Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Text i fotos: Josep Camacho
Lunes, 13 de junio de 2016

Domingo Ciurana: 'En 40 anys han desaparegut al Grau de Gandia unes cent embarcacions de pesca'

Guardar en Mis Noticias.
Noticia clasificada en: Gandia Pesca

Domingo Ciurana (66 anys) encara no ha perdut l'accent del seu Vinaròs natal, malgrat que va arribar al Grau de Gandia fa 41 anys. Porta vint anys renovant mandats com a patró major, amb el consens d'armadors i treballadors, però considera que este hauria de ser l'últim i deixar que gent més jove prenga el timó de la Confraria. En esta entrevista parla de l'eterna crisi del sector, i de qüestions com la captura de la tellina, prohibida des de l'any passat per una directiva de la Unió Europea pel seu alarmant descens i que ara els investigadors de la UPV estudien com recuperar. Atén en una Llotja quasi sense activitat, donat que des del passat 1 de juny i fins al pròxim 1 de juliol les embarcacions d'arrossegament estan en parada biològica, des de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) fins a Altea.

[Img #4855]

 

¿Com està composada actualment la flota pesquera de Gandia? ¿A quantes persones ocupa?  
–La situació de la pesca està malament. Quan jo vaig arribar ací fa 40 anys hi havien 23 barcos d'arrossegament i almenys 130 d'arts menors, que es dedicaven al marisqueig i al trasmall. Hui en dia sols queden 6 embarcacions d'arrossegament, una de cèrcol i unes 50 d'arts menors, perquè la pesca de la tellina està prohibida. En quant als treballadors, hi haurà al Grau de Gandia uns 180 pescadors que ixen a faenar. També hi ha llocs de treballs indirectes; així és que podríem dir que el sector ocupa a unes 300 persones. Les principals flotes pesqueres de la Comunitat Valenciana són Santa Pola i Castelló, i nosaltres, estarem igualats a ports com el de la Vila Joiosa o Cullera. Trobe que la confraria de Gandia és un referent, i ens hem menejat molt per a posar-nos al dia i per a atraure a embarcacions de cèrcol, amb fàbrica de gel, càmera, compliment de normatives higièniques i sanitàries i bones instal·lacions a la llotja. 


¿Continua donant treball el sector pesquer a persones immigrants?  
–Durant el «boom» de la construcció gent que havia estat tota la vida en la mar se'n van anar a treballar a l'obra, i alguns poquets, però pocs, a patronar iots turístics. Ens calia mà d'obra i, per mitjà d'acords amb la federació espanyola, van vindre alguns pescadors del Senegal. Ací no hi ha discriminació de cap classe, són mariners com un altre i fan una vida normal, és més, són gent de mar, molt faeners. Ara sembla que la joventut vol tornar a la mar, però l'Administració sols vol que posar problemes. 


¿Quines són les principals captures en aigües de Gandia?  
–Ací es captura lluç, mollera, moltíssim mollet, abadejo, rap, sépia, polp, sorell, a més de gambes i sardines. Hem de defensar el nostre peix, la nostra frescor, assegurar la traçabilitat en les etiquetes, i que el consumidor estiga informat de què el millor ho tenim a casa. Hi ha hagut alcaldes que han sabut promocionar el peix i crear fama, com el «llagostí de Vinaròs» o la «gamba roja de Dénia». 


¿Quantes embarcacions han anat al desguàs en el últim any? 
–Un parell d'embarcacions, però l'Estat no dóna quasi subvencions. 


¿Creu que el Govern defen bé els interessos dels pescadors espanyols a Brussel·les?  
–En absolut. Els pescadors espanyols estem a favor que la mar Mediterrània es regenere, però volem les mateixes condicions per a tots els països de la Unió Europea. Nosaltres eixim a faenar a les cinc del matí i tornem a les cinc de la vesprada. A França, per exemple, tenen més marge, poden eixir a les dos de la matinada i entren al port a les sis. Ací no està permesa la pesca pelàgica (una xarxa de grans dimesions en forma d'embut remolcada per una dos embarcacions), i a França sí. També durant l'època del PSOE ens vam prohibir pescar tonyina amb ham i llança de mar, només es permet la pesca «accidental». Ni amb els Governs centrals del PP ni amb el PSOE han millorat les condicions dels pescadors valencians; a diferència de la Generalitat, que mane qui mane sempre ha estat al nostre costat. 

 

[Img #4856]


¿Hi ha una certa recuperació, o la pesca sempre està en crisi?
–Els anys de la crisi han sigut molt durs, més d'un ha hagut de vendre l'embarcació. Les ajudes s'han reduït a la meitat i les embarcacions menudes no estan incloses en la parada biològica. 


Els estudis demostren que la població de tellina s’ha reduït considerablement. Des de juny de 2015 n'està prohibida la captura. ¿En quina mesura és això responsabilitat dels pescadors? 
–Mire, abans que ho prohibiren hi havia a Gandia una vintena de telliners que anaven amb rastrells i que eren totalment furtius. També ha fet mal el mateix turista que anava passejant per la vora de la mar i n'agafava, o inclús diuen que les cremes solars o els hidrocarburs han pogut perjudicar, així és que deu ser un poc de tot. En la Confraria sempre hem garbellat les tellines, amb un procediment reglat, i la que sobrava o era menuda la tornàvem a la mar. Era un gran negoci; la tellina s'ha arribat a pagar a 20 i 30 euros el kilo en temporada alta d'estiu. Estem col·laborant amb la Universitat Politècnica de València per a vore si es pot recuperar la població.  


¿Com van els preus de la subhasta de peix?  
–Sobre la demanda. Els preus no han canviat en els darrers 10 anys. El més car seria la gamba o el llagostí, a 15 o 16 euros el kilo; la sardina es paga a 7 o 8 euros el kilo. D'altra banda, hem introduït en la llotja la subhasta per internet; un comprador pot comprar peix de Gandia des de ben lluny; en el seu ordinador veu la foto del peix que passa per la cinta, i el sistema per a marcar el preu és el mateix que el del mando. Després, no cal ni que vinga a arreplegar, se li pot fer arribar per transport. Els restaurants compren el justet. Els grans supermercats com Carrefour o Mercadona es destaquen sobretot en peix blau, però també hi ha pescateries tradicionals d'Oliva o de Gandia que compren quasi tant com estos grans clients. 


¿Com són les relacions amb l’Autoritat Portuària?
–L’Autoritat Portuària és la propietària del sòl on estem, per tant hem de tindre bona relació. Necessitem el seu permís per a qualsevol obra o ampliació que fem.


¿I amb el nou Govern local d’esquerres?
–Amb tots els governs locals han sigut bones, i s’han preocupat per nosaltres, començant per la construcció d’esta seu amb Orengo, que és molt ampla. A més, l’apertura del port a la resta del Grau de Gandia en l’anterior legislatura tombant les casetes i el mur, estant Torró, va ser molt important, i va permetre que la gent s’animara més a passejar i vore’ns treballar. Ara mateixa necessitem unes huit casetes més per a magatzem, i ens agradaria que l’Ajuntament o l’Autoritat Portuària ens ajudara. Però nosaltres també ajudem a la ciutat de Gandia; donem uns 11.000 kg de peix cada any per al menjador social de Bunyols Sense Fronteres, i som una entitat sense ànim de lucre. Per això ens agradaria, per exemple, que ens perdonaren o rebaixaren el pagament de l’IBI, que ha pujat: passarem de pagar 800 euros l’any passat a 12.000 euros en este 2016. Això no podrem aguantar-ho.


La Llotja és també un recurs turístic més.
–Tenim molts visitants que vénen a conéixer la subhasta, cada vegada més. Els hotels i les escoles envien grups organitzats i un dels nostres pescadors, Modesto, els ho explica. D’ací uns dies vindrà un grup de Canàries.
¿Saben si l’Ajuntament de Gandia reeditarà el conveni perquè els pescadors arrepleguen meduses? 
–Encara no sabem res. El conveni ha resultat molt satisfactori per a les dos parts, perquè els banyistes no es queixen de les meduses. Les xarxes que posen les barques d’arts menors eviten que arriben a les platges moltes meduses. Però crec que és una idea que hauria d’assumir la Diputació de València per a tots els ports de la província, perquè la medusa fa mal a tots. 


¿Es troben molts residus a la mar? ¿Quins?
–Sí, ens trobem residus de tot tipus, botelles, bosses de plàstic... Des de fa molts anys tenim contenidors en la llotja i moltes barques fan l’esforç de portar eixos residus per al seu tractament. Els pescadors som els primers interessats a conservar el medi marí.


Per fi es va acabar el malson de les prospeccions petrolieres.
–¡Esperem! Les prospeccions van ser un exemple modèlic de com tots vam estar units per la causa, sense mirar colors polítics.  


¿Quines altres amenaces observen els pescadors contra els caladors? 
–Tenim un cable d’alta tensió soterrat entre Sagunt i les Illes Balears per sobre del qual no podem navegar ni pescar. Les desaladores també són una problema. El gasoducte Dénia-Eivissa és un perill, perquè pot explotar i afecta als bancs de peixos. Tampoc no ens agrada l’ampliació sud del port, però és un projecte que sembla està molt estancat.


Aposten per recuperar la pesca artesanal. 
–Sí, i també que hi haja un major control de la pesca esportiva, perquè de vegades agarren més peces de les permeses, tant els de canya com els «kayaks» que agafen sépia. 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress