Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Raül Navarro
Miércoles, 3 de septiembre de 2014

Formatge!

Guardar en Mis Noticias.

Opinió, per Raül Navarro.

Ara que fa vint anys que tinc vint anys, que diria Serrat, he pogut tancar a retrobades l’armari ‘saudade’. Vells amics, adolescents vora mar, tatuant la sorrat de l’Auir de riures despullats d’absències i d’altres ansietats… Eterns, abraçats d’absurdes converses al sol de mitjanit d’un xiringuito, al Melic del món. Si de cas, llençant paraules al blau de la mar. L’horitzó, frontó dels pensaments:

La Sara
Arribe a un poble amb una imatge de San Cristòfol dins d’una peixera, i pense: “Esta gent tenen personalitat, sense complexes ni manies, M’agraen!” Passaré tres dies ací, amb amics valents que estimen la vida i que m’estime molt.
Des de dins de l’aigua els meus amics mouen els braços i me diuen piropos. Entro a la mar i l’aigua està transparent i fresqueta. Uns xicons se banyen al nostre costat i uns altres volen amb els kite surf de colorins.

Faig el mort i me mire els peus i les ungles pintades de color roig. Kiko Veneno canta pels altaveus del Melic i un cambrer ‘morenasso’, amb ulls que hipnotitzen, me serveix una canya de cervesa fresqueta. M’encisa mirar a la gent, i amb la llum del sol ponent-se, veig molta bellesa al meu costat. La sorra fina ara està daurada, i la nit està a punt d’arribar. Ací és on vull estar, i amb qui vull estar.

El Xap
Aquest estiu he tornat des de París a casa, a Barcelona, la meva ciutat adoptiva i de cor. Una invitació inesperada m’ha portat a Oliva per veure el Raül, un bon amic amb qui vaig compartir pis a la residència universitària. També m’he retrobat amb el Tono i la Sara, grans amics que redescobreixo amb plaer cada cop que els torno a veure. Tots quatre hem format un quartet inusual que ha fet tremolar Oliva i tota la Safor.

Un grupet amb els seus costums diaris, igual que aquestes iaies d’Oliva assegudes a les seves cadiretes plegables d’esquenes a la mar per aprofitar millor el sol que es pon a les dunes protegides, esperem que durant molt de temps. Hem compartit secrets, borratxeres, sopars deliciosament interminables i moltes copes a la guingueta, que a València es pot dir alegrement “xiringuito” sense escandalitzar ningú, cosa que m’encanta.

El Tono
Calitja, Basca, Soliman i Xafogor ens hem retrobat vint anys més tard. Hem passat junts uns dies de vacances incandescents a la Safor. Despreníem calor tots quatre des del primer moment en què ens vam retrobar. Temperatures amb accents diferents. Uns amb la sang templada, escalfada, calenta. Alguns a punt d’ebullició. Junts, els troncs incandescents d’una foguera que només vol complir la seva missió: donar calor, desprendre energia, fer llum, crear reaccions físiques.
Per alguna raó ens hem retrobat anys més tard. Potser fins i tot ara els punts de trobada són més sòlids que els d’aleshores. Potser hem tingut l’habilitat de tornar a l’edat mental d’aleshores amb la serenitat d’ara. I han sigut uns dies en què la foguera no s’ha cremat de manera pirotècnica sinó a foc constant, mantenint l’escalfor, contemplant els uns en els altres, que ens queda molta llenya per consumir.

Acabats els dies de calor, en què semblava que hagués de bullir la mar com cassola al forn, el món no s’acaba i queda una flama amb moltes ganes de seguir en combustió. La Safor és rica en oxigen. I jo...

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress