Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Raül Navarro
Miércoles, 5 de abril de 2017

Dona Teresa

Guardar en Mis Noticias.

Opinió, per Raül Navarro.

Teresa d’Híxar era filla d’Alfonso Fernández d’Híxar i Cornell i de Toda de Centelles i Vilanova. Una dama molt propera a la cort. De fet, amb catorze anys el rei Ferran la va triar per acompanyar la reina Leonor des d’Alburquerque fins a Castella. Al 1416 es va casar a Saragossa, i es convertí en la segona esposa de don Pedro Ximénez de Urrea, senyor del Vescomtat de Rueda (un dels caps principals del partit de Ferran d'Antequera a l'Aragó, i fou després un dels familiars més íntims, conseller i camarlenc del Príncep i després rei Alfons).

 

La parella va tindre dos fills, Pedro i Leonor, que a molt curta edat van perdre son pare. Així, Teresa d’Híxar devia tindre vint-i-un anys quan va passar a regir el patrimoni com a responsable d'una nova branca de la casa dels Ximénez d’Urrea. Mare i fills van traslladar la seua residència a València seguint la cort, al novembre de 1425. Tot i que March freqüentava l’entorn reial des dels disset anys, va ser en eixe mateix any que va entrar al servei d'Alfons el Magnànim, i nomenat falconer de la casa del rei al 1426. Teresa en tenia vint-i-sis. 

 

Una edat òptima perquè un poeta, que devia tindre tindre els mateixos anys, es fixés en la bellesa gens desapercebuda (i envejada per no poques dames) de la vídua. Pretendents no li'n faltaren, si ben és cert que a la balança de l'amor pesava més la fortuna considerable dels Ximénez d’Urrea i la dot dels Híxar. Cal dir, però, que Teresa devia estar gaire interessada en nous enllaços. Al contrari de moltes vídues, ella era una dona que regia i governava, i a més comptava amb la protecció del seu germà Juan Fernández d’Híxar, cavaller molt poderós a l'època i del Rei mateix. De fet, «dona Teresa e son fill» era convocada i assistia a Corts. 


Era una dama formada i culta, amb destacada afició poètica i reconeguda escriptura. Per tant, no hi va ser difícil que dos personatges tan ben posicionats coincidiren a la cort. Prova de la confiança del Rei en tots dos fou que Teresa va tindre un paper rellevant al primer matrimoni d’Ausiàs March. Va intervindre a les disputes, molt ressonades, que el van enfrontar amb la família Martorell durant gairebé dos anys. 


L’Ausiàs es negava a executar el matrimoni públic amb Isabel Martorell (germana del nostre admirat Joanot), perquè tenia dificultats amb el cobrament de la dot. Les negociacions, davant la presència del rei de Navarra, Joan d’Aragó, es van produir a la casa de Teresa d’Híxar, qui va acollir Isabel fins que finalment es va celebrar el curt matrimoni.  


Ausiàs March va viure entre València i Gandia, o Beniarjó, i va passar temporades més o menys llargues a la capital o en el seu feu d'acord amb les exigències de la vida pública (entre elles, els períodes de corts) o privada, com era l'habitual en la gent de condició noble. El cicle ‘Llir entre cards’ dedicat a la dama anònima ‘Dona Teresa’ es degué escriure en el període entre 1425 i 1442.
        

NOTA: Extracte de l’article literari publicat al Llibret de la Falla Vilanova: «Orígens», dins de «Traçats, una ruta literària per la Vilanova”. Relat complet: http://rulnavarro.blogspot.com.es/. Meravellós embolic descobrir Dona Teresa (que dóna nom al carrer del Casal Jaume I de la Safor-Valldigna, a Gandia) i Teresa d'Híxar...  Vos recomane llegir Dona Teresa d'Híxar o Llir entre cards: per a la cronologia de l'obra d'Ausiàs March, de Lluís Cabré i Jaume Torró. Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Girona, 2012.     

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress