Es compleixen dos anys de legislatura del Govern d’esquerres a Gandia. ¿Quin balanç fa el PP de la gestió? ¿Quina nota li posaria al Govern local?  
–Un suspens. El balanç no és gens possitiu, Gandia està paralitzada, sense iniciatives. Quan el PP va guanyar per majoria absoluta en 2011 teníem un model de ciutat ben definit i a 8 anys vista, que es va vore interromput en 2015. Ni tan sols els partits membres del Govern saben com aplicar les seues promeses electorals. Si el PP haguera seguit, Gandia seria ara una ciutat capdavantera en la Comunitat Valenciana, com ja estava sent-ho. 

Però supose que el PP de Gandia haurà tingut temps de reflexionar perquè no governa la ciutat. ¿Què van fer malament en l'anterior legislatura?  
–Vam cometre alguns errors, com per exemple abusar de la majoria absoluta i no buscar el consens amb l’oposició. Així i tot, vam ser més oberts respecte a altres Governs anteriors que va tindre Gandia. Per exemple en totes les comissions hi ha havia un membre de cada partit polític. Però sobretot, en les eleccions de 2015, ens va afectar a nivell local els casos de corrupció de persones que eren referència en el partit i que ja han deixat de ser-ho perquè ens han enganyat. Trobe que a Gandia els votants van passar més factura en eixe sentit que no sobre la gestió del PP. 

¿Com veuen al regidor Palmer i a C's? ¿Consideren que és un partit que està en el govern o en l’oposició? 
–En el PP ens hem oblidat de la moció de censura, vam dir no, i no és no. Com a partit, Ciutadans a Gandia no té cap implantació ni una fulla de ruta, ni la tindran. Palmer és una titella, de Fernando Mut i de la direcció de Ciutadans, per un costat, i d’Orengo i el Partit Socialista. Ciutadans podria haver eixit guanyant si haguera recolzat la llista més votada, hi hauria un bon enteniment com està passant a nivell nacional, on ja tenim aprovats els Pressupostos Generals de l’Estat. La resta és un paripé. Entenem que els votants de C’s són gent de centre-dreta que estan molt decebuts amb allò que està fent Ciro Palmer a l’Ajuntament. I eixos votants després de comprovar de quina pasta estan fets els membres de C’s a Gandia, tornaran a votar al PP. A més, Palmer ha canviat constantment d’equip i d'assessors en l’Ajuntament. Al Grup Municipal de C’s els falta gent amb experiència política i posicionament en molts temes de la ciutat. 

Recolzament a les manifestacions d'Spama i del Club Nàutic, Pativel, Guillermo Barber eixint en roda de premsa amb un endoll... ¿El PP de Gandia s’ha posat la samarreta? 
–No crec, trobe que és l’actitud que toca tindre. Durant els 28 anys anteriors de Governs socialistes també vam recolzar a associacions i entitats. Per cert, algunes d’elles que donaven suport als partits d’esquerra ara es veuen decebudes pels actuals governants, i s’estan donant compte que sols volien utilitzar-los per al «postureo». Nosaltres estem fent una oposició constructiva. És més, estem sent més correctes que ells, perquè no fem «escraches», ni ocupem espais públics sense permís, ni insultem.

¿Per què el PP es va abstindre i no va votar a favor de tancar IPG, si este era un dels seus propòsits en l’anterior legislatura? 
–Ens vam abstindre perquè volem facilitar el tancament d’IPG, però no vam participar en la liquidació, per tant no sabem de quina manera s’ha fet. En febrer de 2014 ja vam iniciar el procés per a tancar IPG, però en 2015 ens van trobar que no governem. 

¿En quina fase creu que es troba l’anunciada regeneració democràtica del PPCV? 
–La presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ja porta dos anys, i crec que té un gran recolzament de les bases. Els joves estem més implicats i ha entrat gent nova als càrrecs orgànics i públics, preocupats per les persones.

¿En el PPCV es pot criticar la històrica marginació dels Pressupostos Generals de l’Estat cap a la Comunitat Valenciana, i a la Safor en particular? 
–Naturalment, hem demanat en moltes ocasions un finançament més just per a la Comunitat Valenciana.

Després del que hem vist amb les primàries del PSOE, ¿serveix d’alguna cosa la fe cega dels militants en els dirigents dels partits, en els anomenats «aparells»? ¿En el PP es pot discrepar dels seus dirigents?   
–Cada partit té uns mecanismes de representació, una estructura. En el PP els militants poden expressar-se, però volem arribar a la màxima d’un afilitat, un vot, amb primàries per a triar als càrrecs orgànics i llista electoral. Donar veu a l’afiliat sempre suma. 

¿El PPCV confia en els seus joves per a càrrecs orgànics destacats, o càrrecs públics?
–Sí, per exemple tenim al president regional de NNGG, Juan Carlos Caballero i el mateix Víctor Soler, que són diputats autonòmics; Modesto Martínez, que és diputat provincial, o Belén Hoyo, que és diputada nacional.     

¿I estes bones intencions que m’està comentant s’aplicaran en el pròxim congrés local del PP?
–Això esperem. Està previst que es faça entre finals d’any i principis de 2018, i volem fer canvis com l’elecció per primàries, i donar cabuda a més joves. Al PP de Gandia han entrat molts joves, la militància ha augmentat lleugerament i s’ha reconduït la situació amb el sector més crític. Tenim ja moltes idees per a eixe congrés local.

¿Paguen tots els militants religiosament la quota? 
–Sí, sí, domiciliades i per transferència, tant en NNGG com en el PP. L’última revisió de dades es va fer amb  motiu del congrés regional. 

¿Com li agradaria que es triara en el PP de Gandia la candidatura a l'Alcaldia? ¿Li agradaria que es presentara alguna persona més, a banda de Víctor Soler? 
–Jo estic amb Víctor Soler, i crec que a hores d’ara la probabilitat que hi haja un candidat alternatiu és zero. 

¿No creu que pot haver alguna altra persona amb ganes de presentar-se?
–La veritat és que no, tot el PP de Gandia i fins i tot la presidenta Isabel Bonig estem amb Víctor, i no hi ha cap moviment en un altre sentit.  

Canviant de tema, els joves, fins i tot els actuals «milenials», encara tenen incerteses sobre el seu futur laboral. ¿És un símptoma de què continua la crisi o de què hauran d’adaptar-se a un mercat nou, diferent al de la generació dels seus pares? 
–Trobe que estem en una època de canvis, de professions noves i d’altres que ja no serveixen tant, i això descoloca un poc als joves. Hi ha precarietat laboral, però també és cert que la recuperació econòmica és un fet, i això serà possitiu.

Sis anys després, ¿quina opinió té del moviment 15M? 
–Crec que el 15M no ha servit per a gran cosa. Molt de soroll i «postureo» durant eixos mesos, i anar a la contra del partit governant, però poc més. Encara hi ha raons perquè este moviment estiga en el carrer, perquè per exemple continuen havent desnonament o pobresa, però ara amb els governs del canvi, no ixen, cosa que em fa sospitar de quines eren les seues intencions.