Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Texto y fotos: Josep Camacho
Jueves, 27 de octubre de 2016

Albert Roig: 'La taronja s'ha quedat curta de calibre per la sequera però és més dolça'

Guardar en Mis Noticias.

És un dels membres veterans de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. Porta vora 25 anys en el sindicat agrari, recentment nomenat com a secretari de l'assemblea local a Gandia. El representant comarcal és Vicent Mascarell, de Beniarjó. En esta entrevista Roig repassa com s'ha engegat la campanya citrícola i alguns altres aspectes de l’agricultura a la comarca. La campanya citrícola ha començat amb mal peu: augment de costos de producció, preus baixos per la major quantitat de gènere, baix calibre per la falta de pluges i caos varietal. No obstant, les baixes temperatures ja han arribat al centre d'Europa i en unes setmanes es pot recuperar l'alegria en les importacions. L'acord de la Unió Europea amb Sudàfrica perjudica especialment a comarques com la Safor, amb varietats primerenques.

[Img #7778]¿Com es presenta, en general, la campanya citrícola en la Safor?   
–Moltes satsumes com okitsu i iwasaki estan encara en els arbres per falta d’operacions. La clementina marisol es paga a 3 euros l’arroba (que en la Safor són 13 kg) i varietats com la clementsoon, la Pri 23 i la basol a uns 6 euros l’arroba. Són uns preus baixos tenint en compte les despeses de producció i collita que tenim. En el cas de la marisol necessita tres i quatre aclarides.  En general, els preus són un 20% inferiors a la campanya anterior per la falta de calibre, i la major importació de Sudàfrica.


¿En quina mesura està perjudicant als llauradors valencians en este inici de campanya l’acord comercial de la Unió Europea que permet l’entrada de taronges de Sudàfrica i d'altres països africans? 
–Les taronges importades de Sudàfrica taponen l’eixida de les nostres varietats primerenques, acabades de collir, especialment les satsumes. Esperem que este malson acabe prompte i les cadenes de distribució deixen de traure als lineals la taronja de Sudàfrica. Són de menor qualitat, viatgen milers de quilòmetres, i no sabem la traçabilitat ni amb quins productes fitosanitaris s’han tractat, per això pot implicar la introducció de noves plagues. Recordem que tot açò ha sigut possible per l'acord comercial que va avalar la Unió Europea i que van aprovar els eurodiputats. Fins a novembre hi ha un periode d'arancels reduïts i a partir de 2025 ja ni tan sols tindran taxes i entraran lliurament. Ens sembla un insult, i afectarà moltíssim a la Safor perquè és una comarca de collita primerenca. Fins i tot en estiu nosaltres tenim ací suficients recursos i magatzems per a servir taronges de càmera, com la valencia late


¿Com afectarà la sequera al calibre i a la dolçor dels fruits? 
–La falta de pluges ha perjudicat sobretot al calibre, que serà menor respecte a altres campanyes, i en l'encariment en l'aigua de reg. Les taronges s'han quedat curtes de calibre respecte als desitjats. Per contra, seran taronges més dolces, perquè tenen major concentració de sucre, el que diem un major grau brix.

 

Un altre problema són les plagues...  
–Amb el canvi climàtic, si s’allarguen els periodes d’altes temperatures, els cicles de plagues també seran més llargs. De normal ja tenim problemes com el pulgó (fins a juny), el poll roig de califòrnia, l’aranya roja, que ataca sobretot a la clementina, i ja només ens faltava l’entrada d’un tercer àcar asiàtic, que és molt agressiu, fa més mal que els dos que ja coneixíem. Respecte a la mosca de la fruita, les mínimes haurien d’abaixar un parell de graus per a acabar de matar-la, i de moment no ha fet massa fred. Tenim diversos mètodes per a combatre-la, però el més eficaç és el trampeig massiu amb feromones. La Conselleria subvenciona dos trampes per fanecada, però des de la Unió de Llauradors aconsellem posar-ne cinc, sobretot en horts de més de 100 fanecades. Els tractaments aeris no són recomanables perquè no són tan selectius, el risc de contaminació, i per la poca persistència. 

 

[Img #7779]
[Img #7780]

 


¿La major despesa de l’aigua de reg o de plaguicides per la sequera repercurtirà en el preu final de la taronja al consumidor? 
–Doncs no crec, perquè al final els llauradors no manem del preu, estem a mercè dels magatzems i el comerç, així és que haurem de suportar eixes despeses nosaltres. 


¿Hi ha bona relació en la Safor entre productors, magatzems i comercialitzadors?  
–La relació ha de ser bona per bé de tots, perquè som una cadena que ens necessitem mútuament, i quan vénen problemes, ens afecten a tots. D'altra banda, la Unió continua denunciant casos de venda a pèrdues, sense donar preus. El culpable, més que el comerç, és el sistema.


La venda de taronges per internet, és a dir enviar el gènere del camp a la taula del consumidor sense intermediaris, ¿és una bona mesura per a augmentar els beneficis del productor? ¿Quins avantatges i inconvenients té? 
–És una opció. L'avantatge és que no depens de ningú i marques el preu de la fruita. L'inconvenient és el volum reduït i que s'encareix més el transport.


¿S’hauria d’estendre amb major rapidesa la introducció del reg per degoteig en tota la comarca, i especialment en els canals del Serpis? 
–Sí, hem d'anar en eixa direcció perquè estalvia molta aigua i es pot regar amb menys cabal. En el terme de Gandia està prou estés en moltes partides, i faltaria posar-lo en el Racó dels Frares, l'Alqueria del Duc, Sanxo Llop, o el «Panduro». També em consta que la Comunitat de Regants dels Canals Alts del Serpis ha aprovat la seua implantació total a partir de 2018. 


Els porcs senglars estan baixant a les terres de cultiu... 
–Sí, ens està perjudicant moltíssim, al s'endemà trobem plantons menjats i cavallons destrossats. La sequera ha influït, perquè baixen a les séquies. Però també la falta d'aliment en les muntanyes, perquè ja no troben els ametlers o els garrofers que abans es cultivaven allà dalt. És una vertadera plaga, per això la Unió recolza les batudes contra els porcs senglars, sempre que estiguen degudament autoritzades per al Conselleria i servisquen per a controlar la població.


¿La vigilància policial i equips com el Roca de la Guàrdia Civil han ajudat a reduir el robatori de collites i maquinària? 
–Sí, la veritat és que s'ha notat una major vigilància per part dels agents, en especial l'equip Roca de la Guàrdia Civil, molt eficaç, i amb mesures com la «Guia Conduce» de la Generalitat, que permet un major control dels cítrics furtats.


¿En quina mesura poden ajudar els llauradors a reduir el risc d’incendis forestals? 
–Ja s’ha alçat la prohibició de cremes agrícoles, però els llauradors, efectivament, han de complir les normes, tindre la parcel·la neta de rostolls i herbes seques, i ser conscients del risc que hi ha en tot moment.


¿Ha perjudicat als llauradors la crisi de les cooperatives en la comarca? 
–Ha sigut un episodi lamentable, perquè les cooperatives equilibraven el comerç que ara s'inclina totalment a favor dels majoristes. Les fusions no han servit perquè tiraren endavant, i pràcticament sols queda la de Gandia. 

 

¿Com va la introducció en la Safor-Valldigna de cultius alternatius a la taronja com el caqui o d’altres? ¿Haurien de fer un esforç els llauradors per a diversificar la seua producció?  
–A poc a poc els llaurados estan animant-se amb alguns com el caqui, la magrana, l'alvocat, la llima o el pomel roig. El problema és que en la Safor no tenim grans magatzems per a donar-los eixida, ni cooperatives potents com puga ser la de Carlet que comercialitza el caqui persimon. Ara bé, el caqui necessita molts tractaments antifúngics, i actualment hi ha més competència. Però sempre és possitiu que es vagen introduint.


¿Com estan funcionant les iniciatives de bancs de terres que impulsaren diversos ajuntaments de la comarca? ¿És eficaç esta mesura?  
–Són possitius, però amb tant de minifundisme és complicat fer un registre tan exhaustiu per a publicitar-los. Hem de rejovenir la mà d’obra en l'agricultura, perquè malgrat la crisi econòmica que hem patit la gent jove no vol treballar en el camp com a primera activitat. A més la pressió urbanística ha ajudat que desapareguen finques importants.


¿Els llauradors se senten recolzats per les administracions públiques en reivindicacions com l’exenció de l’IBI rústic?  
–L’exenció de l’IBI rústic és com el «xocolate del lloro», es parla molt però mai arriba. Necessitem ajudes extraordinàries contra la sequera i que els ajuntaments siguen sensibles als nostres problemes.


En esta legislatura s'ha reunit un parell de vegades a Gandia el Consell Local Agrari. ¿Quins temes s'han tractat? 
–Hem parlat del servici de guàrdies rurals, de l'acondicionament de camins rurals i les estratègies a seguir contra plagues com la de mosca de la fruita. Respecte als primers no tenim queixa, perquè col·laboren amb els llauradors en el que poden. D’altra banda, ens agradaria que s’arreglaren de forma urgent trams de camins com el de Pinet, el Llosar o el de l'Almàssera, en Marxuquera, i en la resta reparar els clots. El producte contra la mosca es reparteix en l'Aula de la Natura i en el Centre Social de Marxquera. Les relacions són fluïdes, però en general l'agricultura sempre ha estat un poc abandonada pels polítics locals.  

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress