Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
J.C.
Jueves, 5 de mayo de 2016

Antonio Román: 'Els consells per als diabètics valen per a la població en general; dur hàbits de vida saludables'

Guardar en Mis Noticias.

El passat gener es va presentar l'Associació de Diabètics de Gandia i la Safor, que pretén assessorar a pacients i familiars. Més de 25.700 persones del Departament de Salut de Gandia són diabètics. Un deficient control de la malaltia provoca que un 30% patisca nefropatia diabètica i al voltant d'un 20%, alguna afectació visual. Els principals grups de risc són les persones amb obesitat, els majors de 45 anys o aquells amb antecedents familiars. En 2030 serà la setena causa de mortalitat al món.

[Img #5960]

 

¿Què és la diabetis?


–La diabetis és una afecció crònica que es produeix quan l'organisme perd la seua capacitat de produir insulina o d'utilitzar-la amb eficàcia. Amb una glucèmia de 126 o més cal portar un control perquè si no, la diabetis pot derivar en altres complicacions. Els principals símptomes són la falta d'energia, ganes freqüents d'orinar, la pèrdua de pes, la set excessiva, la fam constant i la visió borrosa; si bé no tots poden presentar-se al mateix temps i alguns passen desapercebuts. Hi ha de tipus 1, que afecta sobretot des de ben jove; de tipus 2 (la majoria), que sol donar-se per sobrepes i factors genètics; i la diabetis gestacional, que pot afectar a dones embarassades.

 

La diabetis tipus 2 augmenta de forma alarmant entre els joves de 18 a 25 anys. ¿Es fan campanyes divulgatives per a una vida sana i no sedentària?


–Poques. Els consells que donem per als diabètics valen per a la població en general. Al remat estem comunicant hàbits de vida saludable, pregonant la dieta mediterrània i denunciant el fast food, els snacks o la bolleria industrial. En la nostra societat estem envoltats de sucre i d'hidrats de carboni, és molt difícil portar una vida sana.


¿Com naix la idea de crear una associació d’este tipus a la comarca?


–Perquè és una malaltia amb molta prevalència, cada vegada més. Afecta al 14% de la població en la Comunitat Valenciana, i encara hi ha molta gent que no ho sap. A Espanya hi ha cinc milions de diabètics, a la Safor més de 25.700, a Gandia més de 9.000... L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que en l'any 2030 pot convertir-se en la setena causa de mort, pràcticament una pandèmia.


¿En quina mesura els recolza l’Ajuntament de Gandia?


–L'Ajuntament ens ha cedit un local al Centre Social de Roís de Corella on atenem els dimarts i dijous a la  vesprada, però esta ubicació és temporal, probablement ens traslladarem a Simancas o a l'ambulatori que està previst en l'antic hospital, al passeig Germanies. També tenim una pàgina en internet, www.diabetesgandia.es i estem presents a Facebook. A més, tenim el suport de dos patrocinadors, la Farmacia del Paseo 24H de Gandia, i Ortopedia París.


¿Hi ha bons professionals sanitaris en la Safor que tracten la diabetis? ¿S’involucren els metges de capçalera?

–En general sí, però a l'hospital comarcal sols hi ha dos endocrins; trobem que insuficient; a mi per exemple em
citen per al control rutinari cada sis mesos. Els metges de capçalera també estan conscienciats, però solen
anar amb moltes presses.


¿Com és l’atenció que se li dóna en els col·legis als xiquets diabètics?


–Lamentable. No tots els mestres saben com haurien de reaccionar davant d'una hipoglucèmia. Els col·legis públics, a diferència dels concertats o privats, no tenen infermera escolar. A l'associació tenim una xiqueta de 7 anys que va haver de canviar de col·legi perquè en un centre públic va tindre dificultats. I sabem de pares que
han deixat de treballar per a cuidar al xiquet diabètic. En general, són xiquets que quan aprenen a controlar-se la
glucèmia porten una disciplina, i això els fa més madurs i més responsables.


Segons alguns estudis un de cada quatre diabètics se sent discriminat en el treball.

 

–Sí, lamentablement és una malaltia que se sol amagar en l'entorn laboral, per por a les represàlies per la quantitat de baixes que pot ocasionar. Si hi ha alguna revisió mèdica obligatòria, es posen abans insulina perquè no es note. En l'associació tenim una advocada experta en dret laboral.


¿Han fet algun càlcul de quant li costa a l’any a un diabètic el seu tractament?


–Jo parle de 1.700 euros a l'any. És cert que la despesa d'insulina suposa uns mil euros, perquè està  subvencionada, però hi ha altres conceptes: tractaments odontològics, sabates i calcetins especials, alimentació
sense sucre... tot açò és més car per a un diabètic que per a la resta. Hi ha avanços en quant a aparells de
diagnòstic i tractament, però són caríssims i estan fora de l'abast d'un malalt amb una economia mitjana.


Les agulles que subvenciona la Conselleria de Sanitat són un altre cavall de batalla dels pacients. ¿Quina és, exactament, la polèmica?


–Sembla que la Generalitat ja està retirant la partida d'agulles de menor qualitat, les de Braun. El personal d'Infermeria es cada vegada més conscient. No es pot estalviar a costa dels hematomes dels pacients.

 

¿Els aliments haurien d’incloure en l’etiqueta informació més visible sobre la glucosa? En alguns països s’ha experimentat amb semàfors…


–Així és, eixa és també la nostra lluita. Al Regne Unit hi ha un codi de colors com un semàfor. Hi ha moltes trampes en les etiquetes que haurien d'estar prohibides, com posar ben gran «suc sense sucres afegits», o màquines de vending amb productes molt calòrics instal·lades en hospitals o centres públics. Les Administracions públiques han de donar exemple i fer la primera passa.

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress