Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Text i foto: Josep Camacho
Miércoles, 16 de diciembre de 2015

Asensio Llorca: 'Cada vegada hi ha més gent que tria Miramar per a viure'

Guardar en Mis Noticias.

El passat 24M va revalidar l’Alcaldia de Miramar amb un percentatge de vot que ja el volguera qualsevol candidat: 69,6%, amb el qual el Partit Socialista va obtindre 8 regidors, front als 2 del PP, i 1 de Compromís. Respecte a 2011, el PP en va perdre 1, i Compromís, que no tenia representació, va aconseguir 1 regidor. Asensio Llorca continua incombustible, i fidel a la seua promesa de dedicar-se només a la política local, sense cap altre càrrec orgànic o públic adicional. És regidor socialista des de 1987 i alcalde des de 1991, per tant fa sis mesos va començar la setena legislatura al front de l'Ajuntament.

 
Llorca, en la balconada de l'Ajuntament.

¿Quina lectura fa del resultat de les passades eleccions municipals?

–Trobe que el poble ha reconegut l’esforç de l’Ajuntament, no sols en la legislatura passada sinó des de fa ja uns anys, per atendre i dedicar recursos als problemes de les persones i a les famílies per damunt de tot, sobretot en els temps que corren.

El municipi ha decidit adherir-se a la Xarxa Llibres però manté les seues beques per als estudiants de tots els nivells.
–Sí, en 2011 vam posar en marxa un programa municipal d’ajudes a l’estudi que ha suposat 921 beques a estudiants empadronats a Miramar entre tots els nivells acadèmics, amb una inversió total superior als 73.000 euros. Els alumnes d’Infantil poden rebre una ajuda de 50 euros, els de Batxillerat i FP de Grau Mitjà fins a 100 euros, FP de Grau Superior fins a 400 euros, i els universitaris de 800 euros. En el Xarxa Llibres s’han adherit pràcticament tots els escolars de la localitat.

¿Com afectarà al terme el Pla d’Acció Territorial del Litoral anunciat pel Consell per a protegir els dos primers quilòmetres de costa?
–Hem explicat a la Conselleria que tenim un Sector G, d’uns 30-40.000 m2, que podria quedar-se intacte, sense construir. El Sector H sí te un pla parcial aprovat.

Miramar sol deixar-nos als periodistes titutars curiosos. ¿Fem un repassada?
–D’acord.

‘L’Ajuntament fa servir un dron per a combatre la plaga d’insectes’. ¿Com han portat la lluita contra el mosquit tigre?
–Sí, l’empresa contratista, CTL, ens comenta any passat va ser atípic perquè va ser molt sec i no es van generar massa aigües estancades, però este estiu sí que ha proliferat molt el mosquit tigre. Per això, a banda de posar en marxa una campanya informativa, hem millorat el servici. En qualsevol cas, esta deu ser una tasca no sols dels municipis, sinó d’Administracions superiors com la Diputació i la Generalitat, perquè no servirà de res si un municipi fumiga i el del costat no ho fa.

Miramar continuarà subvencionant tres vacunes recomanades.
–Així és, abonem el 50% de les vacunes contra el rotavirus i el virus del papiloma humà (VPH). Les primeres no estan incloses en la Seguretat Social, malgrat que l’Associació Espanyola de Pediatria les recomana per als lactants. La vacuna del VPH protegeix a les dones contra el càncer de coll uterí. En RotaTeq els veïns de Miramar sol·licitants s’estalvien 100 euros, en la Prevenar 150 euros, i en la del VPH abonem 220 euros. Entre 2011 i 2015 vam subvencionar 271 vacunes de Prevenar.

‘Les pawlònies que absorbeixen el CO2 ja arriben als 17 metres d’alçada’.
–A l’estiu de 2010 vam plantar 1.200 pawlònies, entre el poble i la platja, que absorbeixen 10 vegades més de diòxid de carboni que qualsevol altra espècie vegetal amb un consum mínim d’aigua. L’altura màxima és de 25 metros. Ara estem mirant si podem vendre la fusta per a fer pellet, perquè de la mateixa soca ixen brots. També hem pres altres mesures per a reduir el consum energètic; reductors de fluxe en l’enllumenat públic i canviar per LEDs totes les luminàries del poble.

 
Pawlònies plantades a l'entrada del poble.

‘La platja de Miramar torna a disposar d’un caixer automàtic’.
–Sí, a la platja hi havia dos, de Bankia i del Banc Popular, però van llevar els dos, i després d’insistir moltíssim vam conseguir que Bankia tornara a instal·lar un caixer, en este cas en la part cedida d’un edifici municipal. Això permet donar servici sobretot als turistes.

‘Miramar compra una pissarra digital interactiva per a l’escoleta infantil municipal’.
–Pensem que els xiquets han d’introduir-se en les noves tecnologies, i esta pissarra tàctil, amb una inversió de 3.000 euros, els ajuda a fer les classes més divertides. A més, per al col·legi de Primària el passat mes de setembre vam comprar tabletes digitals per als escolars de 5é i 6é, que també estan funcionant molt bé. És una aposta més per l’educació de 0 a 3 anys que a Miramar hem promogut a través d’esta escoleta de gestió directa, a través d’una associació.

