Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Josep Camacho
Miércoles, 20 de abril de 2016

Pablo Sánchez: 'Ens han proposat suavitzar els temes de les cançons però no ho han aconseguit'

Guardar en Mis Noticias.

Crítiques a la monarquia, defensa dels presos polítics represaliats durant el franquisme i denúncia de les injustícies de la societat en crisi i post-15M que els ha tocat viure. La banda de Gandia continua sent combativa i fidel a la seua essència en 'Entre poetas y presos', el seu quart disc. La Raíz viu un moment dolç i no para d'omplir allà on van, com en el multitudinari concert del passat dissabte, 9 d’abril, al camp de Benimaclet (València) davant de 10.000 persones, on també participaren les bandes Auxili i Zoo.

La Raíz continua declarant-li la guerra al silenci i cada vegada fent gires més extenses, tot i les dificultats de logística que comporta un grup tan coral. La banda de Gandia acaba de publicar Entre poetas y presos, presentat el passat dia 9 a Benimaclet, en el concert organitzat amb motiu dels 15 anys del Centre Social Terra. La Raíz són Pablo (veu), Julio (veu), Sen-K (veu), Josep 'Pancho' (veu), Edu (guitarra), Jim (guitarra), Adri (baix), Carles (trompeta), Xavi (trombó), Felipe (bateria) i Jano (DJ). El menor té 25 anys i el major és l'oriolà Pablo Sánchez, compositor i líder de la formació, de 35 anys. Ara, voldrien ser profetes en la seua terra i tocar en la Fira i Festes.

¿Com va anar el concert de Benimaclet?
–Va ser molt especial i màgic perquè estrenàvem el disc i a València feia dos anys que no actuàvem. Va ser un concert gestionat per nosaltres i amb La Raíz com a cap de cartell. Les entrades es van esgotar i l'expectació era brutal. Vingué gent amb autobús des d'un muntó de municipis, sobretot de València, Castelló i Alacant. Nosaltres vam fer un repertori d'una hora i mitja, amb cançons de tots els treballs.

Han tornat amb molta força en este 2016...
–Trobe que no és una carrera tan meteòrica com puga semblar, perquè ja portem dotze anys amb La Raíz, i ha sigut una trajectòria lenta amb molt de treball. Cap discogràfica ens ha regalat res, sempre hem fet les coses de manera autogestionant-nos i autofinançant-nos.
Enguany també, però comptem amb l'ajuda d'una agència que ens ajuda amb la imatge, la promoció i les xarxes socials, i ens ha servit per a donar-nos a conéixer més per Amèrica Llatina.

¿Com s’ha de gestionar a partir d'ara l’èxit?
–Supose que sense perdre l'autenticitat. És cert que cada vegada costa més mantindre una relació tan directa amb el públic que quan venien a les sales a vore'ns 20 o 30 persones, però la meta d'un artista és que el seu missatge arribe a molta gent i sentir que fa un bon producte.

¿Poden viure tots de la música?
–Encara no. Tenim els nostres treballs, però fa temps que ens vam plantejar professionalitzar esta ocupació, de fet alguns s'han deixat llocs de treball pel grup. Això implica esforços com dedicar més hores als assatjos, demanar dies lliures... És arriscat, però crec que cada vegada estem més conscienciats que hem d'atrevir-nos a donar eixe salt.

Defineixen este nou disc com «reflexiu, profund, personal» i més acurat des del punt de vista de la producció i els arranjaments.
–Sí, no sé quina resposta tindrà entre el públic, però l'hem cuidat molt. Es va gravar entre desembre de 2015 i gener de 2016 en RPM Estudios, els mateixos on gravàrem l'anterior amb Roger Garcia. Té una major càrrega poètica, entre el romanticisme i la protesta, i les lletres són més profundes. Es pot descarregar gratuïtament en les plataformes digitals, o comprar-lo a través de la nostra web.

També es pot fer un donatiu a 'Defender a quien defiende'. ¿Què és, exactament?
–Sí, és una iniciativa del meu germà Fernando, i és un col·lectiu d'advocats que defensen els afectats de la Llei Mordaça, especialment artistes censurats. Moltes vegades ens criden per a col·laborar en concerts solidaris o benèfics i lamentablement no podem fer-ho sempre perquè en ser un grup tan nombrós ens costa mobilitzar-nos, així és que esta és una manera de sumar-nos a una causa justa.

¿Quin estils músicals trobem en el nou disc?
–Hi ha des d'un parell de balades fins a cançons més festives. El rap i l'ska han deixat pas a línies més melòdiques, i hi ha bases més rockeres i de hip hop com Por favor. També ens hem inspirat en ritmes d'Amèrica Llatina; per exemple, De piedra tu cuerpo és una cumbia colombiana; o Mercurio és una murga argentina.

 

 

 

Els onze components de La Raíz.

Les lletres no deixen indiferents a ningú.
–El disc conta situacions que ens toquen de prop i que hem viscut en les nostres famílies; l'atur, la crisi, les retallades... Ara bé, tot això ho fem sense identificar-nos amb una ideologia concreta. També parlem de l'exili dels espanyols, tant els que marxaren després de la Guerra Civil com els dels joves que actualment han d'anar-se'n a treballar a Alemanya perquè ací no hi ha faena. Si fórem uns rapers que ens passem el dia en un jacuzzi bevent xampany potser parlaríem d'això, però no és el cas. Este disc no sols és música, també volem combinar la música, la història i la literatura.

 

 

 

 

 

Al multitudinari concert del camp de Benimaclet. / Foto: Irene Bernad. 

¿Acceptarien suavitzar el vostre missatge, o els temes de les vostres cançons com a condició per a arribar a més públic?
–No. Ja ho van intentar farà uns sis o set anys, i no hi ha manera. Som dels pocs grups que continuem al nostre ritme, amb autogestió, i això et dóna també independència a l'hora d'expressar amb la música les històries que vols contar.

Començaren fa dotze anys, una època en que es feia molta música en valencià en estils urbans com el seu. ¿Mai es plantejaren cantar en valencià?
–No, perquè la majoria de nosaltres som castellanoparlants. Vam fer una col·laboració amb La Gossa Sorda, però ells cantant en valencià i nosaltres en castellà.

Són un grup molt coral. ¿Com es prenen les decisions importants? ¿Qui fa la tria de les cançons per a un disc, per exemple?
–Jo compose la música i la lletra, encara que en les lletres també m'ajuda Josep 'Pancho'. Habitualment sol haver consens quan exposem els temes en el local, som molt assemblearis. Per a Entre poetas teníem 80 cançons i finalment vam fer la tria perquè es quedara en 11.

Un dels components, Xavier Bañuls, estudia un màster en Acústica al Campus de Gandia de la UPV...
–Sí, els xics que toquen els vents, Carles i Xavi, tenen formació acadèmica musical.

El primer senzill del nou disc va ser 'Rueda la Corona', amb un videoclip que gravaren al Palau Ducal de Gandia. ¿Tenen alguna anècdota del rodatge?
–El vam gravar nosaltres mateixos, amb Juan Zanza com a càmera i director. Vam estar tres dies, de divendres a diumenge, i han participat un centenar de persones en total. Estem molt satisfets perquè s'ha fet viral, i ja porta més d'un milió de reproduccions en Youtube. A molts els desperta la curiositat el monument i ens pregunten en quin lloc s'ha gravat. La gent del Palau es va portar molt bé, ens van deixar sencer tot l'edifici. I per primera vegada hem tingut el suport de la Regidoria de Cultura, i això és d'agrair perquè hem tocat per tota Europa i no hem tingut massa suport de l'Ajuntament fins ara.

¿De quina manera són ‘ambaixadors’ de Gandia?
–Allà on anem diem que som de Gandia, i ho fem súper-orgullosos. Gandia és la ciutat on tots ens hem conegut. Per desgràcia continua relacionant-se amb Gandia Shore, i a nosaltres ens ho diuen.

¿El moviment ‘hip hop’ de Gandia és el gran desconegut a la ciutat?
–Sí, perquè pot ser es queda al carrer. Però tampoc no es coneix prou el nivell musical que hi ha a la ciutat; ací s'han creat moltes bandes de pop i de rock.

¿Quants concerts faran en este 2016?
–Pel moment ja tenim tancades 55 dates, i pensem que arribarem a unes 70 actuacions, entre sales i festivals. L'any 2015 sols vam fer 20 concerts per a finançar-nos la producció del nou disc, i perquè després volíem tindre temps per a gravar-lo. Entre abril i maig tenim concerts per sales de Madrid, Barcelona, Bilbao, Oviedo, Granada i Múrcia, entre d'altres. Repetirem en quasi tots els festivals on vam estar l'any passat, com el Viña Rock (un dissabte a mitjanit), l'Arenal Sound (diumenge a les huit de la vesprada), l'AlternaRock o el Festivern.

Entre el 9 i l'11 de juny estaran a Brussel·les, Berlín i Londres. ¿Com afronten esta ‘tournée’ europea?
–Ens ho prenem com a mera promoció, per a donar-nos a conéixer allà. Ara, ¡potser que ens trobem a molts d'eixos espanyols en l'exili en els concerts, i ja ens coneixen!

¿Ja saben quan actuaran a Gandia? El nou Govern local es va comprometre a buscar-los una data…
–Sí, probablement en esta Fira i Festes. Fa dos anys vam tocar en el Gandia Sound Festival, i des d'aleshores no actuem a la ciutat de Gandia. Anàvem a tocar en la Fira i Festes de 2012, en setembre, però en la mateixa prova de so ens va pillar el 'tornado', va afectar a l'escenari i no vam poder actuar.

¿S’aposta més ara per la música en directe? ¿Han millorat els catxés o els circuits per a grups com el seu?
–S'estan tancant moltes sales i l'escena s'està quedant en mans de festivals, que en molts casos no retribueixen als músics com deurien. 

 

 

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress