Dolors Miquel i Ponç Puigdevall resultaren els guanyadors dels Premis Literaris de Gandia, convocats per l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia. L’autora llediatana es va emportar el LIV Premi Ausiàs March pel poemari “El guant de plàstic rosa” i l’escriptor el XXXVIII Premi Joanot Martorell de Narrativa per “Il·lusions Elementals”.  Els guardons es van lliurar el passat divendres, 25 de novembre, al Teatre Serrano, emmarcats en un recital de Maria del Mar Bonet. Els dos llibres els publicarà Edicions 62 al gener de 2017. El poemari és una reflexió sobre la mort i la novel·la tracta sobre un home que acaba en la indigència.

Dolors Miquel (Lleida, 1960) ha publicat una quinzena de llibres de poemes, entre els quals “Llibre dels homes” (1998), “Haikús del camioner” (1999), “Mos de gat” (2002), “AIOÇ” (2004), “Missa pagesa” (2006) o “La dona que mirava la tele” (2010), i les versions de poesia catalana medieval aplegades a “Cap home és visible” (2010). La seua llarga trajectòria l’ha consolidat com una de les veus més potents del panorama poètic del territori de parla catalana.

“El guant de plàstic rosa” és un llibre d’una enorme potència imaginativa i expressiva, escrit treballosament a còpia d’anys. A partir d’una imatge insòlita —el cadàver d’un home podrint-se a l’aigüera— s’hi descabdella una reflexió lírica sobre la vivència de la mort.

Per la seua banda, Ponç Puigdevall (1963) s’ha dedicat durant molts anys a la crítica literària als diaris El Punt i El País, i també ha col·laborat a La Vanguardia i Time Out. L’any 1991 va guanyar el Premi Andròmina amb “Un silenci sec”, i el 1998 va publicar “Era un secret”. Amb la novel·la “Un dia tranquil” (2010) va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona. El volum de contes “L’atzar favorable” (2012) i recentment “D'incògnit” (2016) l'han consolidat com un dels escriptors més exigents de la narrativa catalana contemporània. El volum “Els convidats de pedra” (2016), centrat en un grapat d’obres clàssiques desconegudes de la literatura catalana, recull part de les seues ressenyes crítiques.

El protagonista d“'Il·lusions elementals” és un col·leccionista d’errors. Un home sense ni cinc, entossudit a confondre’s quant a l’amor, amb certa tendència a oscil·lar entre la melancolia i la destrucció, entre la rutina i l’excés. Un home que mai no ha entès el vincle entre les causes i els efectes i, atrapat en ell mateix, s’ha deixat dur per les lleis de l’atzar. És escriptor. I per fugir dels grans temors que li generen les vicissituds que viu a Girona emprèn un viatge que, sense adonar-se’n, l’aboca a la més estricta indigència. Un viatge irrevocable a les tenebres, al fons de la pobresa física i material, al costat d’altres indigents que, com ell, han estat engolits per a la nit. L’únic al·licient diari: sobreviure a la gana, al fred, a la por. I vèncer el cansament de l’ànima que a poc a poc es contagia al cos.