Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Josep Camacho
Miércoles, 16 de marzo de 2016

Clara Andrés: 'De la Nova Cançó queda tot; hem guanyat en varietat d'artistes'

Guardar en Mis Noticias.

Parla del seu poble, Oliva, sempre que pot, i amb el temps s'ha guanyat un lloc en l'escena valenciana de la cançó d'autor, tan prolífica en els darrers anys amb una generació de joves com Feliu Ventura, Òscar Briz, Andreu Valor o Pau Alabajos per posar-ne alguns exemples. Tot i això confessa que no pot viure exclusivament de la música, i continua treballant com a mestra d'Educació Especial a Vinaròs. En desembre de 2014 va llançar el seu tercer treball discogràfic, 'Entrelínies', després de quatre anys sense publicar-ne cap. Clara Andrés i els seus músics actuaren el passat divendres, 11 de març, al Teatre Olímpia amb el grup alcoià Júlia, format per la vocalista i baixista Estela Tormo i per Lidia Vila. El recital, organitzat per l'Ajuntament, tancava els actes del Dia de la Dona.

 
Clara Andrés.  

¿Com és que va passar de l’oboè de la banda de música d’Oliva a la guitarra?

–No diria que vaig passar d'una cosa a l'altra. Vaig començar a conéixer la música a la banda, com moltes xiquetes i xiquets a València. Després em van apuntar a unes classes extraescolars de guitarra. Uns anys més tard vaig anar a estudiar a València i vaig haver de deixar la banda, però amb la guitarra vaig continuar de manera autodidacta, aprenent d'ací i d'alla... I enganxada ja a fer cançonetes.

¿Quan considera que dóna el salt a la cançó professional?
–Jo crec que és a partir de la primera maqueta «Inici», que vam gravar al 2005, que comence a pensar amb un projecte musical a llarg termini, «seriós». És el moment en què formem el grup i plantegem la gravació del primer disc i la preparació dels directes com a banda.

¿Pot viure de la música?
–No ho he intentat però no crec. Segurament patiria massa econòmicament... Però el cas és que m'agrada molt la meua feina com a mestra d'Educació Especial també. De moment no he volgut triar una cosa o l'altra.

En 2014 va tornar amb Entrelínies després de quatre anys de silenci. ¿Arribà el moment de publicar?
–El moment de fer un disc m'arriba quan tinc un recull de cançons que em valen per començar a teixir-lo. Eixe moment pot arribar abans o després i amb Entrelínies sembla que han calgut quatre anys.

¿Entrelínies és el treball que més actuacions li està donant al País Valencià?
–No sé si més o menys. L'atre disc, Huit, també va funcionar molt bé. Estem contents dels llocs on l'hem presentat i de l'acollida que ha rebut el disc nou.

¿És més coneguda a Catalunya que a València?
–Ara mateix no. És veritat que al principi teniem més actuacions pel Principat i els mitjans d'allà en feien més ressó però ara mateix ens sentim molt cuidats a casa i en general en tot l'àmbit lingüístic de la música en català.

 
Components de la banda. / Foto: Maria Estrada.

Continua tenint com a músics a Aleix Forts (contrabaix), German Ycobalzeta (guitarres, cabaquinyo) i Xarli Oliver (percussió). ¿Què en destacaria d’ells?
–Més enllà de «Clara Andrés» destacaria que són molt bons músics, tècnica i artísticament. De fet formen, o han format part d'altres projectes artístics on signifiquen molt. A «Clara Andrés» són essencials en tots els treballs que s'han publicat fins ara. Tenim voluntat de continuar junts com a grup en el futur, perquè formen part del projecte en la mateixa mesura que ho sóc jo. Marià Roch, Xarli Oliver i German Ycobalzeta estan desde la primera cançó i Aleix Forts des del disc Huit.

En el festival ‘Feretes i Cançonetes’ a la Beneficència de València va tindre, supose, un públic infantil. ¿Com va anar l’experiència?
–Les feretes són les millors. Si els agrada la cançó s'estusiasmaran, però si troben alguna cosa millor que fer doncs la faran... ¡i si et descuides t'agafen el micro i canten elles!

¿Li agrada tocar en festivals, com ara el Feslloch, o pel tipus de so minimalista Clara Andrés arriba millor en acústic i en aforaments més reduïts?
–Nosaltres lluïm millor en llocs més recollits, sí. On el públic puga seure i estar tranquil. Però al Feslloch no vaig tindre cap problema, perquè vaig tocar a l'auditori.

 

¿Està en un dels moments més dolços de la seua trajectòria musical?
–És un moment xulo, sí. Però no canviaria cap moment de la meua trajectòria, tots tenen la seua dolçor.

