Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
Raül Navarro
Miércoles, 18 de junio de 2014

#VolemDecidir

Guardar en Mis Noticias.

Opinió, per Raül Navarro.

No puc entendre la mentalitat genuflexa i predemocràtica que impera en el discurs d’alguns representants polítics quan s’enceta el debat sobre el model d’estat que ens convé adoptar i el camí que hem de recórrer per aconseguir-lo.

Certes persones preferixen redirigir una discussió tan trascendental cap a qüestions que parlen de si el successor està acadèmicament preparat, si és pròxim o no a la gent, si és més simpàtic o més antipàtic que el seu antecessor...

Des del meu punt de vista, eixe no és el verdader debat. La discussió de calat no es troba ahí. El moll de l’os del tema que abordem és, segons el meu parer, de molta més transcendència. El seu enunciat és molt fàcil: ¿tenim dret a manifestar el nostre parer sobre el model d’estat que volem o no? ¿Preferim continuar sent súbdits de membres d’una dinastia imposada per un dictador o desitgem la instauració d’un règim en què cada cert temps puguem decidir qui és la persona més capacitada per a ostentar la direcció de l’estat?

Eixa és la verdadera qüestió. I és que una societat que vullga ser plenament democràtica no pot continuar permetent que li imposen la persona o les persones que han d’estar al front de les institucions.

La monarquia és una institució anacrònica. La manera en què es planteja la successió a la corona i tota la costosíssima parafernàlia que gira al voltant d’esta institució no lliguen de cap manera amb els temps que vivim.

¿Per què hem d’acceptar que el fill del rei (damunt, d’acord amb la Constitució vigent, ha de ser preferentment home (Article 57.1 de l’anomenada Carta Magna) el succeïsca al front de la direcció de l’estat? O, ¿per què hem de suportar que una criatura de 8 anys es convertisca en hereva del tro, amb una altíssima assignació econòmica inclosa, i amb possibilitat de ser reina si a son pare li succeïra alguna cosa?

¿És que al llarg de la història no hem tingut prou exemples de persones que han arribat a regnar a l’Estat espanyol sense comptar amb cap tipus d’aptitud per situar-se al front d’una col·lectivitat humana? ¿És que tant costa adonar-se que, en ple segle XXI, això és una autèntica barbaritat?

El meu argumentari en contra de l’actual monarquia espanyola podria perfectament contindre termes que feren referència a despeses innecessàries, corrupció, mostres de prepotència, tràfic d’influències, favoritismes, imposicions obscurantisme, adulació, genuflexió...

Però eixa reflexió sempre abordaria aspectes accessoris de la qüestió que ens ocupa. El problema no és eixe; o, almenys, no és només eixe. La part central de la reflexió que cal traslladar és que ens considerem suficientment madurs per decidir qui volem que ens governe. Que estem farts de viure en una democràcia tutelada. Que ja en tenim prou d’aduladors i de genuflexos que no s’han cregut mai el règim democràtic. Que no tenim perquè continuar suportant els salvapàtries que consideren que tenen la veritat revelada i que pensen que sense ells i sense la seua particular manera d’entendre i de gestionar esta societat açò s’acaba. I, evidentment, estan molt equivocats.

Per tot això, ho dic ben alt i ben clar. La meua opció és la instauració d’una república de ciutadans i ciutadanes lliures que puguen decidir, amb plena legitimitat i sense coaccions, en quin tipus de règim desitgen viure i quina persona, home o dona, volen que els governe. Visca la República... Valenciana!

2017© Media Serviocio Safor S.L - Paseo Germanías 3-1-1 46702 Gandía (España) - Tel. 96 296 62 09
Powered by FolioePress