‘Miramar instal·la un desfibrilador en el Centre Esportiu El Molí’.
–Efectivament. Des de fa uns anys tenim un desfibrilador per als cotxes de la Policia Local, que precissament fa dos estius va servir per salvar la vida d’un home de 38 anys que va tindre una parada cardiaca. En el Centre Esportiu es fan moltes activitats i hi ha molts usuaris, per això vam decidir comprar un altre. A més, els monitors saben com gastar-lo en cas que fera falta. Permet una intervenció més ràpida en lesions cardiovasculars fins que arriben els equips d’emergència.

Per cert, ¿com va el Centre Esportiu?
–Molt bé; és un èxit sobretot gràcies a la gent de fora del poble que s’apunta, amb l’avantatge que el centre ofereix una atenció personalitzada i una piscina, a diferència d’altres gimnasos privats o públics. En setembre vam comprar bicicletes noves per a ‘spinning’.

‘Miramar inverteix 66.000 euros en una planta descalcificadora per a la seua xarxa d’aigua potable’.
–El poble s’abasteix del pou de Vilallonga de l’aqüífer de la plana de la Safor. És una aigua molt calcària, i el que conseguim amb esta planta no és llevar-li la calç, però sí diluir més estes partícules, i això permet que perda l’adherència. Això ajuda a que no s’estropegen, per exemple, ni la llavadora, ni la resistència del ‘termo’.

Tenen 21 parcel·les d’horts col·lectius es van posar en marxa en setembre de 2014.
–Sí, estan adjudicats 19 horts. La finalitat és que els beneficiaris tinguen un tros de terra per a l’autoconsum o per a distraure’s. Són parcel·les de 120 metres quadrats.

En canvi, hi hagué cert malestar veïnal per les multes de fins a 750 euros per estendre roba en els balcons. ¿Com s’ha encarrilat este assumpte?
–Vam aprovar l’ordenança però no hem resolt cap expedient sancionador. No som l’únic municipi que hem regulat este tema. No és estètic, sobretot en la platja, que un turista arribe i es trobe els balcons amb cordes plens de roba estesa, era vergonyós. La majoria de comunitats de propietaris ha accedit.

Imagine que totes estes mesures que augmenten la qualitat de vida dels veïns són possible gràcies a la contenció del deute, és a dir no gastar més del que no es té. ¿Com estan els comptes municipals?
–Estan prou sanejats. Els pressupostos per a 2016 ro daran els tres milions d’euros i, novament, no contemplem cap pujada d’impostos ni preus públics, llevat d’un euro o dos en el gimnàs. No tenim deute ni factures pendents.

¿Ja ha tornat la Generalitat el “deute històric” que tenia amb Miramar?
–Sí, ens devien vora 650.000 euros, i a finals de la legislatura anterior, amb el PP, ens vam abonar la major part.

Demanaren al Ministeri d’Hisenda una segona reducció del valor cadastral dels immobles.
–Sí, però ho ha rebutjat perquè considera que amb la primera de 2007 ja es van ajustar els preus a la realitat del mercat. De totes formes, nosaltres mantenim el coeficient de l’IBI en el 0,355%, per baix del mínim legal, que és el 0,40%.

¿Quins al·licients pot trobar-se el turista que s’acoste a Miramar?
–Crec que el millor que podem oferir al turista és mantindre en bon estat les infraestructures i servicis, i millorar allò que va deteriorant-se per l’ús o pels anys. És per això que hem renovat carrers i la primera línia, entre Piles i Bellreguard, i ara estem reurbanitzant la plaça de les Arenes, en la platja. D’altra banda, continuem rebent els distintius de qualitat com la Bandera Blava o el Sender Blau.

La Diputació recapta des de 2013 els tributs de Miramar. ¿Funciona millor així?
–Bé, això ens permet cobrar tributs o infraccions a persones que no estan empadronades ací. En recaptació voluntària tenim un percentatge del 92%.

¿Quins projectes ha presentat Miramar al Pla d’Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació?
–Únicament la reurbanització de la plaça de les Arenes, un projecte que ja el portàvem en el programa electoral i per al qual hem trobat ara el finançament de la Diputació. Ens corresponien 92.500 euros i el projecte val uns 95.000 euros.

Cada vegada hi ha més gent que tria Miramar per a viure.
–Sí. Quan vaig entrar en l’Alcaldia ací vivien 927 persones, hui som 2.520 habitants, la majoria en el nucli urbà. Això demostra que hi ha una certa qualitat de vida que atrau a moltes persones.

¿Què creu que passarà amb la llei de la reforma local?
–No crec que tinga massa futur, es quedarà en suspés i a partir de gener els Ajuntaments continuarem prestant els mateixos servicis socials. El que s’ha de fer és dotar a l’Administració local dels mitjans suficients. Això no vol dir barra lliure per a tots, però sí donar les ajudes amb un control.

¿Continua pensant que el seu futur polític sols passa per l’Alcaldia de Miramar?
–Absolutament. De moment em trobe molt bé sent alcalde, i em sent recolzat pels veïns.
2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress