Vicente Frasquet, en la recepció del RH Bayren Hotel & SPA. / Foto: J. C.

Vicente Frasquet relleva en el càrrec a Carlos Bolta, que va presentar la seua dimissió. Bolta ha estat al capdavant durant un curt periode de temps, des del passat mes de juny, coincidint amb la seua eixida de l'Ajuntament de Gandia. Anteriorment va ser president
de l'AEHGS Pablo del Castillo.
 
¿Qui li acompanya en la nova junta directiva? ¿És la primera vegada que es nomenen vicepresidències?
–Els directius són Aida Berenguer (vicepresidenta primera, de l'Hotel Safari); Nieves Torregrosa (vicepresidenta segunda, de l'Hotel Los Robles); Iñaki Bergado (secretari, de l'Hotel Biarritz) i com a tresorera María Martí, de l'Hotel Albatros. És un organigrama on la presidència i vicepresidència tindran més poder executiu que en anteriors etapes.

¿Hi haurà continuisme després d'estos nomenaments en l'associació o un canvi de rumb?
–La idea és no parar de fer coses. Continuisme no pot haver, perquè ja hi ha hagut un canvi de persones, i l'entrada de noves cares, com Aida Berenguer i Iñaki Bergado. Al remat som un grup de gent que treballem cada dia en els hotels, adaptant-nos a les situacions, i per damunt dels canvis polítics en l'Ajuntament dialogar i fer sentir la nostra veu i les nostres reivindicacions.
El gran objectiu és desestacionalitzar la platja de Gandia, o almenys tindre una bona ocupació en els allotjaments turístics a l'hivern en la platja de Gandia sense que això supose perdre diners.

¿Quina valoració fa de la darrera campanya estival?
–En línies generals l'estiu ha sigut bo, malgrat l'oratge inestable d'agost i setembre. Es nota una major capacitat adquisitiva dels clients, també dins de l'hotel, en la cafeteria o canvis a pensions completes una vegada estan en els establiments. Les reserves s'han fet més prompte, i això és un bon indicador. 

¿Quina ha estat l'evolució dels preus i la rendibilitat per habitació?
–El preu ha pujat lleugerament, després d'anys d'estancament, i la rendibilitat ha millorat, malgrat que les despeses, faces el que faces, sempre pugen.

¿No creu que el sector turístic hauria d'implicar-se més en el finançament dels esdeveniments que organitzava l'Ajuntament en l'estiu? ¿Per què han d'haver subvencions municipals per al turisme i no per a la indústria agroalimentària o del marbre, per exemple, que també generen una gran quantitat d'ocupació?
–No crec que hi haja problemes en què s'implique la iniciativa privada o que col·laborem amb l'Ajuntament. Però trobe que no s'ha entés del tot el missatge dels hotelers, o potser no ho hem comunicat bé: el turisme és un sector estratègic, i hem de valorar més els beneficis i l'efecte multiplicador sobre l'economia que deixen, per damunt de la despesa o la inversió. Els concerts i les activitats de dinamització no beneficiaven només als hotels, sinó a tota la platja de Gandia, ¡Si els hotels ja solem tindre la nostra animació pròpia! A més, el motiu de programar-los en temporada alta també perseguien la fidelització. Els concerts o els bous s'han usat com un arma política. D'altra banda, la nostra associació com a tal, a diferència d'altres col·lectius, als quals respecte, mai ha rebut una subvenció de l'Ajuntament, tampoc no l'hem demanada, i això també ens dóna una certa independència. Després estan les operatives que s'impulsen en temporada baixa, com el congrés evangèlic de FADE o el Campionat de Dards Electrònics. Els organitzadors d'estes activitats, que trien Gandia perquè els agrada, necessiten tindre la tranquil·litat de què el Govern local no els posarà dificultats, perquè si no, se n'aniran a una altra ciutat. I tot açò, insistisc, reverteix a tots, no solament als hotels, perquè com més gent hi ha allotjada més moviment hi ha a la platja en bars o restaurants, per exemple. Es critica que estes operatives són cares, però hem de pensar per quins motius, i si podrien costar menys diners. El turisme de congrés l'eixirà més barat a l'Ajuntament de Gandia quan estiga l'Auditori de la plaça Baladre, que estalvie llogar una gran 'carpa'. O si s'optimitzen els recursos, per exemple si la 'carpa' que hi ha darrere del Centre Comercial La Vital es duu a la platja.

Visita d'estudiants de 2n del Grau de Turisme del Campus de Gandia de la UPV a l'hotel Bayren a mitjans de setembre. / SG.

El Govern de Gandia ja els ha denegat a tots els hotelers la rebaixa de l'IBI per a 2016 que Torró va anunciar, saltant-se el Pla d'Ajust.
–Doncs no podem estar precissament contents. Sent optimista, ja que no va entrar en vigor, es podria dir que ens quedem igual. Però tornem a la mateixa idea d'abans, sembla que som els dolents de la pel·lícula, o els rics que guanyem molts diners, però se'ns oblida que esta rebaixa es va acordar amb dos condicions; una, que els hotels estigueren oberts durant tot l'any a la platja de Gandia, i la segona que es mantinguera l'ocupació, és a dir, que tampoc ens estaven regalant res. A més, cal recordar que l'IBI va pujar en l'any 2013 més d'un 20%, això són 300.000 euros més per al conjunt dels hotels de la platja, i amb el Pla d'Ajust la contribució urbana pujarà un 24% més. Els hotels hem aguantat en els pitjors anys de la crisi, no s'ha tancat cap hotel, hem estat ací al peu del canó. No ens neguem a pagar impostos, però que es 'matxaque' a un sector estratègic és una barbaritat. Si ens pugen tant els impostos, l'única manera per a estalviar-ho serà invertint menys en l'hotel, quin remei. Per no parlar de les pujades de la taxa de fem. Hi ha hotels que en hivern, malgrat funcionar amb l'Imserso, estan perdent diners, i si es mantenen oberts és perquè de vegades ix més car tancar en novembre i reobrir en març que mantindre oberta tota l'estructura. Així i tot, este hivern tancaran uns 10 hotels en la platja de Gandia.

El soroll, els problemes de convivència, les llicències de les discoteques a l'aire lliure... ¿Tot açò no hauria de treballar-se a l'hivern?
–Totalment d'acord, perquè després en estiu quan eixen estos problemes donem una imatge massa alarmista. I este estiu hem tingut per a tots els gustos. No podem llançar-nos pedres sobre el nostre teulat. Per exemple, el Govern local hauria de ser més prudent a l'hora d'informar en ple estiu sobre multes per soroll, 'botellot' o incautacions de begudes, perquè de vegades açò contribueix a sobredimensionar el 'turisme de borratxera'. O quan es diu que el client no vol gastar massa diners a Gandia. Els problemes s'han de treballar en hivern, però no airejar-los en estiu. A Gandia sempre hem tingut festa, però no grans excessos.

Protur ha desaparegut, diluïda en IPG, i el Patronat de Turisme no es convoca. ¿Quin és el fòrum de diàleg entre el sector i l'Ajuntament de Gandia?
–A banda de l'alcaldessa, la persona de contacte és Vicent Llorens, tècnic municipal, amb la qual hem acordat reunir-nos una vegada al mes. Dins del seu equip hi ha també aparelladors per a comprovar el bon estat dels carrers de la platja, perquè l'urbanisme també és molt important, no sols els esdeveniments o la promoció. La predisposició del Govern local ens sembla molt possitiva, encara que després t'arriben coses com estes de l'IBI que et maten.  

¿No creu que hi ha massa bandades en la política turística per motius ideològics? Hem passat de programar a folclòriques amb el PP als passejos per la marjal de Compromís.
–És evident que el turisme s'ha de contemplar amb criteris econòmics, i estudiar bé totes les mesures que es prenen. No s'ha de destruir per sistema tot allò que han fet els Governs anteriors, perquè també hi ha coses possitives. A Gandia algunes podran agradar i altres no, però s'han fet moltes accions en matèria de turisme. Fer i desfer sempre és negatiu, com ha passat també en l'ensenyament a nivell nacional. S'ha de comptar amb l'opinió dels experts, consensuar un pla estratègic, i a partir d'ahí tot el món a seguir-ho. No hem d'oblidar que cada temporada té el seu encant, però a l'estiu el client vé majoritàriament buscant el sol i platja, i associa Gandia a això. La resta són bons complements, però no salvaran els mobles. Si un turista volguera passejar a cavall per un maresme se n'aniria a Doñana, no a Gandia.

¿Quina hauria de ser la presència de Gandia en les fires de turisme?
–S'ha d'estar en les fires més importants, també Fitur, però tampoc no s'ha de menysprear internet i les xarxes socials. S'ha de promocionar de forma intel·ligent, sense balafiar.

¿La propietat familiar dels hotels condiciona la manera de gestionar-los o fins i tot el perfil del turista que arriba?
–Trobe que la gestió s'ha modernitzat prou. La competència apreta i no crec que això influisca, potser amb més motiu per a arriscar i adaptar-se als canvis i les tendències que demanen els clients.

¿Com els afecta als hotelers TripAdvisor i la reputació a Internet?
–Revisem cada dia els comentaris, però no ens obsesiona especialment. També estes plataformes haurien de controlar els filtres que apliquen, es poden colar opinions de gent que ni tan sols ha estat en l'hotel. Però en este sentit no podem fer gran cosa. Els hotelers no treballem sols per a vendre habitacions, estem pendents que el client estiga a gust durant la seua estada i se'n vaja satisfet.

Parlem de la temporada baixa. ¿Com afectarà el retard en la venda de les places de l'Imserso?
–És cert que hi ha hagut un retard, sembla que els primers turistes arribaran a finals d'octubre, però encara podria haver una impugnació del concurs entre les empreses adjudicatàries, no està massa clar.

L'Estat ofereix 20 euros per cada turista Imserso i dia, per uns 12 dies d'estada. El preu inclou festa de benvinguda i pensió completa. ¿És suficient?
–No, el preu està congelat des de fa 10 anys, i és totalment irrisori. El Govern central hauria de ser més generós. A més, per cada euro invertit en el programa l'Estat recupera 1,5 euros a través de les prestacions socials que deixa de pagar als treballadors en els hotels oberts. Un altre fals mite és que els hotelers rebem grans subvencions per l'Imserso, i no és així, perquè les ajudes pel transport o pels servicis sanitaris a nosaltres, com a hotelers, no ens arriben ni ens afecten.