Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Raül Navarro
Jueves, 6 de octubre de 2016

La rosa

Guardar en Mis Noticias.

Opinió, per Raül Navarro.

U n amic meu em conta una situació que li va passar, anecdòtica sí, potser –digueu-me romàntic o fantasiós– però jo vaig trobar tan bonica i extraordinària la seua història! Amb grans possibilitats literàries... O engrescadora per a contar-les, full en blanc. 


Vos la conte: Resulta que baixa de sa casa per agafar el cotxe i es queda paralitzat, embadalit i bocabadat davant del seu vehicle. Al llit del parabrisa algú o alguna (no és cosa de qüestionar ara el gènere) hi havia dipositat horitzontalment, tota allargada ella, una gran rosa roja: «Sí, sí, completa!» em va descriure l’amic. Cal dir, que ell és molt rigorós i detallista per a aquestes coses que ens poden semblar insignificants a la resta de mortals. 


Estem parlant d’un biòleg que la seua addicció al «Pokemon Go» no consisteix a acaçar-los per carrerons i places, com sembla fer un percentatge alt de la població globalitzada, sinó a catalogar-los i classificar-los per les seues característiques fisonòmiques i eixes coses que fan els biòlegs. Si més no, una rosa «completa» amb el seu calze, format pels sèpals de color verd. La corol·la de pètals rojos. I els estams, formats per un filament que acaba en un engruiximent on es forma el pol·len i que se’n diu antera. 


El conjunt dels estams, l’Androceu o part masculina de la flor. O els carpels, les fulles on es formen els primordis seminals. Els òvuls. (en les angiospermes es tanquen i formen els ovaris, on creixeran les llavors, que s’allarguen en un tub, l’estil, que acaba en un petit receptacle, l’estigma, on hauran d’anar a parar els grans de pol·len perquè es produïsca la fecundació. Cada carpel o conjunt de carpels soldats rep el nom de pistil . El conjunt dels carpels forma el Gineceu. Són la part femenina de la flor... «Amb punxes i tot?»- li vaig interrompre. És important el detall, perquè jo, tot i que no sóc massa de regalar-ne, m’atrau el seu estat salvatge, sense llaçades i altres flocades. Poca broma, l’embolcall en diu molt de l’emissor...

«Clar que sí, completa!»- em respongué, ofès per la pregunta.   Vet ací que en pocs minuts ja tenia la senyora imaginació enjogassada amb el primer núvol ressagat que s’hi va trobar al blau, després d’un dia de tempesta. Hi van representar aquell Sant Jordi de fa molts anys que ens va pillar a la meua enamorada i a mi a més de 400 quilòmetres de distància per raons laborals. Cal dir, que jo me les vaig agenciar mitjançant un amic perquè acudira al seu encontre, a Les Rambles, i diposités tot el meu amor, record, il·lusions i anhels de retrobada, en forma de flor, a les mans de la meua estimada.

 

L’amic em va interrompre la funció, recordant-me, en primer lloc, que la seua parella, tot i viure-hi també a Barcelona no era d’aquest tipus de detalls. Que, en tot cas, no l’haguera deixat al cotxe, abandonada a la sort o al desig del primer vianant i/o espavilat que la contemplara. Tampoc era Sant Jordi. I, si no havia estat jo el qui la va deixar –sóc l’únic amic de la zona de la seua parella– era impossible plantejar aquesta hipòtesi. 
Aleshores, havíem de passar a altres supòsits, ja contemplats, atès el tenor del pànic reflectit als seus traïdors ulls. La possibilitat d’un admirador o admiradora, un de platònic que el seguia fidelment des de la clandestinitat... La simple idea de contemplar aquesta teoria m’apassionava! 


Potser se’m notava massa la caldosa emoció, perquè el biòleg amic, àgil i ràpid, em tallà a l’instant... Seriosament i atemorida va sentenciar que es tractava, sense cap mena de dubte, descavalcant-me, «d’una rosa qualsevol!» caiguda des d’una terrassa pròxima (ves a saber, això dóna per a un altre relat sobre el viatge d’una flor...) un dia tardorenc de ventada.  Jump to conclusions! Ara vas i ho busques a Google! – Li vaig respondre confessadament ofès. 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress