Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Editorial
Jueves, 2 de febrero de 2017

Factures d'una gestió dolenta

Guardar en Mis Noticias.

Editorial.

L’arxiu definitiu de la querella que va presentar l’exalcalde de Gandia Arturo Torró, del PP, contra els anteriors governants socialistes José Manuel Orengo, Ana Garcia, així com Fernando Mut per l’anomenat «cas Innova» obri de nou el debat sobre la irresponsabilitat d’alguns polítics en la gestió dels diners públics.


Baix la màxima de «l’ultim que tanque la porta i apague (o pague) la llum», Torró va buscar, durant tota la passada legislatura, incriminar judicialment com fóra al seu adversari polític, tot coincidint en una època on l’opinió pública estava més sensibilitzada amb es casos de corrupció i on els partits, a l’albur de la «nova política», es plantejaven seriosament situar la línia roja de la dimissió o la no inclusió en les següents llistes electorals d’aquells càrrecs investigats per la justícia, el que abans de la reforma legal del PP es coneixia com «imputació». A Gandia, esta persecució judicial es va costejar amb diners públics, amb informes externs encomanats des d’Alcaldia i recursos a providències d’arxiu, tal i com va passar en este «cas Innova».


Finiquitada l’era Torró, és una tàctica que el PP de Gandia sembla continua aplaudint, donant suport a l’anomenat «cas dels despatxos», una altra querella sobre una suposada vulneració de drets laborals de Torró i diversos assessors vinculats al PP en l’anterior legislatura quan l’alcaldessa va prohibir l’entrada a l’empresa pública IPG i altres dependències municipales els dies següents a l’investidura, el 13 de juny de 2015, en detectar la nova autoritat municipal entrades de persones a hores intempestives i eixida de papers des d’Alcaldia.


Comptat i debatut, paralitzar les obres de l’Innova i dur el cas als tribunals ha costat milers d’euros, i deu anys després que s’encetara el projecte ha quedat provat que no hi ha delicte, però tampoc edifici, i la subvenció concedida per l’Estat s’hagué de tornar amb interessos. 


Tristos casos de balafiament de diners sobre el qual els populars haurien de reflexionar. Un altre exemple està en la Fundació Jaume II el Just, creada en 1999 i que l’actual Govern valencià ha decidit liquidar definitivament. Tot un «xiringuito» de corrupció que està sent investigat en la trama de comissions de l’Operació Taula.
Ens aniria a tots millors si els governants perceberen els diners públics com si foren sagrats, i si pagaren de la seua butxaca, almenys d'una forma proporcional, el forat que deixen, en comptes de solucionar-ho amb la inevitable pujada d’impostos i retallades de servicis públics.  

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress