de les persones no ho saben. Per això en l’Ajuntament hem volgut paliar esta situació amb la rebaixa del tipus de gravamen de l’IBI per a 2018. Donada la bona situació econòmica de l’Ajuntament esta rebaixa en la contribució urbana serà d’un 4% respecte al rebut de 2017. 

A més de l’IBI, en el plenari d’octubre també es modificaren altres ordenances fiscals que entraran en vigor en 2018, com la taxa de domini públic i la de fraccionament de pagament d’impostos.
–La de domini públic vé a facilitar la tramitació de la taxa. Bàsicament consisteix a renovar per defecte l’ocupació del domini públic mentre els hostalers no demanen la baixa, s’entén que continua en vigor. I en el fraccionament la novetat és la possiblitat de sumar tots els impostos locals que ha de pagar el contribuent i abonar-los de manera mensual, com una tarifa plana. Per tant, amb això millorem el Pla de Pagament Personalitzat d’Impostos, que està en marxa des de fa uns anys. Anem a fer una campanya explicativa d’estes facilitats i bonificacions que oferim. 

Amb el programa «OlivaFutur» s’estan encarregant projectes d’obres estratègiques per a la ciutat.
–Sí. La idea és crear un “fons d’armari” de projectes urbanístics per a executar-los quan es tinga el finançament. A Oliva ens trobàvem amb el problema que motls projectes havíem de redactar-los o encomanar-los a correcuita quan arribava una subvenció. Això ara no passarà. Ja tenim elaborats 12 memòries tècniques, i ara volem encomanar-ne altres 11, arreplegant les propostes de la ciutadania, per això estem presentant-los en públic cada dimarts en el saló de plens de l’Ajuntament a les 19.30 hores. Tots els projectes s’encomanen entre els sis gabinets d’arquitectura que tenen oficina a Oliva. 

¿Com va l’acollida de l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU)? El 31 de desembre de 2017 s’acaba el termini per a la sol·licitud d’ajudes...
–Sí, però es prorrogarà fins al 31 de desembre de 2018, i no es perdran els diners. Es prorroga perquè Oliva ha sigut un dels últims municipis que van entrar en esta línia d’ajudes. Per tant, els propietaris encara tenen temps per a fer la sol·lictud. Ja hi ha vora 120 persones que estan interessades a rehabilitar la casa i estan preparant-se. Per això tenim oberta una Oficina Tècnica de Gestió. Això també dinamitzarà l’economia, perquè donarà treball a oficis com pintors, operaris de la construcció, electricistes, arquitectes...  En total són 4 milions d’euros en ajudes per a Oliva, aportats pel Ministeri de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament.

¿Per què Oliva ha sigut històricament la gran marginada per les institucions en inversions? 
–Jo personalment tinc una teoria, i és perquè estem en «terra de ningú», entre les províncies de València i Alacant. Un exemple gràfic és el tren; Gandia està comunicada amb València, i Dénia amb Alacant, i entre mig un territori com fantasma, sense vertebrar. Malauradament, estem en un territori sense interés per a les administracions, que al final actuen amb un sentit provincialista. En este sentit, una bona part de l’agenda de l’alcalde, David González, és fer de “relacions exteriors”, com diu, i és anar a reclamar als despatxos de les administracions superiors, i fer el seguiment de tots els projectes. 

El Consell enderrocarà l’hospital vell de Gandia i farà un centre de salut en el barri de Roís de Corella abans que el reivindicat ambulatori de Sant Francesc. ¿Com s’ha rebut a Oliva la notícia?
–Doncs ens vam quedar tots amb cara de pòker, sincerament. Els recursos s’han de distribuir de la manera més transparent possible, i això també afecta a les inversions territorialitzades. No dic que Gandia no haja de rebre-les, però si un any s’ho emporta quasi tot, doncs que al següent els diners vagen per a un altra ciutat, o poble. Trobe que és més necessari que la gent puga anar a la consulta del metge que destinar 4 milions per a enderrocar un edifici quan ni tan sols hi ha un projecte constructiu de què es vol fer allí. O l’escola que reivindica la Font d’en Carròs. Sense ànim de polemitzar, però és una qüestió de lògica.  

Per cert, canviant de tema, l’Ajuntament està commemorant el 30 aniversari de la riuada de 1987. ¿Se’n recorda com va viure aquell 3 de novembre?
–Sí, jo tindria uns 10 anys i estudiava al Col·legi Sant Josep de la Muntanya. No podíem eixir i ens van concentrar al menjador. Recorde com el Camí a la Mar es va inundar completament, amb aigua fangosa. De tant en tant passaven vehicles de l’Exèrcit o de Creu Roja, els únics que estaven preparats per a poder circular amb els carrers inundants. A la vesprada, quan va abaixar el nivell d’aigua i es considerava que no era perillós, ens van evacuar en un autobús, acompanyats pels Bombers i la Policia Local.