¿Li va funcionar el micromecenatge per a la despesa del disc?
–Moltíssim. En aquell moment sense l'ajuda dels micromecenes no s'hauria plantejat la gravació del disc perquè no podia fer front a les despeses. N'estem molt agraïts.

Per a acostar-se al seu públic, ¿són més eficaces les xarxes socials que la promoció en els mitjans de comunicació tradicionals?
–Ara mateix tothom utilitza les xarxes socials com a primera via d'accés a la informació del que li interessa. Cal estar allà. Sóc d'una generació que s'ha hagut d'actualitzar en eixe sentit i personalment preferisc llegir la premsa en paper i tindre el disc físic dels grups que m'agraden. Reivindique tornar a l'escolta del discs sencer i no només cançons soltes al Youtube.

Al novembre de 2015 va rebre un altre Premi Ovidi. ¿Corren ara millors temps per a la música en valencià, pel que fa a les sales de concert, els circuits, o el catxé dels artistes? ¿Estem eixint de la crisi en eixe sentit?
–Queda camí encara per a assolir la normalitat que es mereix la música en valencià però sí que ha millorat bastant els darrers anys, tant en quantitat i varietat com en qualitat. Hi ha més festivals i circuits, més interés per part de les sales que programen música en directe, major repercussió als mitjans i un públic molt més ampli i divers. El canvi en el Consell per suposat que afavorirà molt eixir de la crisi, en tots els sentits. Ja es va apuntar simbòlicament este camí fent els Premis Ovidi al Palau.

¿Hi ha major recolzament de les institucions valencianes, malgrat la mancança de RTVV?
–Sí. La sensibilitat per la música en valencià i per tot allò que forma part del patrimoni valencià no només és major sinó que s'intenta compensar des de les noves institucions tots els anys de desfeta. La pròxima RTVV estic segura que també ho farà.

¿El públic demana als cantautors actuals el mateix grau de compromís com podera ser en la Transició amb Raimon o Maria del Mar Bonet, o els temes i els missatges ja van per altres camins?
–Crec que es demana un compromís però de diferent manera. Primer que res un compromís per la qualitat, que és la reivindicació fonamental i que li dóna a la música en valencià la mateixa validesa que qualsevol altra feta amb una altra llengua. És a dir, la normalitza. Partint d'ací hi ha qui prefereix que l'artista siga més o menys explícit manifestant eixe compromís.

¿Què queda de la Nova Cançó 50 anys després?
–Quasi tot. I el que no queda hauria de quedar. La Nova Cançó cantava «voler-se» i ho feia a més des de la intel·lectualitat. Ara fem el mateix (en veu alta o baixa) i no sabem ni la meitat, almenys parle per mi.

¿Les causes socials que vostés recolzen ara són també diferents, com va quedar palés en el concert de “L’Estiu més negre” o el de la #PrimaveraValenciana?
–Són iguals, en essència: recolzem el territori o el patrimoni des dels problemes actuals.

Recentment es va celebrar el Dia Internacional de la Dona. ¿L’activisme feminista de pancarta continua sent necessari, o és més important treballar cada dia per eradicar els ‘micromasclismes’?
–Cal un treball de cada dia, de totes i tots, per tal d'aconseguir que no siga necessari l'activisme de pancarta. Per desgràcia sembla que fem un passet cap endavant i dos endarrere...

¿A vosté li escolten més les dones o els homes?
–No he pensat mai amb el públic que m'escolta separant-los pel seu gènere. L'única cosa que sé és que els agrada la música tranquil·la.

Canviant de tema, ¿quin és el racó d'Oliva que més li agrada de la ciutat o del terme?
–M'agraden les baranes, el casc antic i la platja. Crec que és un poble ben bonic, del que es pot lluir.

¿Quin espai creu que hauria de potenciar-se més de cara al turisme?
–Els que he dit però preferisc no potenciar massa el turisme...

¿Hi ha alguns trets de pertanyença o d’identitat que diferencien a un olivà d’un gandià, per exemple?
–Hi ha els que cadascú vullga adquirir. La distància entre Gandia i Oliva és un passeig per la platja.

¿Per què històricament a Oliva no hi ha hagut dinamisme cultural?
–No ho sé, però estaria molt bé invertir esforços per a crear eixe dinamisme. Sé que per part de l'Ajuntament ja s'està fent. De la Poefesta hem de presumir, i presumim, però no s'ha d'oblidar que naix del gran esforç i altruisme de l'Àngels Gregori.

¿Prepara algun altre treball discogràfic o la seua preferència és continuar amb els directes?
–Sempre s'està fent alguna cosa nova, idees que van i vénen i no saps molt bé on acabaran ni quan. Per a mi eixa és la millor part, la del procés, la de començar a donar-li forma a les coses. Els directes són la part final, la presentació, però al cap d'un temps vull tornar al principi.
2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress